11/11/09

Les "rosquillas" de la iaia Ester


Ahir van venir a fer una demostració de la thermomix, un aparell que et fa les delícies a la cuina, però que val una pasta llarga. Un dels menajrs que vam preparar va ser una massa per a pizzes i/o coca de vidre, i esclar, en cinc minutets estava la massa perfectament preparada.

I de cop,em vaig recordar de la iaia Ester. Ella, juntament amb les seves germanes tenen una competició durant el mes de novembre d'aquelles pròpies de germanes: discutir quina d'elles fa les millors rosquillas. Cada any tenen un ritual i sempre s'acaben discutint. Segons la meva iaia és ella qui les fa millor, però que la glòria se l'emporta la tieta Teresa totalment immerescuda perquè normalment mengen les seves darrera de les de la tieta Maribel, que són un fracàs.

Però és que les rosquillas de la iaia Ester són insuperables. Cruixents i tendres, ni grans ni petites, sense sucre, doncs no li calen. Al seu punt just, amb un munt d'amor i tendresa en fer-les i sobretot, un munt de records de les grans tardes que vam passar fent-les, deixant-me embrutar amb la farina, olorant l'anís o ratllant la pela de llimona. Pujant a l'escalonet per fregir-les amb totes les lletres dels noms dels de casa,i llavors venia el iaio Antonio i les recollia de l'oli amb el “palito de pinxito”.

Fa uns anys, com que la iaia ja no es veia capaç de fer-les ella sola (doncs el secret està en la força en pastar la massa) em va establir com a successora de les rosquillas, prometent-me el plat verd (l'autèntic secret). I és que ella manté la fe que algun dia a ma mare i a mi se'ns donaran bé els postres i no només ma germana serà una crack de fer coques (el seu llegat, en forma de safata de llauna). Perquè l'aprengués ben bé, cada any una mica abans del seu sant, l'anava a veure i recuperàvem les tardes d'infantesa, però cada any se m'oblidàven els ingredients i cada any era un tornar a començar, per acabar fent ella la massa i jo sols fregint-les.

Fa dos anys que no fem les rosquillas, i la veritat no sé perquè. Però crec que aquest any, encara que ella sigui a la residència i jo amb la pota tiesa, les faré per dur-li el dia del seu sant. Això si, de sorpresa no serà gens, l'he tingut que trucar per tornar-li a demanar la recepta.


ps. La foto, és del flirck, però és igual, igual que el plat verd de fer les rosquillas.

18 comentaris:

XeXu ha dit...

I no en feu de rosquillas per emportar? Tal com les has venudes han d'estar bones, bones. Però ja saps, perquè quedin bé hi has de posar amor en fer-les, com feia la iaia. Ara que, si és tan crítica amb les seves parentes, a veure si ara li'n faràs i te les tirarà pel cap dient que no arriben als estàndards mínims!

Assumpta ha dit...

I què més dóna que l'hagis hagut de trucar per demanar-li la recepta? :-))

Aquesta trucada, en sí, ja haurà estat una alegria per ella i estic segura que, quan les hi portis, amb pata tiesa o sense pata tiesa, la faràs feliç :-))

A part de que m'hi jugo el que sigui a que et surtiran molt bones... Ja ens ho diràs!! :-))

El món és plè de petites coincidències. Avui ha anat a comprar el meu marit (és una sort quan hi va ell perquè no pot evitar portar alguna petita sorpresa, ja sigui dolceta o salada jeje) i, justament, ha portat unes rosquilles tipus casolanes que, tot i que no deuen estar tan bones com les de la iaia Ester, segur que estan molt millors que les de la tieta Maribel i tan bones com les de la tieta Teresa jejeje :-))

La qüestió és que quan les menjavem, acompanyades d'un te i comodament asseguts al sofà mentre miràvem el Barça de bàsquet, jo li he dit amb to aristocràtic "carinyo, la cuinera es supera cada dia, les rosquilles li han quedat delicioses" i a ell li ha agafat un atac de riure :-))

Oi que ja havies parlat alguna vegada d'aquest plat verd? és possible que em soni d'algun post de fa temps? :-)

Bé... no t'oblidis de dir-nos com han quedat i què ha dit la iaia!! :-))

Striper ha dit...

Encara que li haguis demanat la recepta sera un sorpresa que li portis.

Rita ha dit...

Doncs tu practica bé amb les rosquilles de la iaia, competeix amb les tietes i, quan les dominis bé, muntes una rosquillada, que jo ja la posaré a la propera agenda d'activitats de Blogville... ;-)

Un apunt tendre tendre... M'ha agradat molt!

P-CFACSBC2V ha dit...

Ja en faràs fotos quan les tinguis. Només de pensar-hi ja m'entra la gana!

Aquests plats verds són clàssics! :-D

Núr ha dit...

rits, dona! Compra't un llibre de receptes!!! O apunta't la recepta en algun lloc que saps que no perdràs! Així, l'any vinent, li pots fer la sorpresa ben feta!

