27/7/09

De processos de selecció i el meu cap



La setmana passada després de més d'un mes d'inefiència de l'àrea de recursos humans, el meu cap, davant l'esgotador ritme de feina que portem va decidir agafar i saltar-se el procediment establert i posar l'oferta de feina de la baixa maternal de la meva companya per un altre canal. El resultat és que en dos dies hem tingut gairebé 40 currículums.
Ara ens queda el dubte de saber si realment la gent ha entés que és per una baixa maternal, doncs el canvi (RRHH deia que la gent no es presentava) ha estat flagrant.
Avui, hem tingut que fer tria de curriculums. El meu cap, en el seu afany de fer equip, em fa partícep d'aquesta tasca i per mi, la veritat, no és una tasca gaire agradable però al mateix temps agraeixo, ja que sóc jo qui tindré al costat.
La veritat és que mires els currículums de la gent i aquedes bocabadat, una formació extensa i realment admirable (llavors és allò que penso que si el meu estigués aquí enmig, ara mateix ja estaria a la pila dels descartats, però bé, el tema no és aquest) i veus com ha canviat el món acadèmic en pocs anys.
Hem començat per descartar tots aquells que no tenen experiència o formació en el sector públic, doncs tampoc necessitem algú amb molta experiència i alhora creiem que és bo poder donar oportunitats a les persones més joves, però també necessitem que coneguin una mica els procediments prou complexos i encorsetats de tot plegat. Apartats, després la selecció ja tot és molt més subjectiva, interessos segons els cursos fets o fins i tot la manera de fer el currículum. En una reunió en un altra Agència em van comentar que de vegades, fins i tot, apart del currículum, el que es miren més és la carta de presentació. I és que al final, és fins i tot una qüestió de feeling, de pensar qui podria quadrar millor en l'equip.
I és que tots dos, malgrat tinguem les enganxades que tinguem, malgrat discutim i omitim temes de polítiqueig, malgrat li agafin pàjares estranyes i fastidi (encara cueja el regalet de nadal, però més que per mi, per ell que els remordiments l'acompanyen). En el fons ens respectem i ens entenem, tant que fins i tot de vegades, només mirant-nos a través del vidre sabem el que pensem (bé, tampoc sempre, eh!).



ps. El dolent del cas és que la persona que vingui, arribarà amb dos mesos de retard (a mitja baixa) i en ple mes d'agost, un cop hem acabat la voràgine de feina i liquidat temes per setembre.
Però bé, al setembre tinc unes quantes vacances i a l'octubre un projecte que m'han proposat molt interessant i que espero que em deixin fer. Continuo creuant els dits.
Ara escric aquest post, i potser d'aquí dues setmanes el poso verd, però és que és així, ens tenim una estranya relació amor-odi.

12 comentaris:

JJMiracle ha dit...

Buf, si hagués de fer selecció de personal em preguntaria sempre si he triat bé. Ja va bé que es facin en equip, aquestes coses.

Andrea. ha dit...

Això de la relació amor-odi em sona... ànims amb el procés...

_MeiA_ ha dit...

Ufff.. segur que ha de costar una bestièsa triar la persona adequada! Que tingueu molta sort i a veure quina floreta agafeu! jeejej

I què tal es currículums? Alguna anècdota per explicar? Jo tinc un conegut que em va fer ensenyar un cop el seu currículum i en un apartat deia: M'agrada anar a la piscina, al cine...
JAJJAJAJAJAJAJ

Un petonet

Garbí24 ha dit...

Sempre he donat a l'hora de triar molta importància a la responsabilitat , tan se val si en sap mes o menys , la questio es que sigui responsable

estrip ha dit...

el feeling és important, ja ho diu en guardiola!

òscar ha dit...

n'he hagut de fer en un parell o tres d'ocasions i el cert és que em vaig guiar més pel meu instint que pel que deia el curriculum. dóno molta importància a cóm i el què parlen.

no em va anar pas malament!

petooons rits!

Assumpta ha dit...

Jajajaja Estrip!!! noi, de veritat que jo vull aprendre a escriure curt i bé com tu!! :-)

En fi, que quin pal això d'haver de triar gent per currículums. Jo no en llegiria ni un. Els citaria a tots per parlar-hi directament.

Ferran Porta ha dit...

Les relacions amor-odi deuen ser les més sanes, si de cap-empleat es tracta; si només hi ha odi, malament rai (sobretot per l'empleat); si només hi ha amor... si només hi ha amor, és una relació cap-empleat rara!

Conclusió: ets afortunada :)

Núr ha dit...

Ja passa, això, amb els caps! Jo amb la meva estic molt contenta, prò potser no tant amb el cap d'ella, i el cap d'aquest... i així fins arribar dalt de tot de l'escala! Prò com que la meva és fantàstica, em quedo contenta.

Tinc una amiga que no fa gaire també va haver de triar currículums, li van "encolomar" la selecció d'una noia nova a ella. I diu que ho va passar fatal: Tenia currículums de gent molt preparada, més gran que ella, demanant una feina que era per a persones sortides de la universitat i que, per tant, cobrarien una merda de sou. Ja et pots imaginar que aquella dona que tenia 10 anys d'experiència i potser 15 més que la meva amiga, la va descartar perquè no creia que acceptés la feina... Prò tot això és culpa de la crisi: Hi ha molta gent molt preparada i amb molta experiència al carrer i, el més important, amb moltes ganes de treballar. Així que no és estrany que només per una baixa s'hagi presentat tanta gent.

Pel que fa al que et diguessin des de recursos humans... Us heu plantejat tu i el teu cap que no es tracti d'una estratagema per a estalviar-se un sou? Això també és freqüent...

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. La veritat és que el tema ha quedat apartat. Ara mateix, tenim tanta feina que no ens hem pogut posar, i això que ho hauríem de fer.

Salva Piqueras ha dit...

Eiii, no m'hauràs descartat encara, no?????

T'agrada el pernil???

No has donat gaire pistes del que voleu!! Al final entrarà la noia maca...

Sergi ha dit...

Quina responsabilitat haver de triar un nou company. A banda de l'experiència, com dius, és important també veure com respira, això fa una mica injust tot aquests processos de selecció, el curri no ho és tot, hi ha gent amb menys preparació però molt més espavilada, organitzada o eficient, i aquests es mereixen oportunitats també, encara que ho tinguin més difícil sobre el paper. Però això no ho saps fins que els coneixes.

Una altra opció és que el triïs per foto, i busquis el noi més guapo entre tots els currículums. És broma, eh?

Ei, marxo quatre dies i això canvia de cara! M'agrada molt aquesta senzillesa.