Una (i 3,..o 4) històries d’amor i desamor.
Perquè hi ha temps per tot. Hi ha temps per estimar i temps per deixar d’estimar.
El que més m’atrapa d’aquesta pel•li és el reflex en les maneres, les sortides, les pors de la Lizzie (Norah Jones). Com si cada instant de la meva vida, com si cada història viscuda hagués fet el mateix que ella.
I com malgrat no saber què passa, el perquè del què sents, la por, malgrat tot, has de mantenir cert lligam. No sé si és l’atracció, el desig, l’amor, però tot i la distància cal deixar una petita empremta perquè no s’oblidi.
Potser el que més m’agrada, el Jeremy (Jude Law,... ais...) i el flirteig no flirteig, sense ni adonar-se. Conèixer, apropar-se, preocupar-se i ser-hi.
Potser el que menys, la història de la Leslie (Natalie Portman), que no s’aguanta per enlloc (i ja em sap greu, ja). I per damunt, la destructiva i brutal història d’un matrimoni desgastat de dolor (Rachel Weisz... sens dubte, la meva actiu preferida, i David Strathairn)
Aquesta no és la típica comèdia romàntica que, segons deien ahir, fan que les dones tinguem massa idealitzades les relacions, però si una bonica història d’amor i de trobar-se un mateix. Lenta, potser massa, però bonica i amb una bso genial.
17/12/08
My Blueberry Nights
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
No la he vist a veure si la veig. Petons Guapa.
molt bones rits!
la vam veure divendres passat i ens va agradar força.
a mi, especialment, la història de la rachel weisz i el david strathairn em va semblar tremenda.
també, com tu, la de natalie portman em va semblar agafada pel pèls i poc substanciosa.
i, finalment, va sorprendren's el debut de la norah jones perquè, tot i no fer un paperasso, defensa molt dígnament el seu paper de nexe entre històries.
no és, ni molt menys, una obra mestre però es deixa veure molt bé!!!
petoons!
Striper, doncs quan et posis bo, ja saps, al cine falta gent!
Òscar, si, si... la història de la rachel weisz i el david strathairn (que em sona mooltíssim però no recordo d'on) tremenda!! com l'amor també pot destruir tant...
I si, la nora jones ho fa molt bé. perquè és una noia amb àngel.
Sempre hi ha pel·lícules com aquestes que t'ajuden a veure part de la teva vida reflexada o tan sols ajuden perquè ho necessites...
anda rits, semblem clons davant d'aquesta peli perque a la meva dona i a mi ens passava el mateix i, en ser a casa, al wikipedia que hi falta gent ... :)
Las crónicas de Spiderwick (2008)
Fracture (2007)
El ultimátum de Bourne (2007)
Buenas noches, y buena suerte (2006)
La Jirafa (2004)
Giro inesperado (2004)
La hacedora de milagros (2000)
Las flores de Harrison (2000)
Mi mapa del mundo (1999)
boona nit! :)
potser per no idealitzar-les les pel·licules romàntiques s'han de veure en companyia, o no! no ho se!
Doncs passo a dir només Bona Nit jeje que jo de Cine no hi entenc res de res :-))
Cesc, doncs si, i en teoria si t'ajuden a adonar-te de coses que fas i ni te n'adonaves, més que més.. i si ajuden és fantàstic.
Òscar, buenas noches, buena suerte!!! si, ara ja el recordo!! quina gran pel·lícula!
gràcies
Estrip, potser si, però quants homes estan disposats a veure comèdies romàntiques lleugeres?
Assumpta, bon dia!! si la veus, t'agradarà!
Una altre de bona és "Buscando un beso de medianoche", la vem anar a veure la setmana passada al cine, i tb és una història d´amor explicada de manera diferent (i sense gens de sucre!). Tinc ganes d´anar a veure la que tu dius, intentaré convéncer al R... Però la d´"Australia" no crec que coli... ja quedarem per anar-hi juntes!
Publica un comentari a l'entrada