17/3/20

17 de març de 2020. Dia 4

Toxic, Dr. Calypso

Avui és St. Patrick day. No sé perquè, no hi ha motiu aparent, però és una data que sempre celebrem amb el Sr. E. És un dels nostres dies sense haver de ser un dia d'aquells que s'han de celebrar (bé, els irlandesos, si). Alguns anys ha estat més reixit, d'altres no tant. Fins i tot, recordo un de concert i tot.

Aquest any el celebrem virtualment. Ja tinc ganes que arribi l'estoneta. Una birreta (que no serà irlandesa, perquè tampoc cal sortir per comprar una cervesa perquè sigui irlandesa com tocaria). I no ens podrem tocar. Però tan se val, amb una pantalla, com si fóssim joves i tinguéssim una relació a distància per estudis o primeres feines. 42km que es fan molt llargs, però que són les circumstàncies que tenim.

La tos ha baixat, crec que el confinament m'està fent estar més "tranquil·la". Les dues setmanes abans a què explotés tot van ser molt difícils, era com veure venir la onada del tsunami i que ningú et fes cas. I intentar mantenir la normalitat, prenent mesures perquè et notes símptomes (reals o no) i cap metge et fa cas, va ser complicat. Ara, l'angoixa no desapareix, va a estones, però un sentiment estrany de "quina putada no estar equivocada" encara em condiciona els dies. Però que els pares continuïn, per ara, bé, em fa estar millor.

Estar a casa no em costa. Em recorda quan em vaig trencar el peu. La llàstima és que el motiu és ben diferent, els de casa són més grans i moltes coses han canviat des de llavors. El què hagi de passar, passarà.

I el que està més content que un ginjol és el Puck. Ell, ja vellet, que rondinava perquè no em veia i les poquetes estones junts es passava al meu costat, ara fins i tot no sé per on para.

Espero que n'aprenguem moltes coses d'aquests dies que vivim. 

Vaig a buscar la birreta.

pd. Aquest matí he pensat que això de quedar-nos a casa era un bon moment per treure la pols al blog. No he estat la única ni primera, hi ha qui  les té totes pensades.
Intentaré no ser pessimista o negativa. Per això, millor no escriure. I no prometo escriure cada dia.

5 comentaris:

artur ha dit...

Ànims i a recuperar-te bé del tot !!
I, salut ;)

XeXu ha dit...

És necessària una pandèmia mundial perquè alguns recordin que tenen un blog. No és el teu cas, que ja vas apareixent de tant en tant, però d'altres sí. En això jo he tingut raó, però no pas amb el virus que, com tots, pensava que no n'hi hauria per tant. Ara a fer bondat i a cuidar-nos tant com sigui possible.

Sergi ha dit...

Veig que la Covid19 està portant tota mena de reflexions cadascú del seu tema. Que si va bé pel medi ambient, que si ens farà valorar la sanitat pública, que si va bé pels blogs...

Diuen que en situacions crítiques surt el millor i/o el pitjor de cadascú. Intentem esforçar-nos perquè sigui el millor, cuidar-nos molt i cuidar els altres.

Ànims i feliç confinament!

Carme Rosanas ha dit...

Ben tornada al blog, rits i que et milloris ben aviat i sobretot cuida't molt i fes bondat.

rits ha dit...

Petonets a tots! Aquí estem, confinats. La tos ha baixat però el mal de coll persisteix.

Ànims per a tots. Poc a poc, suposo que ens anirem acostumant. Però jo només tinc ganes que passi, que no ens passi res greu a casa. I sé que és egoista, xò no deixo de pensar en això. I que els que ho han de governar, tinguin seny i valentia. Les disputes, per després.

Ara, a cuidar-nos tots.