11/3/08

Si algun dia poguéssim parlar, sé que aquell dia seria el millor en molt de temps.

Si ens poguéssim mirar als ulls sense por, sense ressentiments, sense restriccions ni vergonyes, aquell dia ho veuria tot més clar.

Si poguéssim tornar a riure, a riure’ns de tot plegat, sense malícia, sense amargor, aquell dia somriuria a cada instant.

Si poguéssim tornar a comptar l’un amb l’altre, sense mal entesos, ni cobdícies, ni enganys, aquell dia tindria més força que mai.

Si poguéssim dir-nos tot el que no ens hem dit, xerrar tranquil·lament de tot el que ha passat, sense fer-nos mal ni xiuxiuejar amb els companys, aquell dia començaria a viure en pau.
I aquell dia, tornaria a sortir el sol. I seria el millor dia en molt de temps.

4 comentaris:

Tirai ha dit...

Si us plau, no és l'apartat de firmes per poder firmar aquest? En fi, dos no es barallen si un no vol, però, tampoc, dos es reconcilien si un no vol. Per què fan tant mal aquestes coses?

rits ha dit...

No ho sé, Tirai, però mira que fa de temps que estem així.
és una història -bé, una no història- massa vella, trista i fins i tot ridícula, i encara que intento passar pàgina, oblidar i tornar a començar, de tant en tant, reapareix....
Vaig tenir oportunitats de no arribar aquí, però la timidesa i la por,...

francesc ha dit...

M'ha agradat molt el post!! segurament si que estaries més tranquil·la si tot això succeeix... Posa tot el que calgui de part teva perquè com deies "aquell dia sigui el millor dia en molt de temps"
:)

rits ha dit...

ja,...poquet a poquet. gràcies