12/3/08

De la política de pà sucat amb oli de cada dia

M’he abstingut força de parlar de les eleccions i de tot plegat. La veritat és que el caparró ha estat força esbalotat hormonalment aquests darrers dies i apart no sóc ni politòloga ni sé d’anàlisis polítics.


Però ara mateix, hi he caigut: ni la reelecció del ZP, ni la decissió del Rajoy de tornar-se a presentar, ni la necessitat de renovar-se o morir d’ICV. Res d’això, si tenim prou amb el culebró d’ERC. Si de fet és tan llarg com El cor de la ciutat!!!!

I és que per qui no se’n recordi, fa més de 2 anys el Sr. Puigcercós ja va deixar a mitges el seu càrrec al Congrés dels Diputats per salvar Catalunya i ara, escalar, ha de salvar el partit i deixa el Govern (però em pregunto… continuarà cobrant com a conseller??) I just fa 2 anys, el Sr. Vendrell i companyia es trobaven en un altre "fregao" ben intens que ja ningú se’n recorda. Cartes, acomiadaments, readmissions, que va seguir amb el No a l’Estatut, deixar el tripartit, per acabar amb les eleccions anticipades…. Quins temps, i sembla que no n’hagin aprés. Si fa no fa els matixos personatges, les mateixes baralles i ves a saber si el mateix resultat.

El que sí que sé del cert és que enlloc d’enfortir Catalunya, tot això ens debilita. Més d’un any després de reeditar-se el tripartit encara és hora que hi hagi fets i no paraules, que l’Estatut es comenci a desplegar i arribin els ajuts promesos. I ara ja comencen les crisis internes.

I tot pel poder, la corrupció del poder. I els ciutadans i treballador/es, què?

Tot plegat mass dolorós per confiar tal i com em demana el meu cap cada vegada que discutim. I ho intento, de debó ho intento.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Si pots llegeix l'article de la Rahola d'avui a la Vanguardia. No sé fins a quin punt el que diu és fiable, però no crec que ho digui perquè sí. No sé, però com més va menys m'agrada ERC.

Anònim ha dit...

Ja saps que jo sempre he dit que tots els polítics són iguals... I que cap mereix la teva confiança o il.lusió. Ës una pena, però és així.
Per això el millor és declarar-se apolític (no tenir fe en la política!).

rits ha dit...

Tirai, l'he llegit. Diuen que la venjança es serveix en plat fred, no? i tb te molts punyals que clavar...
Lulamy,... ja ho sé ja, xò no puc evitar caure. Aquests dies de març tenen masses records estranys.... i tot sembla que torna