18/12/08

El meu cap

Per damunt de tot em vull considerar una bona persona

Quan va arribar el meu cap a la feina, un dels exercicis que fem tots els que hi treballem és buscar-lo a Internet. I ell hi era. I tenia un blog. Que va deixar en incorporar-se al seu lloc de treball.

Un dels seus últims escrits acabava amb aquesta frase, i des de llavors sempre l’he tingut present.

Ell i jo mai hem tingut massa sintonia. En molts moments reconec que per els meus prejudicis cap a l’equip de direcció i uns colors polítics en els que creia i que em van decèbre tant que no puc ser-hi objectiva.

Sempre ens ha costat molt dir-nos les coses, segurament també perquè sóm molt iguals. Tímids i amb por de fer mal.

Puc considerar que sempre m’ha deixat fer, i encara que quan em va dir que volia contractar un altra persona em vaig sentir ferida, tenia la seva lògica. Ha respectat la meva acció sindical i mai m’ha respost malament devant alguna de les caguedetes del dia a dia, sempre ajudant-me a buscar la millor solució.

Tot i així sé que confia més en la meva companya, que a base de comprar al personal amb xocolatines i fent la rosca, ha sabut guanyar-se’l. Sé que per més que li demani que vull participar en la construcció de les politiquees i que la contractació no em va, passa de mi.

Però en el fons, mentre anem fent ja estava bé. I el considerava un bon paio, que es manté al marge de les tonteries de parvulari que hi ha cada dia.

Avui m’he sentit molt ferida. Perquè la frase que tant li admirava, s’ha anat a norris. Ha abusat de la meva confiança i de la meva poca ambició, o la meva manca de nervi.

I llavors a mi, que a aquesta frase també m’agradava aspirar-hi, em queda una sensació d’idiotesa encara més gran. Crec que m'ha decebut tant que ja mai més el podré mirar als ulls sense veure-hi un tel d'arrogància, prepotència i poca dignitat, ja que a qui s'està fallant és a ell mateix.

Pd. El fet és que m’ha deixat sense vacances de Nadal. Ja les teniem repartides i a mi em tocaven a partir del 2, però com la companya està de baixa, tot estava en stand-by. Avui m’ha dit que a fer-les a partir del dia 7 perquè ell vol fer tots els dies. Sé que li ha costat dir-m’ho, que estic segura que l’obligació que quedi algú durant tots els dies prové de dalt, però això també demostra que d’equip enlloc. I tot perquè ell sols ha fet 11 dies de vacances i necessita desconnectar. I jo? Jo no les necessito? Jo no sóc res? Com sempre li he dit que m’adaptaria, xò una cosa és que tots dos fem un esforç perquè l’àrea no quedi sense atendre, però que ell pugui marxar i jo no….

I el pitjor és que m’ha deixat tan corpresa que no he sabut què dir. I això, en el fons, és el que més ràbia em fa, però d’això ja en parlaré un altre dia.

12 comentaris:

Striper ha dit...

A mi m'hon fer amb un dia de un pont vaig optar concienment per callar per que fer-li saber el descontent encara l'hagues sastifet mes.

Assumpta ha dit...

Ostres, Rits...
Faras festa només els dies "fixes"? (Nadal, Sant Esteve, 1 de gener, 6 de gener) i els altres ni un de sol?
De veritat que si jo fos tu em queixaria. No té perquè haver-hi algú que pugui agafar "molts" dies i una altre que no en pugui agafar "cap".
Prova-ho :-)

I si no aconsegueixes res, com a minim et quedaras tranquil·la i aquesta frase final que dius que el que més ràbia t'ha fet és no haver dit res, ja no ho hauras de dir :-)

Si et diu que "No", doncs ja és el que tenies... i si et diu que "sí", alguna cosa hauras guanyat :-)

Cesc ha dit...

De vegades et trobes en situacions i llocs que et preguntes per què t'hi trobes i voldries sortir-ne i demanar justícia, no entens el què veus ni el què passa per allí i diries moltes coses, però saps què? tot es fica al lloc, tot sovint t'ho vinc dient, ho sento és el meu consell, tu sigues tu i sigues lleial, ningú podrà dir res de tu, però hi ha coses que fan ràbia i saben greu, és clar...

òscar ha dit...

