16/12/08

La gran ona de Kanagawa


Ploraran.
Maleiran.
Es culparan els uns als altres.

Devastació i mort.

Però no són pas que ells qui ens estan matant?
Ens estan traient la vida.
Matant la llibertat dels oceans amb la pesca salvatge.
Amagant les misèries del què diuen progrés en bidons a les aigües profundes.
Deixant totes les porqueries que els fan nosa. Com si la nostra vida no valgués ni un ral.
Desfent els murs de gel protectors de la terra.
Imposant gegants de llauna per tot arreu per una estona de lleure pagat, vessant or negre, la seva suposada riquesa, la nostra perdició.

No podem més. La natura és més forta. Fer notar la nostra fúria.
És l’hora. I pagaran justos per pecadors també.
Devastació i mort.


I l’esperança de tornar a començar. Dofins saltant vora barquetes de pescadors, sardines amuntegades buscant el seu lloc dins la immensitat blava, coralls brillants que il·luminen el camí de les tortugues que enfilen platges plenes de futur, infants que juguen a fer castells en platges de sorra fina, recol·lectors de petxines precioses, velers que guarden amors ardents, fons marins on s’hi amaguin vaixells pirates de tresors robats,...


pd. Sense que serveixi de precedent, segona història consecutiva. Coses que passen. I m'estreno amb els relats conjunts.

pd2. No sé què passa que, segons com, no es veuen els comentaris (sobretot al post anterior). No és que els amagui, simplement, hi ha alguna cosa que no sé què passa. Si es clica dues vegades al blog, apareixen.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Interesant el relat ens estem autodestruin.

XeXu ha dit...

Ara li has agafat el gustet a inventar relats, eh? Me n'alegro, molt bona aquesta visió de les ones, tot el que diuen ens ho mereixem. Molt bona estrena, i espero que a partir d'ara, segueixis participant.

Assumpta ha dit...

Molt bé!!! :-))

M'agrada molt!! És una bona interpretació: La versió del mar!!!

Segueix escrivint, que jo sempre et llegiré, eh? ;-)

Cesc ha dit...

Molt bon relat, realitats com sempre rits :)

kweilan ha dit...

El final del teu compte fa somniar. M'ha agradat molt

rits ha dit...

Striper, sempre hi ha certa autodestrucció en el que fem.

Xexu, gràcies. Si que li he agafat, si.

Assumpta, gràcies!! i jo sempre espero els teus comentaris!!je, je

Cesc, bueno, això s'intenta.

Kweilan, gràcies per la visita i pel comentari. Me n'alegro que t'hagi agradat

Jordi Casanovas ha dit...

bon relat i vist des de l'altre banda...

Pd40 ha dit...

La natura és més forta, encara que l'estem posant a prova cada dia. Benvinguda als RCs, bon relat!

rits ha dit...

Gràcies a tots dos!

- assumpta - ha dit...

Rits, felicitats pel relat! el trobo molt bo! No defalleixis en escriure doncs ja veus que et surten genials !!!