14/4/15

44 dies


Avui he cobrat els 44 dies meritats de la paga que ens van treure al 2012. Després de molts càlculs i especulacions (el Decret és del més inintel·ligible possible. Una mas-colellada, que li dic jo, doncs segur que ha fet mil càbales per pagar el mínim que la sentència judicial precedent li obligava, doncs no és pas per un gest de bona voluntat) l'import ha estat més sorprenent del què em pensava, i el cap de finances, que m'ho ha vingut a anunciar, ha somrigut per la meva cara de felicitat absoluta. He de confessar que, avui, el meu dia laboral, ha estat productivament molt més rendible que d'altres, quan darrerament, les forces de molts companys, i les meves en concret, comencen a defallir.

Immediatament, he dit que aquells diners me'ls gastaria. No en coses banals sinó en coses que necessito, algunes molt, i que vaig deixant per la meva economia doncs no són de subsistència. I el cap de finances encara ha somrigut més. Sobretot perquè per molt que sigui cap i ell no cobri, entén que hagi pogut deixar de comprar-me unes bambes amb plantilla que necessito per uns turmells amb unes tendinitis que tornen a dir prou.

Ara, però, miro i remiro textos, alguns dels que llegeixo al vespre, en un intent de meditar una mica o alguns que m'arriben aquests dies i la meva reacció d'aquest matí, doncs em sap una mica de greu. I és que per molt que ens diguin que tot va millor, que ens paguin el que ens deuen o convoquin subvencions que fa un any eren impensables, el cert és que no és veritat que tot vagi millor. Continua havent-hi molta gent en aquesta paraula políticament correcta que es diu "risc d'exclusió social" però que jo en dic pobresa. Continua havent-hi amics que no troben feina, amics i familiars que cobren sous indignes per la feina que fan, amics que els fan fora. Tots ens hem empobrit. No tots no, els rics s'han fet més rics.

I llavors penso en si m'he de comprar aquelles bambes d'aquella marca X que ves a saber on està feta, segurament en explotació dels treballadors, o què he de fer, doncs necessito unes bambes. I llavors penso que darrerament només estic capficada en mi mateixa, i per molt que digui que m'he de cuidar a mi per poder cuidar els demés, darrerament no faig ni una cosa ni l'altra (l'altra era pensar tant en els demés que em descuidava a mi mateixa).

ps. Per cert, els cristians de meditar en diem pregar. Només és un apunt. És el mateix. I això és cosa d'un altre post que fa massa temps que tinc present.

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Jo de tu no m'ho pensaria dues vegades. Està clar que t'has de gastar aquests diners, potser no tots, però sí el que calgui per satisfer les necessitats que tinguis. Tots deixem de gastar coses perquè no són vitals, però sí que serien molt recomanables. Si no tenim els diners, és honest no gastar-los igualment i esperar-se, però si es tenen, no cal donar-hi massa voltes. Perquè aquests diners no són cap regal, no has de meditar si te'ls has de quedar tu o fer-ne altres usos. Són teus, te'ls has guanyat, d'això no tinguis cap dubte. Després com decideixis gastar-los serà cosa teva, però sigui quina sigui la decisió, que no et sàpiga greu prendre-la, perquè ho fas amb un capital que et pertany.

Anònim ha dit...

Ara et sents culpable per gastar-se els calers que t’has guanyat? No siguis burra!

rits ha dit...

hehehee, XEXU i PONS, quanta raó teniu! quine bajanades dic, de vegades.

maria ha dit...

A nosaltres encara res de res.Aprofita'ls dona i sinó estalvies en la pròxima nòmina.
Te'ls mereixes!

Garbí24 ha dit...

són teus...endavant amb ells i facis el que facis sempre hi ha alguna cosa que està mal feta, o sigui que millor no pensar-hi més de lo just.

Assumpta ha dit...

Ai, filleta, jo fa més de dos anys que necessito unes ulleres noves doncs, no tan sols ja no m'hi veig sinó que m'ha passat una cosa absolutament inconcebible amb el preu que van tenir les que porto: poc a poc s'ha anat "gastant" l'anti-reflectant... i els vidres fan com unes clapes, semblen permanentment bruts... un desastre :-(
El forn no funciona fa temps... hem de canviar el matalàs ja fa anys... i els de la revisió de la caldera ja fa tres anys que ens avisen que està tan vella que fins i tot gasta més... però una caldera nova val una burrada!! ¿¿??

Però bé... com diu en Rafa Nadal, els que aquí no ho passem gairebé en algun altre país seriem uns privilegiats... De fet, al menys tenim aigua potable, no? (La gent rica i pija a vegades és ben... mmmmmmmm... callo, callo)

Relatus ha dit...

Doncs a mi m'han descomptat més del que van robar-me, o sigui que estic igual