14/10/09

Tinc una germana

Sovint admiro la gent que té una relació magnífica amb els seus germans o germanes. Conec gent que ho fan tot amb les seves germanes, es truquen cada dia, fan plans juntes, s'expliquen tot i comparteixen un munt de vida. Són les persones més properes les unes de les altres.

També connec altres casos on els germans o germanes es porten molt malament, on la gelosia els ofega i no s'estimen gens.

Tinc una germana. De vegades, més aviat sempre, no sé el què fa, cap on va. Sovint no l'entenc, i gairebé mai compartim res. Mai hem sortit de festa juntes i sols hem viatjat plegades una vegada (bé, no compten les vacances familiars amb els pares, esclar). D'una temporada cap aquí no fem res juntes, ni cines, ni teatres, ni botigues, ni res. De fet, darrerament hem discutit força i no ens entenem. Sóm completament diferents, físicament i de caràcter; podria dir que l'únic que compartim és la mateixa veu.

Però és la meva germana. És la meva petita (encara que em passi un pam) princesa. La continuo veient fràgil, massa emocional i sovint sento que l'he de cuidar. Suposo que per això m'enfado tant amb ella. I no sé què faria sense ella. No sé amb qui m'enfadaria, a qui li agafaria la seva faldilla preferida o amb qui compartiria bolso. No sé qui m'explicaria aventuretes o em posaria al dia de tot allò que se'm passa per estar massa capficada en les meves coses. Qui m'arreclaria els desastres informàtics o em faria canviar de perfum.

I ahir que era el seu aniversari, en feia 27, va dormir amb mi a l'hospital, i enlloc de sopar i bufar les espelmes, va menjar una trista hamburguesa i un pastisset mal acabat. I juntes vam veure Notting Hill, que feia anys haviem vist també plegades, vam riure i ens vam posar al dia. I tota la llunyania que teniem es va esvair en un segon.




ps. Moltes gràcies pels ànims del post anterior. L'operació va anar bé, com era d'esperar. Demà em donen l'alta, i a fer repós a casa com a mínim 5 setmanes.

19 comentaris:

Striper ha dit...

M'alegro moltisim jo tinc un germa pero nomes puc explicar la part , trista del teu post..

Clidice ha dit...

Jo també tinc una germana, som les dues una mica més grans, però podríem dir que duem vides paral·leles tu i jo. Però és la meva germana i, com amb tu, jo sé que ella es allí. :)

Nena! 5 setmanes! (no t'envejo, perquè pots acabar histèrica, però aprofita tot el que puguis :D)

estrip ha dit...

fantàstic! amb aquesta companyia tot és molt millor!

XeXu ha dit...

Doncs això deu ser que no us feu més perquè us feu les dures. El dia que mon germà s'interessi per mi (o jo per ell), serà molt estrany. Molt poques converses coherents ens recordo plegats, i naturalment, no hem fet mai res junts, de manera voluntària.

Aprofita aquesta situació en que la tens més propera per portar-la al teu terreny. Qui sap, potser podreu acabar sent com aquestes germanes que expliques que s¡ho diuen tot i es tenen molta confiança. Més val tard que mai.

Cesc ha dit...

De vegades les relacions són complicades però saps que sempre hi serà, la sang és la sang.

Violette ha dit...

És preciós el que has escrit avui. Jo tinc dos germans i sempre havia enyorat una germana. Però per sort tinc una filla. Sort que ha estat noia perquè així també m'ha agafat la roba i el maquillatge i m'ha fet canviar de perfum. L'adoro, encara que darrerament també hem discutit bastant. Però és la meva Princesa de les Rastes...
M'alegro molt d'haver compartit aquests moments vostres de mal menjar, de riure i de veure pelis juntes altre cop.

kika ha dit...

me n'alegro molt que l'operació hagi anat be.
i això de la germana: t'entenc perfectament. jo en tinc dues així.
elles sempre van d'acord, i amb mi no ens hem entès mai.
ara bé, quan han fet falta sempre hi han estat. ja deu voler dir això ser germans...

Assumpta ha dit...

Això vol dir que totes les baralles i discussions eren, en el fons, sense importància i que quan la cosa ha anat "en serio", ha passat el que havia de passar, que "la llunyania s'ha esvaït en un segon" :-))

Jo tinc una germana quasi cinc anys més petita que jo (4 anys 9 mesos i alguns dies... ufff no tinc ganes de fer restes ara!! jaja) i és, sense cap dubte, la meva millor amiga. Som de les que ens truquem cada dia, ens agrada fer un munt de coses juntes i ens cuidem l'una a l'altre :-))
A més, tinc la gran sort que amb el meu marit es porten genial i... bé, escriuria i escriuria i diria moltes coses i totes maques...

També tinc un germà, tretze mesos i tretze dies més petit que jo... ens portem bé, però no tenim aquesta relació tan forta :-))

Aprofita, Rits, aprofita, t'ho dic de veritat... potser la vostra amistat serà la part positiva que haurà tingut aquest tema :-))

Molts petons, valenta!! :-)

LilVia ha dit...

