De petita, alguns anys havíem anat a la Diada de Sant Fèlix amb la família. No cada any, però si alguns. Era el final de les vacances, abans de sant Ramon, el sant del pare. Recordava la gentada i l’emoció de la plaça, en fi, que m'agradava molt encara que no entenia res. Després, però, vaig estar molt de temps sense anar-hi. Coses de la vida, que t'allunya sense saber perquè d'algunes històries.
Ahir vaig tornar a anar a plaça. A la jornada per excel·lència. Talment, és allò de roda el món i torna al born. O coses de la vida, et retorna al més inesperat. En el meu cas, al Penedès.
Com vaig gaudir dels castells. Immensos, dificultosos, apassionant. Com vaig gaudir de la festa; de la competitivitat però també de l'esportivitat, del reconeixement a una força immensa per pujar aquells castells. De les històries del darrere, de les normes escrites o no escrites. De les ganes d'aquesta afició tan nostra i tan estimada. Diuen, que cada Sant Fèlix té la responsabilitat de ser la jornada històrica, però cada vegada és més difícil i de fet, cada jornada és històrica pel què aplega. Per exemple, diuen que ahir els Minyons de Terrassa van portar mil castellers i no eren els únics que eren tants. Moure tanta gent per una passió, per molt de moda que sigui, va molt més enllà.
A més, per sort meva, anava acompanyada de gent que hi entén molt, dels de tota la vida, alguns castellers i tot. I per tant, tot tenia molt més sentit. I la calor, el sol i les hores passen molt més ràpides. Això i el mulla pinyes, que ens va donar alè amb aigua a tots els que suàvem la cansalada.
Així doncs, esperant poder veure molts Sant Fèlix més, aquest sempre quedarà en la meva memòria, com aquells que veia quan era petita i que em semblaven impossibles.
ps. Si espereu dades tècniques, no és el vostre post, com sempre, una visió més personal del viscut. A més, no fos cas que fiqués la pota amb alguna dada incorrecta. Per dades, molt millor el nostre blogaire casteller, que segur que coneix els 13 gamma extra que es van aixecar.
La foto, el 4d9net de la Vella de Valls, el més espectacular, més que el 3d10fm dels Minyons. I per cert, el video també és perquè no vaig fer fotos, després de perdre emoció en el primer castell pendent de fer fotos, he arribat a la conclusió que no en faré més, que ja les trobes a la xarxa i que en canvi l'emoció del moment, val molt més.
8 comentaris:
Alguna vegada he vist aixecar castells, en festes petites de barri o de poble, no en diades com la que has viscut, però cert que sempre és impressionant!. M'agrada la teva visió personal.
Salutacions!
No he estat mai en una diada d'aquestes, per`per el que he vist, al natural ha de ser espectacular.
I tens molta raó amb les fotos, et pot emportar un paisatge, però aquests moment d'emoció val més portar-los directament en el record.
Un any més, Sant Fèlix va ser LA DIADA. Jo no hi era, no solc anar a diades on no actuo, però si que la vaig seguir, i va ser espectacular. Tinc predilecció per Minyons jo, no ho puc amagar. Respecto molt Vilafranca, que a més hi tinc coneguts, i les de Valls no són massa de la meva devoció, de fet, la Joves hi sobraven, hi havia d'haver anat la Jove de Tarragona. Però el que va fer la Vella, vencedora per punts, és digne de ser recordat. 4d9fa, 4d9sf, 2d8sf(c) i pd8fm, brutal actuació. I aquest 3d10fm que se'ls resisteix, però si continuen amb aquest nivell, el descarregaran aviat, sens dubte.
Es parlava de 'fin de ciclo' de Vilafranca, però 3d9fa, 3d10fm(c), 2d8sf(c) i pd8fm no em sembla de colla perdedora, la veritat. I tot i que per punts van quedar tercers, a ells això els la porta fluixa, i a mi també, Minyons vencedors morals descarregant el 3d10fm 'in your face' a casa dels rivals. I amb una solvència fora de tota mida. La colla que més domina aquesta estructura, ja n'ha descarregat 4, per 2 de Vilafranca, però els Verds guanyen en carregats, que en tenen una pila.
Res, se'n podria parlar molta estona, però ara ja ens preguntem on està el límit. Encara queden diades aquest any, cap com Sant Fèlix, però totes les colles tenen opcions de millorar el que van fer. Potser no mouran 1000 castellers, però poden millorar actuació. Minyons gairebé segur que ho farà. Les altres dues... ja no dono res per segur. El nivell casteller actual és una passada, realment.
I bé, ja veig que això d'anar pel Penedès ja és un costum per tu. La companyia hi fa molt, oi?
m'avorreixen els castells, ja està, ja ho he dit
pel que he llegit va ser una diada rodona, esplèndida, descomunal
Hola Rits, em penso que vam compartir moment, encara que jo no vaig arribar a entrar a plaça (sempre hi vaig tard perquè sé que l'esquena no m'aguanta tanta estona dreta). Vaig 'escoltar' el 3d10 dels minyons des del carrer que puja a l'ajuntament... i pell de gallina, noia! Bé això em passa sovint quan veig castells. Els admiro cada cop més. I poder ser en una diada com St. Fèlix és viure un munt d'emocions, molt més enllà de l'espectacle (que no és poc) de veure castells impressionants. Celebro que en gaudissis!!
Per cert, la suada no me la vaig estalviar ;-)
A Girona no tenim tradició de castells però ara també s'estan posant de moda. Deuen ser espectaculars aquestes jornades però potser m'agobiaria amb tanta gent.
AUDREY, moltes gràcies! espero que tinguis oportunitat de veure'n altre cop.
JOAN GASULL, espero que tinguis ocasió de gaudir-la algun cop, s'ho val! com les trobades blogaires!
XEXU, em feia especial il·lusió el teu comentari. Com entendràs, no puc tenir predilecció pels minyons.... t'agradaria xerra-ne amb algun vilafranquí que conec, tot aquest malrotllo, tantes històries, es veuen ben diferents, segons es mira. Per cert, per punts, va quedar segons els verds, xò moralment van quedar tercers, ells mateixos ho diuen. El 3d10fm a primera ronda, tan segur i imponent va acollonir a qualsevol.
Lo del final de cicle... bé, tb ho deien del Barça fa un parell d'anys, oi? I no sé, no cal ser tan competitius.
pons007, no em sorprèn, crec que ja ho vas dir algun cop. Què hi farem!
ELFREELANG, molt xula!
ARIADNA, dp vaig pensar en tu, t'hauria pogut dir alguna cosa, però va ser un munt d'esdeveniments. Quina festa major!!!! intensa és poc!!!
I si, també quina suada!!!
LORETO GIRALT TURÓN, si, tanta gent atabala. I amb la calor, més. Aviam si aviat hi ha colles castelleres per les terres gironines!
Publica un comentari a l'entrada