25/7/09

Un café al capvespre


Cada vespre el sol es pon i regala instants de pau.
La ciutat sembla diferent, deixa el brogit del dia enrera i es prepara per descansar. La gent torna a les seves cases i d'altres marxen per abraçar la nit; les olors de les crêppes arriben per tots els racons; La torre s'il·luminarà d'aquí ben poca estona , però mentre tant es barreja entre les ombres de la màgia de la ciutat per fer-la més interessant. La vida que continua, que no s'atura.

Necessito descansar, necessito deixar enrera tantes coses que em neguitejen i contemplar aquesta pau. Deixar-me empapar per aquesta pau.
Que les llàgrimes puguin caure tranquil·lament, sense necessitat de retenir-les.
I potser així veure el meu entorn de manera diferent, somriure'l.
I potser així tornar a començar, tornar a buscar un nou camí, deixar d'estar aturada.

I potser així, algún dia, l'estona d'aquest café sigui diferent.




ps. La il·lustració, de Sophie Griotto. Fa dies que en volia escriure alguna cosa, però res m'ha convençut.
La setmana ha estat llarga i difícil. Emocions a flor de pell que no sé com explicar.

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Bé, l'escrit és molt maco, i la imatge també. Espero que sigui només un relat, encara que em sembla que hi ha molt d'autobiogràfic. Però potser el nou dia t'ha portat ganes renovades d'encarar una nova setmana amb molta força.

Ballarinadeplom ha dit...

hi ha emocions que resulten impossibles de plasmar en paper...
...però em puc imaginar una ciutat adormint-se amb els darrers rajos de sol.

Assumpta ha dit...

He entrat abans i he llegit el teu escrit, però l'he trobat tan bonic i llavors no tenia temps per seure a respondre bé, que he pensat que ja tornaria :-)

Ara l'he llegit amb més calma i segueixo pensant que és molt maco. Escrius amb molt sentiment. M'agrada llegir-te :-)

Has fet canvis al blog, eh?... El color de capçalera, els titols dels posts... ara no surt la data... i segur que més coses que aniré descobrint ;-)

I ara, deixa'm que et renyi una miqueta (però amb carinyo, clar!!) per què no t'animes a fer un relat pel blog de 365-contes de la Bajoqueta? :-)) M'agradaria molt llegir-ne un de teu :-)

No et poso el link perquè ja sé que el coneixes. L'altre dia em va fer una il·lusió quan et vaig veure comentant el conte del meu marit!! :-))

Smuaaaaaaaaaaaac

garbi24 ha dit...

Un gran relata que esper-ho que no sigui de veritat .
L'assumpta te raó , has d'escriure un conte a 365 contes.

rits ha dit...

Gràcies XeXu. Si que n'hi ha d'autobiogràfic, no ho sabria fer d'una altra manera. Ha estat una setmana intensa, espero que la vinent sigui més tranquil·la, que ja toca!

Ballarinadeplom, ben tornada!!! quant de temps! espero que tot vagi molt bé. Si que m'ha resultat difícil plasmar en paraules tot el sentit per diferents motius. Aquesta ciutat té màgia.

Ai, Assumpta, sempre dius coses boniques, eh!!!! si, fa temps que vull fer canvi, però els darrers temps no he tingut res de temps. No m'acaben d'agradar, continuaré provant.
Lo de la data ha estat casualitat, no la volia treure. Gràcies per avisar!! ja l'he recuperat.
No vaig caure que el relat fos del teu marit. Sempre els llegeixo, al matí, xò després al vespre mai recordo de comentar-los. Com ja he anat dient, he estat molt atabalada i encara no li he pogut enviar cap a la bajoqueta, xò ho tinc present!!! primer volia fer un relat amb aquesta il·lustració però vaig veure que només podien ser amb fotos pròpies. Ara ja en tinc un mig escrit, espero poder-lo enviar ben aviat!

