30/3/09

M'agradaria, però no m'agrada


Sovint dic que m'agradaria que m'agradés el te, però no m'agrada. I el mateix em passa amb el vermut. M'encanta el ritual dels dissabtes al migdia al bar on anem a dinar, el vermut en got llarg amb una canyeta i el sifó de pressió al costat amb unes olivetes verdes. Però no, tampoc m'agrada.
Hi ha petits plaers culinaris que no m'agradaven quan volia que m'agradéssin que he aprés a estimar-los. El formatge. Era de la lliga anti-formatge de tota la vida. Sols a la pizza i als macarrons, i en canvi no sé quan va ser que vaig sofrir una transformació radical. Ara adoro el formatge, fins i tot els més forts. Només se'm resisteix un entrepà de formatge (crec que encara tinc massa records d'infantesa que no me'l deixen gaudir).
Però no només hi ha menjars que m'agradaria que m'agradéssin però no m'agraden. M'agradaria que m'agradés la música clàssica, però no m'agrada. Em relaxa, si, però no aprenc, per molt que ho intenti, a estimar-la i gaudir-la.
Fins i tot em passa amb persones. M'agradaria que m'hagués agradat aquell noi genial que vaig deixar escapar, però no m'agradava. I ja ho intentava, li trobava mil i una virtuds, però, no. O m'agradaria que m'agradés gent que m'envolta, però no m'agrada per més que ho intento. I no és que siguem massa diferents. Però alguna cosa no m'atrau.
I, sovint, sap greu. Et perds coses, sensacions, emocions.
Si converteixo l'agradar-me per ser, tot es complica per duplicat! M'agradaria ser més organitzada, però no ho sóc; m'agradaria ser més valenta, però no ho sóc; m'agradaria ser més decidida, però no ho sóc; m'agradaria.....
Ara, puc dir que tots aquests m'agradaria acompanyats del verb que sigui no m'importen que no es compleixin i que no tenen mass importància. Simplement, treballar, gaudir, sentir el que sí que m'agrada.
Tot és qüestió de gustos, oi?
ps. M'agrada, i m'agrada moltíssim

17 comentaris:

kweilan ha dit...

A mí el vermut m'encanta però hi ha moltes altres coses que no...però què hi farem! No ens pot agradar tot i aquí hi entren també els gustos personals de cadascú...igual que amb les persones de vegades algú no ens agrada per un qüestió molt subjectiva...però és aixì. A l'inrevès, també passa i, en el meu cas, m'aguanto...allà ell o ella :)

Ferran ha dit...

No pateixis pel que no t'agrada, dona, i disfruta a tope el que sí t'agrada!

PS: El te... no podria viure sense ell! Me'n prenc un mínim de dos al dia. Mmmmmmm!!!

Feliç dimarts, Rits!

XeXu ha dit...

Gràcies a déu que vas entrar en raó i ara t'agraden els formatges...

Arriba un moment que has de passar d'aquestes coses. Per què agradar-te algunes coses que no t'agraden, per sentir-te més integrada? Per assemblar-te als altres? Suposo que penses que no és per això, però per què si no? Ser diferent, tenir gustos propis, també et dóna el punt d'integració que cal.

M'ha fet gràcia perquè aquest cap de setmana, després d'una passejada, vam anar a fer el vermut. Els amics es van demanar tots el got llarg amb el sifó al costat, com tu descrius. Jo vaig demanar una coca cola zero, ves. I mira que el martini em torna boig.

Assumpta ha dit...

A mi m'encanta el te mmmmmmmm (cosa lògica, ja que sóc una reencarnació de Miss Marple, com he explicat altres vegades) i el vermut amb les olivetes :-))

Adoro el formatgeeeee!!! De totes formes, en entrepà també (xiqueta, si t'agrada el formatge, però dius que en entrepà NO, llavors és que no t'agrada el pa) :-))

De fet m'agrada tot :-)

Sóc la convidada especial... tot ho trobo bo :-) i no faig comèdia, no... sóc de gustos senzills... una amanideta? molt bé... macarrons? també... una cosa més sofisticada? ah, doncs prove-m'ho :-))

Aaaaaaaaah!! el problema ve amb el "SER" aquí si que està el quid de la qüestió... uffff
Jo voldria ser més organitzada, més endreçada, més ràpida fent les coses i... moooooltes, moltes coses més... però no hi ha manera, res a fer, xiqueta :-))

Striper ha dit...

Lliga antiformage,sort que has canviat!!! Bon dia petons.

estrip ha dit...

m'agrada aquest escrit!

garbi24 ha dit...

