1/4/09

“El zoo d'en Pitus” Solució del 100è joc literari



Doncs si, crec que tots els que heu passat per aquí l'heu encertat. I me'n sento molt orgullosa. És un gran llibre. El llibre escollit pel 100è joc literari va ser "El zoo d'en Pitus".

El meu primer llibre. El primer llibre, llibre, que vaig llegir (o així m'agrada recordar-ho).

Recordo perfectament com el llegíem en veu alta durant el curs de tercer d'EGB, una de les tradicions de l'escola, fins i tot a tercer de BUP vam llegir entre tots i durant tot el curs la Regenta. Compartíem els llibres de dos en dos i cadascú llegia una pàgina (o un paràgraf? Això no ho recordo). I era un moment fantàstic de la setmana.

Diria que de petita (o m'agrada pensar) m'agradaven els seus personatges, les entremeliadures que féien per aconseguir els animalons i com es va curar el Pitus gràcies als seus amics. M'agradaven tant els personatges i explicava tantes coses que els pares també se'l van llegir, i el botiguer que venia de tot al “colmado” de sota casa i es deia José va passar a dir-se Manelitus. I quan li explicàvem que li déiem així per un personatge d'un llibre que ens recordava, somreia i em regalava una piruleta. El Juli em féia pensar amb el meu cosí que m'estimava com un germà i el Flemming, em donava una mica de ràbia, la veritat.

Però la grandesa d'aquest conte és tot el que en desprén. M'emociona per més que el torni a llegir, i no em fa vergonya dir que un llibre de nens i nenes és el meu llibre preferit.
Explica tot el que mou la meva acció i que he aprés aquests anys.

La capacitat dels infants per transformar el que els preocupa i viuen. A la seva manera, amb les seves formes i els seus mitjans. Amb idees esbojarrades, deixant de banda prejudicis o formes, simplement actuant i buscant solucions als seus problemes. Com fan pinya i s'ajuden. I sobretot com els altres responen. Com transformen i es transformen. Sense por; actuant; vivint.

El Sant Jordi passat vaig tenir la gran sort que em regaléssin un nou exemplar i que la Pilarín em signés el llibre. Tot un regal.

11 comentaris:

Striper ha dit...

Un autor Catala magnific no es facil escriure per els nens.

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per la teva col.laboració

Trini ha dit...

Perfecte! La vaig encertar!
Gràcies per la tria i per les pistes!

Ferran ha dit...

Buf, doncs jo no en vaig tenir ni idea. I això que me'l vaig llegir, també, fa moooolts anys.

Cesc ha dit...

M'encanta aquest llibre :)

kweilan ha dit...

Jo el vaig encertar i és que vas donar unes pistes molt bones.

Assumpta ha dit...

Llegint tot el que expliques m'adono de la gran persona que ets, Rits... mira, m'ha sortit del cor dir-t'ho i així ho he fet :-)

El llibre em sona d'haver-ne sentit parlar, però no l'he llegit... però, si el vaig endevinar va ser gràcies a les bones pistes que vas posar, perquè volies que el trobessim, que puguessim jugar i tenir l'alegria, a més, d'endur-nos un encert del teu blog...

Encara que ja tinc quaranta-set taquets, crec que el demanaré a la Biblio :-))

Petons!!!

Rita ha dit...

Aquest el vaig encertar! :-)

No fa massa temps que el vaig llegir jo aquest llibre. Vull dir que ja era granadeta hahaha Però em va agradar igualment.

Salva Piqueras ha dit...

No el coneixia i me l'apunto per la canalla!! Qui diu que l'internet no és útil?

òscar ha dit...

és un llibre fantàstic. al menys a l'escola del meu nen, és "d'obligada lectura" tot i que no m'agrada gens la paraula "obligada".

labruixoleta ha dit...

a nosaltres, a l'escola, diria que ens el van fer llegir durant un estiu i n'haviem de fer un treball. És la borrosa idea que tinc d'aquest llibre. Però tal com en parles, fas venir ganes de llegir-lo. Potser miro si encara el tinc per casa :-)