14/8/15

Les primeres vegades


S'ha escrit infinites vegades sobre les primeres vegades del que fem, sentim o vivim. Molts posts, articles, cançons i, fins i tot, llibres. 


Tots recordem les primeres vegades, i la infància, adolescència i joventut són les etapes que haurien d'acumular més primeres vegades. Recordem, assaborim, temem les emocions que desperten les primeres vegades: por, valentia, incertesa, desig, dubtes,….. així com les emocions que provoquen: alegria, superació d’un mateix, satisfacció encara que també poden provocar tristesa o frustració.


Hi ha qui, cansat de les rutines, fa noves activitats, es posa a prova, i crec que en part, també hi ha una mica de necessitat de tornar a assaborir les primeres vegades. També és cert que crec que també hi ha les primeres vegades de petites gestes personals, de coses que han quedat enrere o simplement, que no havien pogut donar-se per les circumstàncies que siguin. Aconseguir aquestes primeres vegades també són importants. I aquestes es poden anar donant durant tota la vida.
I benvingudes siguin! Benvinguts siguin els nervis del que passarà, del desconegut. Benvingut sigui atrevir-nos a fer quelcom no ens atrevim; benvingut sigui que la nostra vida evolucioni i no es quedi aturada; benvingut sigui que sortim de la zona de confort. Encara que ja tinguem cabells blancs, arrugues o ens pensem que ja no ens podem sorprendre ni canviar.

I és que les primeres vegades, fins i tot les doloroses, ens fan sentir vius. I queden en el record, que és el que ens enduem dins del més profund del cor, fins i tot encara que no hi quedi constància d'una fotografia.

I tot això, a què treu ara? Miro la meva infància, adolescència i joventut, i en reconec moltes, de primeres vegades. Però me n’adono que, darrerament, estic vivint moltes primeres vegades. Potser de coses que hauria d’haver viscut fa temps i que per por (que sovint em vencia i que prou coneixeu els que volteu per aquest espai) no havia fet, o simplement perquè no s’havia donat el cas. I sé que encara n’he de viure més. I ara, m’emocionen i em suposen un repte.

ps. Com per exemple, menjar ostres. Segurament, no és una experiència vital que em calia viure, però mira, ha estat una primera vegada fàcil d'explicar. I és que carai, quin darrer any de primeres  vegades!
Per cert, no em van entusiasmar, que diguem.

10 comentaris:

XeXu ha dit...

No em posaré tan místic com tu, potser et desmunto el post, però de primera vegada que solem recordar només n'hi ha una. Sí, alguna cosa tindria a veure amb menjar ostres, però no ben bé... En tot cas, enhorabona per les emocions.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Són com fotos que ens queden gravades a la ment i que estan a la nostra disposició quan les necessitem. Que duri!

Gemma Sara ha dit...

Benvingudes, sí.. crec que van apareixent primeres vegades, encara que no en siguem massa conscients (com menjar ostres, fer un llibre!..)
Per cert, amb els fills tens un munt de primeres vegades (avui, la primera vegada que posa un plat al microones, més prosaic no pot ser :)

Gemma Sara ha dit...

Ha ha ha!

joan gasull ha dit...

I ha tantes coses que no hem fet mai.....queda tant per provar i tant per descobrir que se'ns fan els dies curts.
Sé a quin marisc es refereix en Xexu....segur que no m'equivoco.

Elfreelang ha dit...

un post molt rits....jo me n'alegro de les teves primeres vegades ....això vol dir fer coses que mai abans les havies fet .....les ostres estan bé però jo crec que no he passat mai de la primera vegada que en vaig menjar

rits ha dit...

XeXu, aviam.... només aquella? de debó? Homes! hehehehe

Loreto Giralt Turón, si! talment com fotos que venen quan menys les esperes. Sempre hi son. I tant, que duri!!!

Gemma Sara, hi hi hi, fer un llibre! s'acosta la data! i si, suposo que els fills són infinites primeres vegades! que xulo!!!

Joan Gasull i tant que ens queda molt per provar! i tant! tu també? homes!!!! hehehehe

Elfreelang, ostres, que xulo això que diguis que és molt rits. M'ha fet gràcia. Gràcies! Si, fer coses noves està molt bé!
Saps, jo tb estic segura que hi hagi una segona vegada, amb les ostres.

Petonets a tots!

Xitus ha dit...

Lligant-ho amb el meu post recent de "Ja no ens passa", crec que ara per a que "les noves primeres vegades" m'impressionin amb aquella estupor dels inicis el llindar és més alt. Però també crec que és perquè amb el temps m'he tornat molt més controlador. I ara intento deixar de ser-ho, buscant una mica sentir el factor sorpresa de nou.

Mestreta ha dit...

Jo també recordo la meva primera vegada amb les ostres, que va ser tan horrible (em van sentar malament) que vaig trigar molts anys a tornar-ne a menjar. I no, continuen sense agradar-me massa, tot i que ja no vomito si no tinc més remei que menjar-ne...

M'ha fet gràcia trobar aquest escrit quan jo acabo d'escriure sobre el que serà la meva primera vegada com a tutora. Visca les primeres vegades!

rits ha dit...

Xitus, potser el llindar és més alt. Potser el que a mi em passa és que tenia coses pendents. I potser si, cal deixar-se endur una mica per l'espontaneïtat. Espero que en trobis noves experiències!

Mestreta, benvinguda a casa! no et pensis, no em van fer gaire el pes. Doncs espero que la teva primera vegada sigui molt gratificant, segur!et llegeixo en breu!

Un petó per a tots dos!