1/2/16

Busca-raons

IEC. Busca-raons: persona inclinada a cercar motius de discussió, de disputa.

Segur que més d'un cop heu dit la frase "aquest és un busca-raons", de manera despectiva cap a gent conflictiva amb qui sols es discuteix, estan enfadats constantment i tot els sembla malament. Aquelles persones que porten mala maror a l'ambient. I de les que cal defugir.

Avui he estat busca-raons. A primera hora del matí. En un tema que ni em venia ni m'anava però que per diferents motius, em feia bullir la sang. I com sempre em passa, quan m'enfado i deixo anar tota la ràbia, perdo les raons. La tenia, la raó, però tampoc tocava, no era ni el moment, ni la persona, per molt que cregui que ni els procediments són poc àgils i que sempre hi ha una part d'aquelles que entorpeixen més del necessari quan les coses podrien ser més fàcils. I per suposat, les històries polítiques per no deixar dormir. Fins i tot ara.

Però no tocava. I he estat una busca-raons. Per sort, no he anat a més, i després de la discussió he pensat que no calia seguir donant-li voltes ni fer-ne safareig amb qui pot fer mal. I llavors, han començat els remordiments.

Abans de fer el sopar, hi he tornat. D'una gracieta sense gràcia per whatsapp, l'he tornat. Semblava que buscava brega. Per sort, les dues parts hem fet l'ós. Ens hem amagat al cau i hem deixat la conversa. Millor perquè no tenia gens d'importància. 

I ara em pregunto si ho faig sovint. Si sóc una busca-raons. Crec que no. No m'agraden les discussions, no sóc de violència verbal, ni de barallar-me. A la feina, vaig sovint a la meva. Però sé que espero massa dels altres. Sóc exigent, massa amb mi mateixa i molt amb els altres. I darrerament, ho expresso. I com que em costa, no ho faig de la millor manera.

Per això crec que, malgrat darrerament discuteixi, no sóc una busca-raons. Llavors he pensat perquè m'ha passat. I si, hi havia raons. Cansament, estrès laboral, el munt de feina i les poques hores quan en canvi hi ha qui es rasca la panxa, les preocupacions familiars, els agobios de l'entitat.... en fi, res de nou, però molt que s'acumula i ha de sortir.

Això em fa pensar en els busca-raons per sistema. Aquells que sempre busquen tenir la raó, que s'enfaden amb tothom, gent fosca i de qui fuges. Segurament també tenen les seves raons per actuar així. I defugint-los, crec que no s'arregla res, al contrari, encara estaran més enfadats. Tot i que no és fàcil, eh!

ps. He pensat molt si m'he de disculpar o no. Però crec que la disculpa per sistema tampoc serveix en aquest cas. Més aviat tenir-ho apuntat per quan em torni a bullir la sang, pensar bé si cal o no.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Definitivament, no ets del perfil busca-raons. Això no vol dir que un dia un tema t'enervi i t'entestis a defensar-lo a capa i espasa, i generis una discussió on no caldria que hi fos, però què avorrit callar sempre i no dir el que penses. Si coneixes busca-raons de veritat, veuràs que no t'hi pots comparar. Jo en tinc un massa prop i no vegis com fa la guitza. Aquest sí que no para tant si li fas cas com no.

Gemma Sara ha dit...

Jo tampoc et veig busca-raons i tu mateixa dius que és puntual i per raons d'estrès, etc. No sé si els busca-raons per sistema estan sempre estressats, el meu pare podríem dir que ho és i en ell és caracterial, des de sempre (sort que ho compensa amb sentit de l'humor!).
Sí, la propera vegada potser para't un moment abans i després... el que sigui, potser és a fi de bé.

joan gasull ha dit...

Ui jo si...quan et vaig veure ja vaig dir...aquesta és una busca raons de cuidado... jajajaja.
Tots tenim dies en els que som més susceptibles que altres i explotem, jo ho acabo de fer fa una estona amb el meu nano per passota i tenir uns collons com un toro.
Després ens sentim malament perquè això sempre es pot evitar i no ho sabem fer, però no per això som busca raons.

Alfonso Robles Motos ha dit...

No entres en el grup de busca-raons, perquè aquests quan acaben segueixen pensant tenir la raó, saber-ho tot i si de cas que els altres són els que s'han posats en evidència. Tu  t'has omplert de dubtes de la teva actuació. Qui sap disculpar-se, qui pensa si ha actuat bé?, no pot ser busca-raons.
Això no treu que a vegades ens treguin de les nostres caselles.

pons007 ha dit...

Veig que t’has aixecat bel•ligerant, bé, bé, que ho tinguin clar que amb la Rits no s’hi juga, ma dura! Que no s’ho creguin que la Rits es una bleda tova amb qui s’hi pot jugar, tu ataca i mossega i discuteix, grrrrr

PD: Tots els busca-raons tenen la raó

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i ànims. Tinc la sensació que ho vaig ser i he de canviar-ho. No m'agrada i no ho vull.

Un petonet!