Garbi, bé, tots els relats, tots els escrits sempre tenen part de veritat, no?
tampoc volia que fos tan negatiu, m'ha sortit així!
espero enviar algun relat aviat, xò que consti que em fa molta vergonya, n'hi ha de molt de valor!!!!

Assumpta ha dit...

Si et dic coses boniques és perquè les penso :-)

Fotos pròpies? Què va!! :-)
D'aquí una setmana en sortirà un de meu amb una foto absolutament "impròpia" jajaja copiada de Google per la cara.
Els meus dos primers sí que van ser amb fotos pròpies (el segon era un Word retallat), però el tercer també va ser robatori flagrant... i un cinquè que tinc ja per mitjans d'agost és també pispat a Mr. Google.
El del meu marit també el vaig robar jo... i, ja veus, qui havia d'ingressar a la presó era ell (ja ho deia, pobre, que era per un delicte que no havia comès)!! jejeje

Doncs m'alegra molt que en vulguis fer un!

A la Bajoqueta li hauré de passar factura per buscar-li col·laboradors ;-)

P-CFACSBC2V ha dit...

Un cafè a París sempre ha de venir de gust :-)

Ferran ha dit...

És esgotador viure neguitejat durant massa temps seguit. Descansa, deixa't empapar pels moments de pau que puguis viure, i ells et donaran la força per superar les estones complicades.

Endavant!

Xitus ha dit...

M'ha encantat la conjunció entre l'escrit i la imatge...Si volies transmetre aquest apaivagament de capvespre, una endormisacada on les tensions s'esvaeixen i les dolços surten a relluïr, ho has aconseguit. Segur que és renovador per a tu.

Un plaer visitar-te de nou :)

PS-Jo a París 2 cops, però molt breus (de fet, de passada). La tinc pendent per explorar a fons, i també la visita a Le deux moulins ( o com s'escrigui).

Xitus ha dit...

dolçors*

bajoqueta ha dit...

Jo també espero que no sigue veritat el texte :)
Molt ben escrit.

Airun ha dit...

M'identifico amb la setmana llarga i difícil. Saps, jo no sé retenir les llàgrimes, tal i com fas tu i sí, sí i sí ho he fet les 7 darreres tarda/nits (tu que sempre em dius o creus que sóc super forta!!!!). No t'ho empassis, el què sigui, deixa-ho lliscar. I ja saps, sempre podem plorar juntes!!!! M'encantaria que les dues cadires de la imatge les ocupèssim tu i jo qualsevol finde!!

Núr ha dit...

M'agrada molt la nova imatge, Rits, tot i que em sap greu llegir-te tan trista (encara que ho hagis escrit de manera tan bella). Espero que aquesta setmana sigui millor que l'anterior! Pitonets, preciosa!

rits ha dit...

Assumpta, d'acord, missatge rebut! ja el tinc gairebé apunt, i amb foto pròpia.
Segur que la bajoqueta està molt contenta de les teves tasques de marketing.

P-CFACSVC2V, i perdre's pels seus carrers

Ferran, poc a poc vaig recuperant. De vegades em veig endisada en una espiral de melangia que em costa escapar, i acumulada al cansament, esgota, però ja està superant-se.

Xitus, si que aquesta era la idea. Gràcies.
Jo tb hi he estat 2 vegades, i ben diferents totes dues, però també tinc pendent tornar-hi, en tinc moltes ganes. Apart de tenir pendent les deux moulins (m'has fet venir ganes de veure Amelie!!!) tb tinc pendent pujar a veure les gàrgoles de Notre-Dame, se'm resisteixen.

bajoqueta, si que és veritat, xò ja estic molt millor. gràcies.

Núr, m'alegra que t'agradi. M'havia cansat del rosa i lila. Encara no és definitiu, vaig fent proves. Gràcies, si que la setmana es presenta millor

Una abraçada a tots

Ferran ha dit...

Ànims per seguir en aquest camí, Rits!