10/9/17

Coherència

“Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya,
per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles.
Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”
Francesc Macià,
14 d’abril de 1931.

Estem vivint uns dels dies més intensos que podem viure a nivell polític i nacional. O no; ves a saber com esdevindran els fets i què ens tocarà viure. Però en tot cas, aquests dies que ens vénen son, al meu parer, i com a mínim, frenètics i apassionants. I els penso viure amb tota la intensitat i valentia possible. I encara més: amb tota la coherència possible.

I coherència, és el que demano. A tots. Sobretot als polítics i als periodistes (que en els dies que vivim, continuen sent el quart poder). Ells tenen la informació i la capacitat. I han d’exercir coherència en el seu discurs i en el seu fets.  

La coherència no té res a impedir la possibilitat de canviar d’opinió. Tots tenim dret a canviar d’opinió, no som esclaus dels nostres pensaments i les nostres paraules. Però el canviar d’opinió ha d’estar raonat i argumentat. Sempre hem de pensar el que pensem, entendre’ns.

Ser coherent és molt difícil. Gairebé impossible. I si no, que li diguin a la CUP. Per ser coherents, per ser fidels als seus manaments, gairebé se’n va  tot a norris. Per sort, l’experiència, l’escoltar als que els van venir al davant va portar seny. També és cert que la fermesa mostrada ha comportat un president que ha demostrat ser el millor president per als dies que vivim.

Per això em rebel·la, m’indigna, em supera la incoherència en certs actes de la meva alcaldessa. Bé, de fet, no sé perquè em sorprèn, no la vaig votar precisament per la seva indefinició en el procés. Potser és que la seva coherència és ser precisament ser ambigua? Doncs no. Ha arribat l’hora de ser valents, de seguir allò que vas dir que faries, de no posar excuses com si cuidessis els teus treballadors quan només la paraula “jo en sóc totalment responsable” n’hi ha prou;  de no negociar l’estabilitat municipal a canvi d’una transcendència primària. És l'hora de desobeir, d’arriscar-se personalment perquè puguem exercir un dret com és el de votar. D’estar a l’alçada com gran majoria dels municipis.

Deixant de parlar de qui no es mereix que en parlem perquè és incoherent i indgne, he de dir que no estic gaire contenta amb el que hem viscut aquests dies al Parlament. En certs moments no s’ha estat a l’alçada, tot i que reconec que era molt difícil estar a l’alçada quan tens mal educats al davant.  Però que han passat fets que eren necessaris com que s’hagi trencat CSQP - la seva manca de fonament els ha trinxat- i que els unionistes continuen sense donar raons per convèncer i sols matxaquen pervertint paraules jurídiques que han perdut sentit. Però alhora tremedíssimament orgullosa del que s’ha aconseguit: convocar el referèndum.

Passarà el que hagi de passar, viurem el que ens toqui viure, i intentaré ser coherent. Doncs com a culé tribunera patidora-negativa de tradició familiar i per la formació acadèmica, continuo pensant que o hi ha referèndum pactat degut a la pressió o no votarem i anirem a eleccions anticipades per aconseguir majoria absoluta amb la DUI en el eix central del programa. Però faré tot el que estigui a les meves mans, fins a darrer instant, per tal que puguem votar. VOTAR.

Faré tot el possible perquè la incoherència entre el meu raonament i el meu cor, el meu desig, el que em mou, no es faci massa evident. Doncs celebraré més que ningú estar equivocada. I viuré aquests dies amb fermesa, intentant dir les paraules justes per no contradir-me, per no saltar en un “pronto” gens recomanable, ballaré mambo, portaré flors si cal i somriuré per  allò que vull. Intentaré ser digne catalana.


Ps. Bona diada a tots. Ens veiem als carrers.

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

tens raó cal coherència i de vegades és complicat ser-ne però una dona com l'actual alcaldessa amb un passat recent d'activista social que redimonis fa ? aquestes són les alternatives a les esquerres tradicionals? aquesta és la expressió de volem decidir-ho tot? o només volen decidir que ens neguen ,ells també ,el nostre dret a decidir?

endavant !!!! fas bé de recordar paraules del President Macià , històriques i oportunes

Garbí24 ha dit...

crec que un ha de fer el que el seu cor li dicta deixant una mica de banda els colors que l'acompanyen.
Que tinguis una molt bona diada, demostrem al món que som els millors en això

Galionar ha dit...

M'agrada la teva coherència i la manera d'argumentar-la, Rits. I també la teva capacitat d'engrescament. Que tinguis una molt bona diada!

Sergi ha dit...

