12/10/09

Un mal pas

El post d'avui hauria d'haver girat entorn al cap de setmana de celebracions al Penedès, a la casa rural on he estat. Hauria pogut anar sobre la manifestació de diables nudistes que vam veure a Llorenç de Penedès en contra de la directiva europea de prohibició d'espectacles de foc o potser sobre la festa country de dissabte nit. A molt apurar, hagués pogut anar de l'excursioneta de diumenge o dels plans d'avui a la tarda.

Però no, a hores d'ara tot ha canviat en un tres i no res, tot el que havia de fer, tots els plans, les idees, compromisos,... tots queden aparcats per una bona temporada. I preparar-me per tenir molta paciència i saber estar a casa.

Ahir, passejant per un bosquet de no res, una relliscada inportuna i un mal caure s'ha traduït en un trencament del peronné a l'alçada del turmell i probablement trencament del lligament intern dret. Un mal pas.

Per sort, tinc uns amics que no em mereixo, que em cuiden i mimen moltíssim i no m'han deixat en cap moment, ni quan van venir els guardes forestals per traslladar-me, ni a l'hospital mentre esperavem fer la radiografia que no arribava ni durant aquesta primera nit ingressada.

Hi ara sols queda esperar, esperar que passi l'operació de demà, esperar les 4 setmanes de guix i que la recuperació no sigui tan llarga com tots em diuen.



ps. Amb tot el que no explicaré és que anava amb abarques, que abans de saber que m'havia fracturat el turmell el que més em preocupava era el ridícul de caiguda que havia tingut. I tampoc explicaré com l'infermera d'avui m'ha dit que sóc nerviosa i que ja em puc deixar de voler fer i pensar que hauré d'estar a casa una bona temporada i que consti que avui ja no sé com posar-me.
Tampoc explicaré que encara no he trucat al meu cap. Això si que em fa una engoixa.
ps2. L'únic de bo que he trobat és que finalment em podré posar al dia dels vostres blogs. Ja podeu començar a publicar en massa, els espero amb delit.

27 comentaris:

Clidice ha dit...

nenaaaaaaaaaa quin mal rotllo! caxis! bé, diuen que no hi ha mal que per bé no vingui :) ara ja pots començar a escriure la novel·la de la teva vida :D

apa, petonets i cuida't :)

(abarques, ehem, tse tse ;P)

XeXu ha dit...

Ostres Rits, quina putada! Mira que pintava bé el cap de setmana, eh, quin mal rotllo acabar-lo així. Qualsevol cosa que et pugui dir es quedarà curta, pren molta paciència i a viure amb calma una temporada. A ningú li agrada haver d'estar enclaustrat a casa, però ara no hi ha més remei. Cuida't molt i ja miraré de publicar cada dia tres posts per distreure't. No, és mentida, no tinc tanta imaginació, però així podràs conèixer blogs nous, mirar sèries, escriure mails tot el dia... mmm, no em sona tan malament... ai, perdó. Cuida't molt, fes relax, i un petonarro enorme.

Cesc ha dit...

Ups... Saps què diuen? que quan has de fer repòs,és perquè el teu cos ho demana, va ser una caiguda inesperada, ho he llegit, però ara has de esr-ne conscient i intentar recuperar-te i aprendre del què comporta la caiguda, si penses que no podràs serà pitjor, o sigui que endavant i amb un somriure.

P-CFACSBC2V ha dit...

Aixxx… paciència i que no sigui res! Potser sí que, al final, t'anirà bé una mica de repòs :-)

Rita ha dit...

Ara ens vols donar feina? Que no tens llibres, nena? ;-)

Pobreta, quina mala pata! Mai millor dit!:P

Bé, bromes a part, cuida't molt, això ja no ho pots canviar i per tant agafa-t'ho bé, aprofita per llegir, escriure, pensar i badar que també és bo i sa de tant en tant.

Nosaltres et farem companyia des d'aquí.

Molts ànims i petons, maca!

garbi24 ha dit...

Es una putada...però fes el que puguis per no amoïnar-te, el que ha passat ha passat, ara toca començar de zero una recuperació que espero no sigui gaire llarga.
Des de aqui et dono tot el suport que puguis necessitar. Afegeix als teus amics tots els virtuals que sens dubte també et donem suport.
Ànims!!!!!

kweilan ha dit...

Molts ànims, rits!!! Una abraçada molt forta i des del meu bloc et fará tota la companyia que vulguis.

Luthien ha dit...

Des d'aquí una tona d'ànims, pren paciència guapa!!!
Aprofita per posar-te al dia amb llibres, pelis, sèries o allò que et vingui de gust

Petons.

