Les primeres vegades

A sky full of stars, Coldplay

S'ha escrit infinites vegades sobre les primeres vegades del que fem, sentim o vivim. Molts posts, articles, cançons i, fins i tot, llibres. 

Tots recordem les primeres vegades, i la infància, adolescència i joventut són les etapes que haurien d'acumular més primeres vegades. Recordem, assaborim, temem les emocions que desperten les primeres vegades: por, valentia, incertesa, desig, dubtes,….. així com les emocions que provoquen: alegria, superació d’un mateix, satisfacció encara que també poden provocar tristesa o frustració.

Hi ha qui, cansat de les rutines, fa noves activitats, es posa a prova, i crec que en part, també hi ha una mica de necessitat de tornar a assaborir les primeres vegades. També és cert que crec que també hi ha les primeres vegades de petites gestes personals, de coses que han quedat enrere o simplement, que no havien pogut donar-se per les circumstàncies que siguin. Aconseguir aquestes primeres vegades també són importants. I aquestes es poden anar donant durant tota la vida.

I benvingudes siguin! Benvinguts siguin els nervis del que passarà, del desconegut. Benvingut sigui atrevir-nos a fer quelcom no ens atrevim; benvingut sigui que la nostra vida evolucioni i no es quedi aturada; benvingut sigui que sortim de la zona de confort. Encara que ja tinguem cabells blancs, arrugues o ens pensem que ja no ens podem sorprendre ni canviar.

I és que les primeres vegades, fins i tot les doloroses, ens fan sentir vius. I queden en el record, que és el que ens enduem dins del més profund del cor, fins i tot encara que no hi quedi constància d'una fotografia.

I tot això, a què treu ara? Miro la meva infància, adolescència i joventut, i en reconec moltes, de primeres vegades. Però me n’adono que, darrerament, estic vivint moltes primeres vegades. Potser de coses que hauria d’haver viscut fa temps i que per por (que sovint em vencia i que prou coneixeu els que volteu per aquest espai) no havia fet, o simplement perquè no s’havia donat el cas. I sé que encara n’he de viure més. I ara, m’emocionen i em suposen un repte.

ps. Com per exemple, menjar ostres. Segurament, no és una experiència vital que em calia viure, però mira, ha estat una primera vegada fàcil d'explicar. I és que carai, quin darrer any de primeres  vegades!

Per cert, no em van entusiasmar, que diguem.