Petites sorpreses que no es donen cada dia. I menys enmig de la ciutat.
Al pati del despatx, fa anys que vola una merla. Ens observa com ens reunim, discutim, riem i de tant en tant fins i tot treballem.
Al pati del despatx, fa anys que vola una merla. Ens observa com ens reunim, discutim, riem i de tant en tant fins i tot treballem.
I just aquí, he decidit fer el niu.
I avui, revetlla de sant joan, hem descobert el seu secret.
El seu millor tresor.
La vida que neix i creix enmig de tot.
Una vida per fer-se gran i volar
I avui, revetlla de sant joan, hem descobert el seu secret.
El seu millor tresor.
La vida que neix i creix enmig de tot.
Una vida per fer-se gran i volar
Bona revetlla a tots i totes!
ps. ha estat un regal de sant joan fantàstic.
La foto no és la real però se li assembla un munt. El descobriment ha portat que un munt de gent els començés a fer fotos, per això quan me'n passin una ja la canviaré.
15 comentaris:
Ostres, i tant que és un regal... fa dos estius que les orenetes no fan niu al meu teulat...sniffffffff
(és que en Miquel els va espatllar la cosa, perque embrutien, deia, quin home...)
Bona revetlla!
Quina sorpresa més agradable, sembla que aquestes coses no puguin passar a la ciutat, però passen, ves per on.
La vida!!Que bonica!!! Bona revetlla,
Un descobriment molt bonic. Bona revetlla!!
Curiós. Bona revetlla!
Què bonic!! :-))
Quan posis la foto autèntica... avisaaaa!!! :-))
Bona revetlla ;-)
Mmmm... d'això... no sé què és una merla!! Sóc l'únic urbanita incult d'aquesta plaça? Ai!
Rits quin post més bonic i fins i tot espiritual a la seva manera :)
M'ha agradat molt llegir-lo.
Tu la revetlla bé? Jo bastant tranquil, mirant el cel de colors tot menjant japonès.
Hola Rits,
Les has sentit cantar? tenen una melodia preciosa.
Sabies que sempre van aparellats?
Una abraçada
Deixa'm dir-te que així, tan peladets, de bunikets no sé si ho són gaire! :) Tot i això, m'agrada el que representen: nova vida, arribada del bon temps i passos cap endavant!
Que els sentiu cantar, des de la feina? :)
No, Ferran, jo tampoc sé què és una merla jajaja però es dedueix... és "un ocellet" :-))
Jejejejeje
tot i que jo sempre hi trobo molta vida a les ciutats, inclús a través de coses inanimades, és realment molt especial quan hi trobem unes flors que creixen als peus d'un edifici, o un petit niu com el que has trobat tu. Són realment petits tresors, la vida que neix i creix enmig de tot. I volar per sobre la ciutat, tb ha de ser genial!
Brutal!!! Bon finde. I gràcies pel tema de la revetlla. Arribo tard. Un petó.
Me n'alegro molt que us hagi fet la mateixa il·lusió que a mi! continuen vius i donant molta guerra! Entre tots els anem cuidant i atabalant.
La merla és un ocell petit negre amb el bec punxagut i taronjós. Avui m'he enterat que ja havíen fet niu altres anys a la terrassa del menjador (tenim un edifici amb moltes terrasses internes plenes de plantetes. és un lloc realment molt bonic per treballar).
Per cert, la revetlla va anar molt bé. Tranquil·la i entre amics.
un petó per tots
L'estiu, com la primavera, es plena de vida per cada racó.
És bonic de pensar que ha estat justament en aquestes dates, al voltant de la màgia que acompanya el solstici.
La foto encara que no sigui la original, és molt tendra.
;)
Un petonet, Rits!!!
Publica un comentari a l'entrada