Xitus ha dit...

osti rits...Em sap greu. Et desitjo una bona recuperació. :* Tens feineta a mirar els nostres blogs, almenys serem una bona distracció :)
Molts petons.

kika ha dit...

em sap greu... segur que et trenca molts plans... però mira't des de l'altra banda, ja pots començar a fer un mun de plans nous, que d'altra manera no cabrien a la teva agenda: aprofita-ho!

Striper ha dit...

Ostres quina mala sort, cuidat molt un peto.

lulamy ha dit...

Nenaaa! Que et diré que ja no sàpigues! Molts ànims i molta paciencia...! Intentarem entre tots tenir-te entretinguda. Ens veiem aviat! Un petó enorme!

Ferran ha dit...

Aitx, Rits, maca... paciència! I mira, oi que, diuen, sempre hem de mirar de buscar la part bona de les coses? Doncs ves, ja tens una primera feina: descobrir què pots fer per treure-li profit a la situació.

Com ja t'han dit altres, nosaltres farem el que podrem per mantenir-te distreta.

Que vagi tot bé amb l'operació de demà!

estrip ha dit...

ostres rits!!!!

però vinga va! que com que això ja no es pot desfer, que ja aniria bé. Val més pensar positivament com ja veig que fas. Segur que tens coses per explicar i ganes d'escriure...

apa, sobretot sobretot bon humor!

zel ha dit...

Quina merdòfia, perdó per la paraula, però jo estaria emprenyada com tu...vés, ja saps, quan em van operar els meniscs semblava una histèrica asseguda al sofà, conxo!!!

Va, ànims, ara escriuràs a pleret! Sort amb l'operació, segur que així s'arregla! Petonassos!

Laia ha dit...

Uff noietaaa!!! Que es curi ben aviat i puguis tornar a fer vida normal, de debò! Això d'estar enguixat és una llauna!

francesc ha dit...

Doncs relaxa't, i prendre't-ho en calma.

Molts ànims!!

Assumpta ha dit...

Rits!! Ets genial!! :-))

M'has fet pensar en la meva germana (i això és un "piropu" molt gran jeje)

Estava jo pensant que quina mala sort, que espero que no et faci massa mal i que et vagis recuperant bé (i ho segueixo pensant, clar!!) quan arribo a la teva segona postdata i veig que, enmig de tot, treus un somriure i parles de posar-te al dia amb els blogs!! ;-)) Això és ser positiva i, amb això, hi tens molt de guanyat!!

Un petonàs i signa al teu guix en nom meu!! ;-))

Que tot vagi molt, molt, molt bé!!
Mil abraçades!!! :-))

Assumpta ha dit...

... i petons, clar!!

(I la tría de la cançó!! jejeje)

jordicine ha dit...

Carai, quina mala sort, RITS. Espero que l'operació vagi bé i la recuperació sigui ràpida. Un petó i fins aviat. No et preocupis, publicarem!!! I sempre complim les amenaces. Ja ja ja. Millora't, bonica.

LilVia ha dit...

Hola guapa! em sap molt greu... Tot i que d'aquesta experiència n'has de treure el positiu i ja veig que ho fas. Jo porto des de juny de baixa (ja en parlarem quan ens vegem...) i el que més valoro és totes les converses, sopars, abraçades... en fi, valoro l'escalfor dels qui m'estimen i han estat i estaràn al meu costat durant tot el temps que encara estigui malalt. Petons i ànims!!!

òscar ha dit...

molta sort a l'operació guapissíma i ànims que el peronné està allà perquè ha d'estar :)

jo vaig estar tres mesos amb els creuats del genoll dret fets papilla i vaig llegir com mai, mirar la tele com mai i connectar-me a internet com mai.

fins i tot, vaig sopar com mai ja que els amics venien cap a casa amb l'excussa que estava una mica troquelat. :)

petoooooooons.

Ramon ha dit...

Ànims, que no hi ha mal que per bé no vingui!!!

Ara podràs fer tot allò que sempre vols fer però no tens temps pe fer-ho!

Cris ha dit...

Rits, cuida't molt i que et cuidin.... prepara una agulla de fer mitja per les picors, i carregat de paciència (t'ho diu una que ha anat enguixada 5 cops d'un tormell....) De totes maneres, ets positiva i això és bo, aprofita per llegir, relaxar-te, escriure i descansar, que és tardor i segur que bé de gust! Un petonàs! :)

Assumpta ha dit...

Riiiiiiiits!!! Com estàs? :-))

DooMMasteR ha dit...

Bonica, cuida't i millora't! Quina mala pata...

Aquí ens tens pel que vulguis, eh?
Petons!

Assumpta ha dit...

Ja portes més de la meitat del temps!! ;-))