22/1/20

Certa Glòria

Quant portem? 72h?
I encara no ha acabat.
Diumenge, quan tornava a casa del club, i començava a bufar vent, arribava a casa pensant en ser una Mary Poppins sense barret ni paraigua amb mànec de lloro, però arribant a casa pel balcó.
Dilluns, amb les primeres pluges, comentàvem a la feina si n'estàvem fent un gra massa. El vent començava a tocar-nos la pera.
Però des de dilluns que tot ha estat un desastre. Per tot arreu.
Tot (o quasi tot) el nostre petit país col·lapsat.
Mai havia tingut por a les tempestes, però aquest cop, n'he passat. El vent se m'enduia i ahir, en sortir de l'ascensor estava marejada i tot del vent.
Paraigua, per a què? Millor tancat.
Gosaria dir que el que em fa més por és el vent, perquè mai saps què t'hi pots trobar: arbres, torretes que cauen perquè algun inconscient no les treu del balcó,o mobiliari urbà divers.
Però ara, mentre veig el TN, els rius desbordats, el Delta annegat, les vies de tren enfonsades, la gent confinada, carreteres tallades, potser és l'aigua el què més ens ha de preocupar.
O tot.
I jo només penso en diners. Els diners que necessitem, per refer-nos, però també per prepara-nos i per intentar guarir-nos. Inversió: en infraestructures, però també en cossos d'emergències, en mitjans per protegir-nos. En inversió en la pagesia i en la cura dels boscos. En recursos socials per aquells que no tenen on amagar-se sota un nòrdic.
Les riuades del mes d'octubre van ser un avís. Aquesta Glòria no és incerta, és ben certa i real. I qui sap si no només és un avís.
Que aquesta nit sigui lleu.

ps. Espero que tots els que esteu en les zones més sensibles aquests dies, estigueu bé.
I amb tot, orgull de com s'està gestionant. Em recorda dies d'estiu ben tristos però dels que ens van fer sentir país.
El vent continua picant contra les finestres, de moment, no tenim pluja a la ciutat.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Buffff! Déu-n'hi-do, amb la Gloria!!!

Ara sí, que sembla que ja ha acabat. Al menys al Vallès ja fa sol des d'aquest migdia. Però ens queda aquest país destrossat per tots costats i que costarà de remuntar i de tornar-ho a tenir tot correcte.

Jo crec que per més mesures que prenguem, el canvi climàtic no hi ha qui l'aturi, però tampoc no hi entenc res, només és una opinió basada en el fet que a la història terrestre hi ha hagut molts i molts canvis climàtics amb diverses glaciacions i "desglaciacions" i extincions de moltes espècies i tot plegat molt abans que l'home intervingués en res. Amb això no vull pas dir que no haguem de fer res. Està clar que hem de fer tot el que calgui i el que es pugui, però si la Terra s'ha proposat canvi climàtic, tindrem canvi climàtic. Crec que a més a més de cuidar-la millor, també hauríem de ser més humils i pensar que no ho podem tot.

artur ha dit...

Teniu raó !. Potser ja es l'hora que es comenci a fer coses pensant en el futur, no tant sols en rehabilitar lo afectat, si no es mirà més lluny , caurem de nou en la propera partida i la Natura sempre guanya!
Ànim a tothom !

Garbí24 ha dit...

Ara ja ha passat tot, ara són tot promeses i ajudes arreu. En pocs dies un altre notícia esborrarà aquesta i als pobres damnificats.
Com sempre, serà el poble el que ajuda al poble.

XeXu ha dit...

El que hem de fer, a banda de refer-nos, és començar a assumir que aquestes coses poden passar i, per tant, començar a prevenir-les. Potser no cal que pensem en huracans, però abans teníem un clima molt temperat i està canviant, ens arriben borrasques, la temperatura s'enfila fins els 40ºC de termòmetre, no només de sensació i neva més sovint a cotes baixes. El clima està canviant, perquè nosaltres l'estem canviant. Potser situacions com el Glòria no seran excepcionals i ens hi haurem d'adaptar.

Pons ha dit...

Una riuada de tant en tant per recordar-nos que no hem de construir on ens doni la gana no està malament.

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Hi feu moltes aportacions diferents i molt interessants totes.

Ens entestem en avançar, creixement econòmic, li diuen, però s'està començant a veure que no és finit. Que el planeta no suporta tot això tal i com era. I canvia.

Recordo fa un temps que deien que, geològicament toca una glaciació. Però en canvi, tot s'està desglaçant perquè les temperatures augmenten. Això sempre m'ha sobtat.

Els experts ens diuen que ens hem d'acostumar a tots aquests esdeveniments més dràstics i més bruscs. Haurem de fer-ho, però també tinc clar que per molt que ens preparem, no ho podem controlar.

I si, una riuada ens demostra que els elements estan per sobre de la voluntat humana. Tot torna al seu lloc. A cops, m'espanta, xq casa meva està damunt una llacuna. Seca, però una llacuna.

Només podem intentar anar fent el què estigui a les nostres mans, però tampoc sense matxacar-nos, els polítics han de fer polítiques mediambientals. I votar a qui realment treballi en aquest sentit.

Un petó per a tots!

Gemma Sara ha dit...

Més que Glòria li haurien pogut posar Dolors, no? (dolent, ho sé)