No ens pot agradar tot el que hi ha al planeta i les seves costums , i justament aqui es on cada persona te un caracter diferent , Si t'agrades tot com esculliries un noi , un menjar o unes vacances.......tot et seria igual . Total , no cal canviar.

Salva Piqueras ha dit...

T'entenc perfectament. A mi m'agradaria que m'agradés la síndria, el jazz i París, però no m'agraden!! Bé, a París serà qüestió de donar-li una altra oportunitat...

lulamy ha dit...

Amb el teu permís, vaig a fer un "copiar y pegar": "O m'agradaria que m'agradés gent que m'envolta, però no m'agrada per més que ho intento." ja,ja,ja! sense comentaris!! tu ja saps! Si és que no, no hi ha res a fer... I jo ja ni ho intento! Sort que ens queda la gent "de sempre"!

goculta ha dit...

Els gustos canvien, i les atraccions no tenen perque ser mútues.
(A mi em passa amb les esberginies)

rits ha dit...

Kweilan, ja passa, ja. Crec que aquesta és part de la gràcia. si ens agradés a tots el mateix, seria avorrit. Les raons subjectives que porten a que una persona o no t'agradi de vegades són tan estranyes.


Ferran, no et preocupis, no pateixo. He aprés a fer-ne broma i tot. Feliç setmana!!!!

XeXu, Si, si, durant molt temps sé que m'agradaven coses per serntir-me integrada, com fumar...trist, ho sé, xò madures i vaig entendre que, almenys en el meu cas, fumar no anava amb mi. Ara sols fumo un cigarret de tant en tant... Suposo que és part de madurar. Però hi ha coses que m'agradaria que m'agradéssin per la liturgia que l'envolten, perquè és més sa,.....
Per cert, un altre cap de setmana calcat! Realment algun dia estarem al mateix lloc i ni ens adonarem. Aviso, aquest finde em toca dinar en una terrasseta (si no plou, esclar...)

Assumpta, ho sé!! de fet pensava en tu quan escrivia lo del te. El pa mmmmm, m'encanta, de fet és la meva perdició, però la combinació encara no em fa el pes!
Veus, una altra cosa que m'encantaria... que m'agradés tot, xò reconnec que de vegades sóc una mica perapunyetes!
I si, el ser és més complicat. Potser podem anar canviant petites coses per aconseguir com ens agradaria ser,...sense pressionar-nos.

Striper, ja veig que en sou uns quants els amants del formatge per aquí

Gràcies, estrip!!!

Garbi24, gràcies per la visita. I m'agrada això de no cal canviar!

Salva, dóna-li una altra oportunitat a París, segur que et sorprén. a mi la primera vegada tampoc em va dir gaire cosa!

Lulamy, dolenta!!! no sé si cal intentar-ho o no. ara mateix crec que visc tot plegat amb una mica més de pau, xò és just el que diem!

goculta, les esberginies són la meva verdura preferida!! ais!

P-CFACSBC2V ha dit...

Ai, els gustos! Jo abans trobava el cafè amargant i ara me'l prenc sense sucre (i m'encanta així! Amb sucre el trobo massa dolç). Amb el ser, molts voldríem ser el que no som, però és que som com som! :-)

Cesc ha dit...

Amb el temps i anant coneixent gent, m'he adonat q veig de seguida què no m'agrada de la gent i em sap greu, però penso q si una cosa no et convenç l'aparto perquè ara suposo q sé més q vull... el vermut que bo! naltros el fèiem el diumenge jeje

jordicine ha dit...

Clar que és qüestió de gustos! A mi el formatge m'encanta. El te, no. Què hi farem! Un petó.

lulamy ha dit...

Pel que fa al tema culinari, només he aconseguit obligar-me a que m'agradi la cervesa i el vi (quan comences a sortir de festa tens poc pressupost...) i la mostassa. Amb el café, el té i el whisqui no hi ha res a fer...

XeXu ha dit...

Quedem a la terrasseta, doncs. No, que jo tinc tants plans que segur que al final no surt res. A veure com va, però si acabo en una terrasseta, em començaré a preocupar.

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Puc dir-te la meva? no vulguis esforçar-te perque t'agradin coses.

Gaudeix de les que si t'agraden. Segur que n'hi ha un munt.

M'ha fet gràcia la relació de les coses que has possat. Moltes les podría haver escrit jo mateixa.

M'agrada ser jo mateixa i m'agrada que els demés també ho siguin. Veure que tots som diferents però tenim coses en comú.

M'ha agradat molt l'escrit

Una abraçada