ànims RITS! cada situació és diferent i, per tant, no sé recomanar-te altra cosa que facis el que creguis més convenient.
ma mare diria que "si presumeix de voler ser una cosa, és que n'és tota la contrària".
un petooonet ben fort i, amb o sense reset de vacances, a mirar de somriure!!!

XeXu ha dit...

Que una persona digui que és d'una manera i no ho pugui complir, no vol dir que la màxima sigui dolenta, i que, si a tu t'agrada i hi creus, no hagis de seguir pensant que vols aspirar a ser una bona persona. Hem de ser nosaltres mateixos, i el que facin els altres no ens ha de fer canviar. I qui sap, potser ara et puteja, però després t'ho compensarà.

estrip ha dit...

ostres quina jugada. Pots intentar reclamar com diu l'assumpta. Si algu està de baixa no has de pagar tu, es pot repartir.

k ha dit...

Ànims i lluita pq. tu no tens la culpa que ella estigui de baixa i molt menys que ell hagi fet poques vacances.
Tu et mereixes i necessites les vacances com tothom. Així que molts ànims i fes-li saber que com a mínim te les ha de compensar d'una altre manera, perquè està molt bé ser altruista però que s’aprofitin no!

Ànims i sento molt si ahir vaig ser una mica dura al dir la meva opinió. I'm sorry !
Intenta, encara que sigui difícil, mirar la part positiva.

Ptnets.

lulamy ha dit...

Nenaaa! Les vacances són sagrades! Si et toca quedar-te de totes maneres, és millor que li diguis que no hi estàs d´acord. Que has de fer el que ell et diu (pq és el teu cap), però com a mínim que sápiga que a tu et molesta. I no li enviis cap felicitació de Nadal o Bon any pq no s´ho mereix!

jordicine ha dit...

Bufff!!! Jo crec que les coses s'han de repartir. En dono tota la raó. Ho sento. Ànims i fins aviat. Un petó.

rits ha dit...

Striper, ojalá hagués seguit el teu consell.

Assumpta, no he callat. I ha estat pitjor. Ens hem discutit i de valent. I no m'agrada discutir-me, xq quan discuteixo surt una part de mi molt irracional i "punkie" (que diuen alguns) que tampoc m'agrada.
Ha estat pitjor perquè li he anat amb una compensació que tampoc ha acceptat (jo era conscent que era una mica bèstia però pensava que m'oferiria alguna altra cosa) xò llavors ens hem començat a retreure coses i encara ha estat pitjor.

Però gràcies, suposo que també tens raó, almenys m'ho he tret de sobre.

No sé si tot s'acaba posant al seu lloc, si ja s'ho trobarà o què, Cesc. Si més no, ha perdut tota la meva confiança.

Gràcies Òscar, és un bon noi, xò és això, un noiet que no sap manar. I avui ha estat molt egoista. I jo tampoc li ho he posat fàcil.

Xexu, no no m'ho recompensarà. I si, suposo que és una màxima a que tots volem aspirar, però sempre ens perdem alguna vegada

Estrip, ja, jo també creia que anava així la cosa,...

K, tranquil·la, no pateixis. Bueno ja has viscut en prmera persona com ha anat avui... no té nom, en fi...
disfruta moltíssim de les vacances!!!

Irene, una cosa no treu l'altra!! je, je... bueno ja hem parlat i ja saps com està el tema. Un petó ben gran!!!!

Jordicine, gràcies. Perquè a sobre m'he de sentir com si fos un bitxo raro que no acata les ordres.

Gràcies a tots pels vostre ànims

- assumpta - ha dit...

Rits, em sap greu!
Però ara deixa-ho així. Ja veuràs com de ben segur al proper pont o festa et sentiràs recompensada. Si, ja sé que ara estàs molt i molt dolguda ... jo també ho estaria. Però saps, com he hagut de treballar tans anys per nadal, per st. esteve, divendres sant, etc. ... ara quan tinc festa ho agraeixo encara més. No et serveix de consol, ho sé, però sobretot no et quedis amb "aquesta" rabió dins.
Els dies que puguis disfrutal's a tope !!!
Qui et diu que ell no estarà costipat o es trobarà malament tots aquest dies?, je,je...
Ja en parlarem ...

Xitus ha dit...

Em sap greu rits. Val a dir que el teu post és molt assenyat, sembla que de moment has aparcat la ràbia, però no deixis que es quedi aquí enquistada. Espero que aquests dies passin el millor possible. Un petó.