Porto tota la tarda buscant el passaport.
Primer he pensat que era la bona excusa per posar ordre al munt de carpetes, papers i caixes que encara em queden amuntegades, obertes de qualsevol manera a l'estudi. I he anat fent endreça.
Fa una estona, la histèria s'ha apoderat de mi.
No és per enlloc; és com buscar una agulla en un paller (bé, més que un paller, un munt de paper).
Perquè les coses que necessites, justament quan les necessites, tenen l'habilitat de desaparèixer?, d'amagar-se com el Puck quan vol que jugui amb ell a fit i amagar i es fica dins l'armari (per cert, m'agrada molt més jugar a l'escondite!, que consti).
I el pitjor és que tinc grabada a la memòria la imatge de “el guardo aquí perquè quan el necessiti, el trobi” de quan vaig fer la mudança.
I el pitjor és que tinc grabada a la memòria la imatge de “el guardo aquí perquè quan el necessiti, el trobi” de quan vaig fer la mudança.
El cas és que mentre desespero perquè no trobo el passaport he retrobat mil i una coses: els imans de la nevera en un mini estoig taronja que no sé d'on va sortir, una capsa amb les targes dels pocs restaurants on he anat i que el dia que em van demanar el telèfon no vaig trobar de cap manera; el teléfon del CAP de Sants on encara tinc el metge o el del serraller que ja he demanat tres vegades; les guirnaldes del darrer sopar a Hobbiton per Sant Joan de l'any passat, el cable -que resulta que sí que tinc- per treure fotos del mòbil al PC i grabar música al mòbil; o el dibuixet que em volia comprar a Berlín però que va acabar sent una postaleta i que té la mateixa cara de pocs amics que jo ara mateix (és el dibuix de més amunt. Enllaço la web; n'hi ha de ben xulos).
Mil i un records que em fan present perquè em costa llençar tant les coses i com m'agrada retrobar-m'hi de tant en tant, encara que sigui mig desesperada buscant el passaport.
ps. La meva última esperança és que estigui a casa els pares, si no, ja no sé on buscar i dilluns l'hauré de tornar a tramitar.
10 comentaris:
Espero que el trobes! Ja passa això de que les coses s'amaguen :)
Per sort, per fer-te'l és un només un matí, no?
Quan busques trobes un munt de coses menys allò concret que necessites. De totes formes, com diu la bajoqueta, ara el donen al moment.
Preparant un viatge? Sembla mentida les coses que s'arriben a trobar quan no les busques! :-D
Potser millor fer-lo nou es mes rapit que rebuscar , ara sempre pots trobar alguna altre cosa d'interes . I encara que costi llença alguna cosa , només fa mal al moment d'obrir el contenidor , despres ja està.
Espero que el trobis , pensa , pensa..
segur que surt quan comencis a buscar una altra cosa doncs.
Hola!
gràcies a tots per els vostres comentaris.
Si fer-lo, per sort és un matí, xò em feia molta ràbia haver-lo de fer per no trobar-lo per casa.
Per sort, ja l'he trobat!
He d'acabar de desempaquetar coses, ja!
Un petó a tots!
I jo arribo quan ja l'has trobat :-))
M'ha fet molta gràcia això de coses i munts de papers que s'han d'endreçar!! A vegades penso que és una sort que el PC no sigui com una finestreta i que tots pugueu veure com tinc ara mateix la taula :-))
No anava a comentar aquest post ja que arribo a tard, i ho anava a fer en el de dalt, ja que és la continuació, però m'he quedat parat amb això del darrer sopar de Hobbiton. Interpreto que és on vivies abans, però això em sona molt, pot ser casualitat, però on ho he sentit això? Ho he sentit o ho he llegit en algun lloc, algú que en parlava d'aquesta manera, i no em sona que fossis tu. Quina ràbia no recordar aquestes coses!
Assumpta, tampoc passa res, segur que veuries que molts de nosaltres tb tenim les taules plenes de papers!! jo per més que ho intento mai acabo d'endreçar-los!
XeXu, no sé si n'he parlat massa al blog, si ho he fet és fa temps. Si és el pis on vivia abans, els amics el van batejar com a hobbiton, doncs era un petit piset d'un entresol amb el sostre molt baix, a molts llocs feia 1,80 i escaix!!! el meu pare i ma germana topaven sempre! xò era un piset molt acollidor i com sóm uns malalts del senyor dels anells doncs el vam batejar així i m'agrada molt recordar-lo amb aquest nom, em recorda molts bons moments passats allà.
Publica un comentari a l'entrada