Et desitjo el millor i que et recuperis aviat. Un petó ben fort i una abraçada!!!

DooMMasteR ha dit...

Podeu ser diferents, però en el fons us estimeu, eh? ;-)

Un petonet i molts anims!

P-CFACSBC2V ha dit...

Me n'alegro que l'operació hagi anat bé. No ho sé, em fa la sensació que amb una mica de voluntat per part de totes dues la vostra relació pot canviar (cap a millor, és clar).

Xitus ha dit...

Jo amb ma germana m'hi porto bé. No hi ha altra opció possible. A la meva família (comptant ocsins i això) som pocs i ben avinguts jeje! Per molt que tingueu disputes no deixeu de tenir aquest vincle, i el moment que expliques ho demostra...
Me n'alegro que l'operació hagi anat ok!

jordicine ha dit...

M'has fet emocionar, RITS. Encara que no sàpigas on és, quan toca et fa costat. Clar que sí. Jo també tinc una germana. Un petó. Me n'alegro que estiguis bé.

kweilan ha dit...

Un apunt molt bonic. La meua relació amb la meua germana és com la de l'Assumpta i m'agrada perquè és com tenir sempre una persona al teu costat. Me n'alegro molt de què ja estiguis millor.

Laia ha dit...

ufff, ja ho té això... jo tinc un germà i últimament estem diferents, parlem més, ens explquem coses... suposo que és un punt a favor encara viure junts, però temsp enrere era força impensable aquest comportament. Suposo que... estem madurant?? XD

petons!

garbi24 ha dit...

A veure si al final sera veritat allo de que : No hay mal que por bien no venga... apa recuperat rapit que ja saps qui t'ajudara

Cris ha dit...

Jo tinc un germà, un parell d'anys més "petit" que jo (que ja en tinc 41).... Sempre hem estat molt units, hem sortit junts de farra, i el primer cotxe que va portar quan es va treure el carnet va ser el meu (i m'el va tornar amb "abonyegada" inclosa").... La vida passa, ell té la seva vida, la seva parella, jo tinc la meva, i tot i que vivim apropet, de vegades tan ell com jo ens tirem "puyitas" tipus: noi no truqes mai.... o sé més de tu pel "feisbuc" que .... No sabria estar-me sense ell, l'estimo un munt, i som la nit i el dia, però jo, sóc la germana gran, i tots dos sabem el que això comportarà sempre.... No deixis que torni a allunyar-se de tu, sempre, sempre, et necessitarà encanra que no ho digui.... Recupera't ben aviat i deixa que et cuidi la teva Princesa.... Un petó gran :)

rits ha dit...

Vaja, Striper, igual algún dia també trobeu el camí per retrobar-vos.

Clidice, em fa gràcia això de les vides paral·leles, llavors ja entens com n'és de dur de vegades, i gratificant d'altres. Intentaré aprofitar-ho

si oi, estrip?

XeXu, no sé jo si arribarem a aquell estat, moltes coses ens separen. Només saber que podem comptar l'una amb l'altra ja és molt.

Cesc, ja, xò de vegades la sang no és suficient.

Violette, gaudeix molt de la teva princesa de rastes, de les vostgres enganxades i tot! i si, l'enyorava molt!

kika, segurament deu ser això. si estan quan fan falta, és un bon senyal.

Potser si, Assumpta, xò hi són, i de vegades ens fem mal. Per l'escrit ja pots deduir que em fa molt feliç que mantinguis bona relació amb la teva germana! Gràcies!

LilVia, moltes gràcies! un per a tu també, que ja he vist que no estàs molt fi, tampoc!

DooMMasteR, si, de vegades molt en el fons, eh!

P-CFACSVC2V, bueno, caldrà per part de totes dues, la bona voluntat. Ara és un primer pas.

Xitus, me n'alegro molt que tinguis un vincle ben prper amb la teva germana. No el perdis!

Uix, Jordicine, gràcies! potser és el que compta i ja està.

Kweilan, com li deia a l'Assumpta, em fa molt feliç la gent que manté aquest tipus de relació. és especial

Doncs, aprofita el moment, Laia!

Ves a saber garbi24, potser és una de les coses que ha anat bé!

Núr ha dit...

Tinc a ma germana bastant lluny i ens veiem bastant poc. Sempre hem estat molt diferents i, malgrat que només ens portem un any d'edat, tothom de la família diu que sembla que ens en portem deu!

Ella és la petita i quan érem dues nenes jo sempre m'emprenyava quan feia alguna cosa malament perquè no entenia perquè no ho feia bé... Ara ja som grans i no tenim pas una relació de grans amigues. Senzillament ens "entenem". Podem tenir converses agradables encara que tenim idees completament oposades en la majoria de temes. Ella té una manera de veure la vida que respecto, però que no és la meva. Abans m'hauria emprenyat. Ara tinc clar que la respecto i intento no emprenyar-m'hi perquè és ma germana.

Una cosa tinc ben clara, però: si em trobo algú com ma germana, però que no és ma germana, llavors no li perdono ni una! ;)