De la política de pà sucat amb oli de cada dia

M’he abstingut força de parlar de les eleccions i de tot plegat. La veritat és que el caparró ha estat força esbalotat hormonalment aquests darrers dies i apart no sóc ni politòloga ni sé d’anàlisis polítics.

Però ara mateix, hi he caigut: ni la reelecció del ZP, ni la decissió del Rajoy de tornar-se a presentar, ni la necessitat de renovar-se o morir d’ICV. Res d’això, si tenim prou amb el culebró d’ERC. Si de fet és tan llarg com El cor de la ciutat!!!!

I és que per qui no se’n recordi, fa més de 2 anys el Sr. Puigcercós ja va deixar a mitges el seu càrrec al Congrés dels Diputats per salvar Catalunya i ara, escalar, ha de salvar el partit i deixa el Govern (però em pregunto… continuarà cobrant com a conseller??) I just fa 2 anys, el Sr. Vendrell i companyia es trobaven en un altre "fregao" ben intens que ja ningú se’n recorda. Cartes, acomiadaments, readmissions, que va seguir amb el No a l’Estatut, deixar el tripartit, per acabar amb les eleccions anticipades…. Quins temps, i sembla que no n’hagin aprés. Si fa no fa els matixos personatges, les mateixes baralles i ves a saber si el mateix resultat.

El que sí que sé del cert és que enlloc d’enfortir Catalunya, tot això ens debilita. Més d’un any després de reeditar-se el tripartit encara és hora que hi hagi fets i no paraules, que l’Estatut es comenci a desplegar i arribin els ajuts promesos. I ara ja comencen les crisis internes.

I tot pel poder, la corrupció del poder. I els ciutadans i treballador/es, què?

Tot plegat mass dolorós per confiar tal i com em demana el meu cap cada vegada que discutim. I ho intento, de debó ho intento.