12/12/17

Hiperventilar

Hiperventilats. Aquesta paraula inventada i que he sentit força, de vegades la patim tots. 

Els dies son intensos, les emocions desbordants. Estem en una pressió massa bèstia i no hem de perdre els papers. Com costa!

Reconec que en sopars, he perdut els papers, l’alien que tinc dins la panxa, de tant en tant surt. Darrerament, massa. No el sé controlar. I després, els remordiments per no haver estat prou educada, per no haver estat prou llesta per no caure en provocacions, ni espavilada per trobar les paraules que voldria dir i que en els pensaments serens es trenen, m’acompanyen uns dies. No m’agrado.

Per això, darrerament no tinc ganes de gaires esdeveniments, i fins i tot, dissabte vaig arribar a un sopar dient “avui no parlaré de política”. I mentre no ho vaig fer, va ser una bassa d’oli (malgrat algun personatge que intentava fer de bufó txintxó). Però quan ja estàvem en petit comitè, tot va esclatar (que ningú em toqui l’1O!). En un altre sopar, fa més d’un mes, davant la meva sortida de to quan van defensar que una dona era bona política perquè vestia bé i era educada, una de les persones que estava a la sala em va calmar i posar a lloc demanant-me que entengués que no tothom viu la política de la mateixa manera i hi entén tant. En aquell moment, aquesta persona va saber fer-me entendre moltes coses. El dia que vaig trobar-me la meva tieta, tenia tanta por de no treure l’alien que em tremolaven les cames i tot. El meu tiet em va provocar, però vaig saber trobar les paraules, feia massa temps que esperava el seu envit, però la meva tieta només amb una paraula em va fer entendre-la i sentir llàstima.  

Hi ha dies que només tinc ganes que tot acabi, de tornar a fer sopars i que puguem compartir la vida, els riures d’una excursió, les preocupacions  per com ens fem grans, els problemes del cada dia. 

I hi ha dies que sé que encara falta molt per aquest moment. Son els dies que ens ha tocat viure, però que no hi podem renunciar ni fer com si res. 

Passi el que passi, sempre treballant per la pau i la llibertat. 

I trobant la manera per no estar hiperventilats, sinó serens, madurs, segurs i amb convicció. 

ps. S'accepten propostes, consells, de com aconseguir empetitir i fer desaparèixer l'alien de l'hiperventilació.

6 comentaris:

artur ha dit...

Quant no tenen arguments per rebatre idees, que son lliures, nomes els queda la provocació... El temps, posarà a tots al seu lloc (espero).
T'entenc,,, ara per ara, cap fred i cor calent. Ànims !!

XeXu ha dit...

La crispació està a l'ambient, i és molt difícil de controlar. Entre d'altres coses, perquè ens diuen de tot i menteixen molt, i nosaltres hem de posar sempre l'altra galta i ser pacífics. Costa cada vegada més, ells tenen impunitat, i nosaltres ni podem aixecar la veu. Així que respirem.

Ara bé, entendre'n o no de política no té res a veure amb ser un masclista. Bona política perquè vesteix bé i és educada? Mare de déu. Ho diu això d'un home? N'hi ha per emprenyar-se. No sé què et van ajudar a veure, però per aquí no passis. Valorar una dona per la seva aparença és el que fa que a dia d'avui encara hi hagi tanta desigualtat.

Carme Rosanas ha dit...

Jo que habitualment soc calmada en gairebé tots els temes, en aquest també em costa. A vegades callo per no enfadar-me i a vegades dic només dues o tres coses que em semblen bàsiques. Sense entrar gaire en discussió ho dic i ja està, queda dit. Parlar poc té avantatges, perquè allo que dius queda més. Coses que han fet callar a mes d'un quan s'embranquen amb detalls i tonteries. Com la indefensió jurídica que patim, per exemple. Curt, clar i contundent. Bé, me'n surto com puc. No sé si tinc receptes. Jo em protegeixo de les notícies i m'informo a mínims per no atabalar-me massa.

Per altra paet totalment d'a crd amb en XeXu. Si un home t,ha dit això, aparta't del mascliste.... marededeusenyor!!!!

Clar que també hi ha persones en general homes i dones que desvaloritzen un home per l'aparença... tampoc em sembla bé. Gens. S,ha de ser jove, giapo, prim i clenxinat per ser bon polític... ni ells ni elles... no juguem el seu joc.

joan gasull ha dit...

jo de tu no hiperventilaria gens.....fot-'hi tal com raja i et sents, només faltaria que no ens podem comportar com ens sembli.

Elfreelang ha dit...

em veig identificada ja que en la greu situació que vivim és fa dificultós , se'm fa difícil no indignar-me ....el comentari deu n'hi do !!! el problema o un dels problemes és que vivim sota un estat on una gran majoria no llegeix i si llegeix no té bona comprensió lectora i molt menys capacitat d'anàlisi d'una situació ....tampoc potser en tenen tota la responsabilitat....veient com la premsa, les diferents teles el que diuen i propaguen i divulguen no és estrany que molts i moltes no acostumats i educats i educades des de l'escola a desenvolupar un pensament critic, és a dir amb criteri , agafin la comoditat d'engolir sense pair el que els hi donen .....d'aquí els comentaris superficials i banals de vestimentes i somriures .....naturalitat i procurar estar serenes però si s'escapa algun estirabot estem i estàs en el teu dret, en el nostre dret, de llibertat d'expressar-nos com ens ragi ...buf disculpa el rotllo no me n'he pogut estar
abraçada

pons007 ha dit...

O sigui que si que existeixen aquelles families i amistats crispades per culpa del procés que diuen els de Ciutadans, veig que tu n'ets la prova...

Et prens les coses massa a la valenta. La millor manera de convèncer una persona del teu punt de vista no es atacar les seves creences i dir que no en té ni punyetera idea, la millor manera es deixar que s'expliqui i mentrestant li vas donant indicis que el què explica no es ben bé així, que potser no així com funciona tal cosa o que per tal comportament hi ha tal raó que ho justifica. Però tot amb calma, ningú ha de perdre els papers o en tot cas que sigui l'altre el que els perdi.