23/6/09

Petites sorpreses a la ciutat



Petites sorpreses que no es donen cada dia. I menys enmig de la ciutat.

Al pati del despatx, fa anys que vola una merla. Ens observa com ens reunim, discutim, riem i de tant en tant fins i tot treballem.

I just aquí, he decidit fer el niu.

I avui, revetlla de sant joan, hem descobert el seu secret.
El seu millor tresor.
La vida que neix i creix enmig de tot.

Una vida per fer-se gran i volar


Bona revetlla a tots i totes!





ps. ha estat un regal de sant joan fantàstic.
La foto no és la real però se li assembla un munt. El descobriment ha portat que un munt de gent els començés a fer fotos, per això quan me'n passin una ja la canviaré.

15 comentaris:

zel ha dit...

Ostres, i tant que és un regal... fa dos estius que les orenetes no fan niu al meu teulat...sniffffffff
(és que en Miquel els va espatllar la cosa, perque embrutien, deia, quin home...)

Bona revetlla!

Sergi ha dit...

Quina sorpresa més agradable, sembla que aquestes coses no puguin passar a la ciutat, però passen, ves per on.

Striper ha dit...

La vida!!Que bonica!!! Bona revetlla,

kweilan ha dit...

Un descobriment molt bonic. Bona revetlla!!

JJMiracle ha dit...

Curiós. Bona revetlla!

Assumpta ha dit...

Què bonic!! :-))

Quan posis la foto autèntica... avisaaaa!!! :-))

Bona revetlla ;-)

Ferran Porta ha dit...

Mmmm... d'això... no sé què és una merla!! Sóc l'únic urbanita incult d'aquesta plaça? Ai!

Xitus ha dit...

Rits quin post més bonic i fins i tot espiritual a la seva manera :)

M'ha agradat molt llegir-lo.

Tu la revetlla bé? Jo bastant tranquil, mirant el cel de colors tot menjant japonès.

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Les has sentit cantar? tenen una melodia preciosa.

Sabies que sempre van aparellats?

Una abraçada

Núr ha dit...

Deixa'm dir-te que així, tan peladets, de bunikets no sé si ho són gaire! :) Tot i això, m'agrada el que representen: nova vida, arribada del bon temps i passos cap endavant!

Que els sentiu cantar, des de la feina? :)

Assumpta ha dit...

No, Ferran, jo tampoc sé què és una merla jajaja però es dedueix... és "un ocellet" :-))

Jejejejeje

robadestiu ha dit...

tot i que jo sempre hi trobo molta vida a les ciutats, inclús a través de coses inanimades, és realment molt especial quan hi trobem unes flors que creixen als peus d'un edifici, o un petit niu com el que has trobat tu. Són realment petits tresors, la vida que neix i creix enmig de tot. I volar per sobre la ciutat, tb ha de ser genial!

Jordicine ha dit...

Brutal!!! Bon finde. I gràcies pel tema de la revetlla. Arribo tard. Un petó.

rits ha dit...

Me n'alegro molt que us hagi fet la mateixa il·lusió que a mi! continuen vius i donant molta guerra! Entre tots els anem cuidant i atabalant.
La merla és un ocell petit negre amb el bec punxagut i taronjós. Avui m'he enterat que ja havíen fet niu altres anys a la terrassa del menjador (tenim un edifici amb moltes terrasses internes plenes de plantetes. és un lloc realment molt bonic per treballar).
Per cert, la revetlla va anar molt bé. Tranquil·la i entre amics.

un petó per tots

assumpta ha dit...

L'estiu, com la primavera, es plena de vida per cada racó.
És bonic de pensar que ha estat justament en aquestes dates, al voltant de la màgia que acompanya el solstici.
La foto encara que no sigui la original, és molt tendra.
;)
Un petonet, Rits!!!