Qui ho havia de dir que, dintre dels qwerty, els demòcrates serien els de Podem, i no els d'Iniciativa. El referèndum pactat no és possible, s'ha demanat fins a 18 vegades i ens han dit que no. A mi em sembla que demanar-ho tants cops és sinònim de bona voluntat i de voler fer les coses de la manera que toca. Però si no ho aconsegueixes, i cada any segueixes tenint milions de persones picant a la teva porta per ser independents, què has de fer. Esperar-te que canviïn les majories a España? Girar cua i dir a la teva gent que no es pot? Doncs bé, la coherència i el sentit comú ens diuen que les majories no poden canviar, perquè cap dels quatre partits majoritaris d'España vol en realitat un referèndum. I que si la teva gent te'l demana, l'has de fer, com sigui.

Jo estic convençut que votarem, és perfectament possible, i quants més impediments ens posin, i mira que estan fent el ridícul, més en evidència es posen. Però com sempre, a Catalunya tenim l'enemic a dins. Ja no parlo de partits sucursalistes, els mateixos qwerty que haurien d'estar sempre a favor del poble i de poder expressar l'opinió a les urnes s'inventen que són els únics que treballen per un referèndum de veritat. Més o menys com el PSC, que de tant en tant diu que veuria bé fer-lo acordat amb l'Estat. Però menteixen, així de clar, així de simple. Si algun dia l'Estat cedís a fer un referèndum, cosa que no passarà, ells s'inventarien alguna excusa per estar-hi en contra. Perquè no manen ells, tenen el cull llogat per poder superiors que els han posat allà. Si no, no s'explica. Si no, de què la Colau era tan bel·ligerant abans i ara li fa ullets al rei d'España i té por del que faci Rajoy i dubta de si facilitar els col·legis. No s'arriscaran a res que els pugui perjudicar o perjudicar els seus amos.

Pel que fa a la mesa, no vaig veure tot el debat, però només puc dir que el que vaig veure de Forcadell va ser sublim. Jo m'hagués cansat molt abans i els hagués engegat a tots a prendre pel cul, amb aquestes mateixes paraules. Suposo que els teus dubtes vénen per l'actuació de Nuet, cridant a en Coscubiela des de dalt. Però és que aquest sindicalista de poca volada, per més que es vengui com el gran valedor de les classes populars (els qui l'han tractat diuen que sovint es posava del cantó de la patronal...) treu de polleguera a qualsevol. Menys a PP i Cs, que el van aplaudir molt. Em sembla que això no és gaire bona premsa per un polític d'esquerres...

Votarem rits, i les properes eleccions han de ser constituents.

Anònim ha dit...

La veritat es que els catalans estem exhausts després de viure la 176ª jornada històrica de l'any.

Carme Rosanas ha dit...

Jo crec que sí que votarem... n'estic ben convençuda i espero no equivocar-me, perquè penso que és el millor que pot passar.

Que tinguem sort i calma i sobretot il·lusió i ganes!

rits ha dit...

Quins dies que vivim! 15 dies apassionants, i llargs! Ànims i endavant!!!
ELFREELANG, has vist? Continua el xou, ara si que deixa votar i s’ha sumat a la carta. Fa pena, de veritat.
El Sr. E és un fan incondicional de l’avi Macià i esclar, les seves paraules ara m’arriben molt.

JOAN GASULL, espero que tb tinguessis bona diada. I endavant, el que mana el cor, mai falla!

Gràcies, GALIONAR, ens hem d’engrescar tots, perquè si no, prou mal.

XEXU, qui hauria de dir que en un TN veuria mitting del Puigdemont i del Fernàndez defensant el mateix. Estic encara en estat de xoc,... heheheh... i alhora és una demostració que aquest moment no entén de burgesies o maneres de fer si no de fer camí.
Podem ha demostrat que no son la nova política, ni diferents. Ja fa temps que ho penso. I per això la decepció és més gran.
Avui penso que estem més aprop, que tens raó i votarem. Però aviam. La dictadura espanyola encara ha de cremar molt.
Lo de la mesa a mi no em va agradar. Per mi la Forcadell no va estar a l’alçada. No sé com ho hagués fet jo, segurament molt pitjor, sé que no era fàcil, però vaig passar vergonya en algun moment. Perquè de vegades no tinc clar si hi ha estratègia o si tot és improvisat. No ho sé. En tot cas, mai pot treure paraules o no donar-les, encara que sigui per fer filibusterisme.

PONS007, acabarem exhausts, això si! Després de l’11S ja hem de carregar piles!

CARME ROSANAS, endavant! Avui ho penso una mica més. Ens hem de convèncer!!!

Petons a tots i seguim!