21/5/15

Entre els indecisos

Fa un parell de dies escoltava que gairebé un 45% dels votants de diumenge són indecisos. Senyores i senyors, estic entre aquest percentatge.

Mai m'havia sentit així. Sense saber a qui votar de totes, totes. Sense ser ni militant ni simpatitzant de cap partit, crec que mai m'havia sentit tan, tan perduda com ara.

I se suposa que les municipals són les eleccions més importants. Són aquelles que ens toquen, que les polítiques que es facin són les que reverteixen més directament sobre la ciutadania. O això penso.

L'únic que sé és a qui no votaré. Tinc molt clar que la ciutat en la que visc no és ni un mirall de la que m'agradaria viure i que en algun moment, hi vaig viure.

Pels que em coneixen i seguit els darrers anys, coincidiran amb mi que el meu lògic hauria de ser clar. Conec, encara que no directament, part de les persones que es presenten en aquesta candidatura, els fonaments en certes conviccions. Escolto el programa i el defenso moltíssim. És allò que sempre he defensat i que ara pot ser possible. Un canvi.

Però la meva determinació en un camí i l'ambigüitat s'interposa. Així com que en formi part una formació que no m'agrada pel personalisme que extrapola constantment.

I per acabar-ho d'adobar, la formació que aglutinaria les dues vessants i que a nivell nacional em representaria, a nivell municipal de Barcelona, l'experiència que en tinc és d'una manera de viure que tampoc és amb la que hi estaria d'acord, doncs té una vessant llibertària en la que no hi estic d'acord.

Un embolic. Potser tota jo sóc un embolic. 

Sento que si no voto pels fonaments en els que crec, aquests s'esquerdaran, i crec que ara ha arribat l'hora que fa quatre anys molts demanaven. Que ara és l'hora. Però al mateix temps, tinc la sensació que potser m'equivoco.

I això em genera tants i tants dubtes, que a hores d'ara, encara no sé a qui votar. I crec que mai m'havia llegit tant els pamflets que arriben a casa, escoltat tant els candidats. I si bé això hauria de ser positiu, caram!

ps. I per cert, va ser justament després d'unes municipals que es va proclamar la IIa república. No vull dir que es proclami una IIIa, però si que les municipals marquen molt més del que podria semblar. Poden precipitar fets, poden obrir noves maneres, poden ser un nou futur.

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Parlem clar, perquè si no aquí no hi ha qui ho entengui. En definitiva, la decisió és teva, i la prendràs quan toca, davant de l'urna. Sobretot vota, això sí.

És evident que ets el perfil de persona que votaria la Colau, naturalment. Si és que Colau fos de debò, és clar. Però alguna cosa et fa pudor de socarrim, oi? Jo et diré quina: Iniciativa. Ada Colau és només la cara que els d'Iniciativa han posat a davant per tenir alguna cosa a pelar a Barcelona, i ves per on, els ha sortit bé. Colau no és política, tinc la impressió que li fan fer i dir moltes coses que se li escapen. No dic que no sigui una ferma lluitadora, però Barcelona li ve gran, molt gran. Iniciativa són els reis del postureig, però els reis, eh! Sempre han de sortir a la foto de tots els moviments socials, fins i tot fiscalitzar-los, quan a l'hora de la veritat són gent ni poltitzada, o d'altres formacions qui fa la feina. Altre cop, segur que hi ha militants d'iniciativa que s'ho creuen i lluiten, però sobretot el que els agrada és aparentar.

Què més, no t'agrada prou la CUP? Em sap greu. Jo, si no fos militant d'ERC, probablement tindria dubtes de si votar-los a ells o no. Però realment no hi militaria, també tenen coses que s'escapen de la meva concepció del món.

Què et queda, ERC? Doncs no penso fer campanya aquí, sobretot perquè jo no voto a Barcelona, i ja n'he fet prou, de campanya. La candidatura a la ciutat no és la millor que podria ser, però Bosch de vegades em sorprèn positivament. Altres penso que és una mica pallasso, però almenys sap de què parla. És força bo, però tampoc el veig d'alcalde, francament.

No et soluciono res, però com et deia, és cosa teva. Només diré que si el dubte és entre CUP i Colau, per mi estaria molt clar. La CUP no parla per parlar i són seriosos. La Colau l'han convertida en una demagoga i està més perduda que un pop en un garatge. Però no tens per què estar d'acord amb mi. Fes el que et dicti el cor.

pons007 ha dit...

La gran diferència entre tu i la gran majoria d'aquest 45% dels indecisos es que tu t'has pres la molèstia d'informar-te, ja és un gran pas.

XeXu ha dit...

Per cert, per molts anys, eh!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs jo, em quedo amb el teu PS, i crec que tens raó. Tot és definitiu en el moment que som ara. I no ens podem despistar. Ara és l'hora i no podem fer figa. Per a mi, totes les eleccions que hi hagin són plebiscitàries i més a la ciutat de Barcelona. Barcelona no pot fallar... fora dubtes. tens dues opcions clares!!!

Per molts anys!!! és el teu aniversari?

Eva ha dit...

Saber a qui no vols votar és un gran pas!

sa lluna ha dit...

En el meu cas tinc dubtes en les autonòmiques, en les municipals ho tinc claríssim. Crec que ens passa a tots, el coneixement dels candidats és més real i saps si és possible que duguin a terme els seus projectes.
Una cosa està clara, el 24 votaré i espero que aquesta vegada no guanyin els de sempre que ens han deixat el nostre petit país en calçotets.
Dubtar és de savis i saber el que no vols més.

Aferradetes i endavant!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Ja és important que el dubte ens porti a la reflexió i, en aquesta ocasió, em sembla que l'important és tenir clar a qui no es pot votar.
Segur que al final faràs una bona elecció.

Gemma Sara ha dit...

Eiii, FELICITATS!!!!!! PETONS!!!!
Doncs jo estava com tu però he anat derivant de la Colau a la CUP (ara estic 90-10). No sóc tan radical i alternativa com ells, està clar, però vaig anar a un acte electoral en què diverses persones anaven parlant de turisme, habitatge, etc. i em van semblar seriosos i coherents (i amb molt bon gust per la poesia!). A més, el seu discurs nacional també és molt internacionalista i això m'agrada. No sé, vull que guanyi la Colau (i sóc carn d'Iniciativa, bé, abans) però que la CUP entri amb força, com diuen ells, perdó, elles ;)
Que vagi bé demà!!

Gemma Sara ha dit...

Em va agradar molt el poema "La princesa cavaller" lluitadora com tu!

joan gasull ha dit...

Sobretot no tiris cap a la dreta.....I molts santa Rita. Petons

rits ha dit...

Moltes gràcies per les vostres reflexions i felicitacions!!!!

En relació amb el vot, doncs al final em vaig decidir. Algunes de les opinions d'aquí s'han assemblat força a les de gent propera i finalment m'he decantat. I estic convençuda del meu vot. En clau nacional i en clau social.

Si, abans d'ahir va ser el meu sant i aniversari. 39 i endavant!! va ser molt bon dia i una celebració que s'ha allargat el cap de setmana.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Aquest cop no ho heu tingut fàcil, els que havíeu de votar a Barcelona i compaginar la vessant nacional i social. Jo voto a Girona i, tot i que podria haver estat millor, no em queixo dels resultats. A veure com anirà!

Rafel ha dit...

Bones reflexions. De fet ja és bo començar per quin no votaríem mai.
Sobre si volem anar cap a país lliure i socialment just, podien haver anat tres o quatre junts, però això ja és una altra història amb la que als indecisos ens han passat la pilota.