Tot i que també tens la possibilitat de fer-ne un cop al mes, així segur que no se t'obliden i cada cop les fas millor! :)

Josep ha dit...

I si la pròpia iaia mai va ser una bona cuinera?

I si la iaia era bona cuinera perquè els seus fills passaven gana?

estrip ha dit...

sinó es sorpresa, amb més delit esperarà aquest dia.

kweilan ha dit...

Segur que les trobarà boníssimes.

Carme ha dit...

Segur que amb sorpresa o sense li faran molta il·lusió, a veure si quedes bé davant de l'àvia, com una autèntica pastissera!

garbi24 ha dit...

FEs la recepte que de ben segur que t'ensurtiràs, a mes a mes sempre que les coses porten la paraula iaia al davant son bones.
Rosquilles recepte de la iaia, fetes per pota tiesa....Bones bones, no les tastarem però una foto si la veurem?

Laia ha dit...

ostres quian gràcia, jo també tinc associades certes receptes a objectes de la cuina... Com el bol d'acer on bateixo els ous i el sucre, i després la farina, per fer el pa de pessic... jo defenso que té una concavitat especial que fa que la massa pugi i quedi boníssim després ^^

en volem foto de com t'han quedat, eh!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres ànims. Encara no les he fet, em falten alguns ingredients que m'han de portar (d'aquells inconvenients de no poder sortir a comprar sola). Però quan les faci, segur que els faig una foto!!!

Ho intentaré, XeXu, ho intentaré. Però encara que em quedin com un nyap, segur que em dirà que estan boníssimes!!!

Assumpta, crec que si que n'havia parlat del plat verd. No ho recordava, ves per on. Segur que estaven boníssimes. N'heu repetit?

Si, Striper, sobretot perquè fa molt que no la vaig a veure. Ja en tinc ganes.

Rita, d'acord. Quan em surtin genials, esteu tots convidats a menjar-les!

P-CFACSBV2C, doncs si que són un clàssic, i duren, i duren...

Núr, però la recepta de la iaia Ester no la trobo en un llibre!!! a mi m'agraden els blogs de cuina, sempre trobes moltes sorpreses i estan molt ben escrits per als mortals que no sóm chefs.

Josep, l'has clavat. Ens has descobert!! de fet, la iaia Ester no és que cuinés gaire bé,... feia els menjars molt fort i de cullera, cosa que a casa meva no ens agrada gaire,... però les postres,...ais, les postres,... aquestes si que li queden bé (i els cargols!!) I malauradament, i tant que van passar gana!! van passar temps molt difícils!

estrip, doncs si, perquè el que més agraeix són les visites.

kweilan, això ja ho tinc per segur... xò és que no crec que sigui gaire objectiva, ella.

Uix, Carme,... em queda mooolt camí! les postres se'm ressiteixen de valent!

garbi24, la paraula iaia li dóna un toc especial, oi? segur que en faré foto.

Laia, i tant. Cada recepta amb les seves particularitats. Això és el que les fa especial.

Un petó per a tots i totes.

- assumpta - ha dit...

Rits, he trobat aquest post deliciós!
Tant com les rosquilles de la iaia Esther!
Tots tenim/teníem una iaia "Esther" que ens deleitava amb les seves insuperables receptes. La meva iaia Esther (Maria), feia unes Mones de pàsqua que enriuten de les que fan a les pastisseries.
Vas probar de fer-les amb la pasta resultant de la Thermomix?
Jo ni m'ho plantejo, perquè sé que valen una pasta gansa i no li sabria treure tot el profit.
Felicita a la teva iaia i tu recorda no tirar la nota de la recepta!
Un post genial aquest!
;)))

Núr ha dit...

No, dona!! Hi ha llibres de receptes en blanc! Són llibres que ja tenen un apartat per als ingredients, n'hi ha que tenen un quadre perquè hi posis la foto del resultat, un apartat per al procés d'elaboració, amb dibuixets de coses de cuina... I els pots omplir amb les teves pròpies receptes! :D

Cesc ha dit...

Sempre hi ha aquells moments que ens recordem de qui ha format part de la nostra vida.

bajoqueta ha dit...

Ma iaia abans de Nadal sempre feia "rodotets", que són les rosquilles típiques d'Horta de Sant Joan. Sempre es queixava que li donaven molta feina, però les acabava fent. Li encantava vore la nostra cara de felicitat quan les menjavem.
Entre unes coses i unes altres, pobreta va marxar i ningú ha aconseguit la recepta original. Los 3 germans hem intentat fer-les però mai han quedat com les d'ella.
Així que crec que si les pots fer perquè encara tens la recepta cruixent, t'animo a que les faigues abans no es perdi la tradició :) Ah, i si ens envies unes quantes no ens queixarem jajaja.

La Thermomix no pot substituir l'amor i el carinyo d'una bona massa amassada amb les mans. Encara que a mi si me la regalessin no la tornaria eh? :)

bajoqueta ha dit...

Ui volia dir la recepta "recent" enlloc de cruixent jajaja. Tan de parlar de cuina...