12/4/15

Sentir-se a casa



Hi ha blogs, revistes,... de coses boniques, de cases encantadores, de racons preciosos. De delicadesa, tendresa i amor. Espais reconfortants paraules enlluernadores i inspiracions que mai queden igual. Maneres de viure molt més calmades, recordant tots els detalls, repartint amor en tot el que es fa.

Sempre penso en el caos de casa meva. En el desordre constant, en els pèls de gat que s'amunteguen com boles de palla de l'oest o que trobes a cada peça de roba. En tot allò que constantment s'ha de netejar. Les piles de papers per endreçar, les muntanyes de roba per plegar o planxar.

Però és un petit caos que em té enamorada. Quan aconsegueixo parar, quan aconsegueixo posar en marxa algun dels molts projectes de casa que tinc apuntats a la llista, em torno a sentir a casa, la meva llar. Un petit espai que em dóna pau, seguretat i descans. Sense gaires mobles, amb poca tecnologia punta (com m'agrada la tele de tub) però sobretot molta llum i calidesa. Fins i tot quan encara no tinc sofà. 

És a casa on les llàgrimes poden sortir, encara que sigui sota la dutxa, on aconsegueixo llegir en silenci amb la tassa d'herbes a la que em vull acostumar als vespres; és a casa on espero una trucada que no arriba i on he rigut com mai.

I així intentar recuperar una nova vegada més l'essència d'un mateixa. Un tornar a començar, un voler ser millor.


ps. La primavera arriba a casa. L'orquídia brota, la llum entra tot i que he posat les cortines. I les piles de papers, van baixant.

13 comentaris:

Gemma Sara ha dit...

Doncs jo la veig molt ordenada, rits, i plena de colors, m'agrada, bé, això de l'ordre jo tampoc no ho porto massa bé, de tant en tant fem una mica de feng shui i tornem a començar (és que tot tendeix a l'entropia, els científics ho saben, això). Tenir un lloc on plorar i riure, un cau, un llar... i si es pot evolucionar, bingo :)

joan gasull ha dit...

La nostre llar sempre ens sembla la més caòtica però en realitat als ulls dels altres sol ser tot més normal. Bona primavera

fanal blau ha dit...

Si això és el caosm visca el caos!
Racons ben bonics!

Elfreelang ha dit...

carai rits jo veig uns racons molts bonics i ben endreçats!!! tens una tele de tub de les d'abans? tens una joia ja no en deuen quedar gaires! quin goig fa el teu gat!

Carme Rosanas ha dit...

Tens una casa molt maca, i molt alegre, rits... gens de caos... eh?

No hi ha res com sentir-se a casa... genial que la gaudeixis...

XeXu ha dit...

Després del terratrèmol de casa, no està malament que te la vagis tornant a fer teva. Però no sé què amaga aquest post, com sempre només ens deixes llegir entre línies.

cantireta ha dit...

Rita, carinyo...amb aquesta música que has posat tot és harmonia. La Leonor fa bategar intensament el cor de les persones com tu.

Un petó ordenat, o millor 3 a cada galta.

:-)***

pons007 ha dit...

El gat es maco de veure’l, però si el vols tenir has de pagar el preu: Els pels. O tenir un gat egipci d’aquells sense pels, però llavors ni es gat ni és res, es una rata grossa.
PD: De què em sonen aquestes fotos? Ah si, el timeline del instagram.

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots i totes, em feu posar vermella amb els afalacs que doneu al vuit8ena. Un petonet a tots i totes!!!!

GEMMA SARA, buf, son efectes òptics, xò m'afalaga els teus comentaris. el feng shui realment funciona?

JOAN GASULL, tens tota la raó del món. La primavera ens altera la percepció de les coses.

FANAL BLAU, visca!
Moltes gràcies!

ELFREELANG, no en queden gaires? a mi m'està molt bé. m'agrada i es veu molt bé.
Si, està ben maco. està tot cofoi amb els afalacs que li dones.

CARME ROSANAS, bé, les fotografies estan triades. t'asseguro que hi ha molt de caos. hihihih, si obrissis algun armari.... moltes gràcies, però!

XEXU, com sempre, la claves. Sabia que ho diries. Em sap greu, però ara com ara no puc ser més clara, tinc un garbuix de sentiments massa grans.
Per cert, ahir vaig conèixer el mini Sr. E. Quina gràcia la casualitat del nom amb el meu sr. E. Crec que hem coincidit un parell de vegades però sempre m'ha fet vergonya dir res. Ahir, ma mare va ser d'allò més simpàtica.

CANTIRETA, tot és harmonia, ben cert. la Leonor m'encanta!

PONS007, ecs, els gats egipcis!
Ets un privilegiat!

XeXu ha dit...

Has conegut E? És molt tímid i li costa una mica relacionar-se amb les persones, o això em sembla. Fa molt poc el vaig veure, està molt gran, i amb unes quantes llaminadures tot va anar sobre rodes.

Assumpta ha dit...

Desordre? Hahahaha em fa gràcia com moltes persones la mar d'endreçades utilitzeu aquesta paraula sense saber en realitat que significa... Si jo et digués que tinc ara sobre la taula sabries què és DESORDRE amb majúscules... No ho diré tot, però, a part de
- QUATRE munts formats per carpetes, papers i llibretes hi ha,
- una ampolla gairebé buida d'alcohol,
- la càmera de fer fotos,
- un mòbil espatllat,
- un rosari,
- un posa-gots amb uns gatets brodats a punt de creu.
- dos posa-gots més (de la mateixa col·lecció de gatets brodats amb un munt de pins, agulletes, botons...)
- una polsera de kumihimo
- una bosseta de plàstic amb una targeta vella de la càmera,
- un ratolí d'ordinador de color rosa (a part del ratolí de l'ordinador que faig servir, o sigui que en tinc dos damunt la taula)
- una bosseta de plàstic amb unes unes herbes i un oli de lavanda per posar tot junt... (fa mesos que he de provar com funciona, m'ho van regalar i no sé com va, és per l'armari)
- un clip de cabell de color gris (hehe)
- uns auriculars petits.
- un endoll.
- un llapis i un regle "sueltus"
- tres pots amb llapissos, bolis, regles, pinzells.
- un sobre amb etiquetes adhesives.
- un taladro per fer forats (el típic d'oficina, de dos forats)
- Una tortugueta de fusta que mou el cap
- dues postals i uns quants punts de llibre (damunt de la impressora, al costat de la tortugueta i al costat també de dos dels posa-gots)
- Una foto d'un noi al que van beatificar fa poc.
- Damunt d'un dels quatre munts de papers, carpetes i llibretes hi ha: una capsa de tirites, una capsa de gases i una capsa d'esparadrap gruixut.
- Tres llibretetes petites, una damunt de l'altre.
- Unes tisores (damunt les tres llibretes)
- Un estoig de roba per llapissos (d'Intermon)
- Una figura de fusta amb dues jirafes.
- Una estampa de la Mare de Déu de la meva parròquia.
- Un bloc de post-its de color rosa.
- Un bloc de papers blancs, sueltos, record d'Escòcia que posa "The Palace of Holyroodhouse"
- Un mini bloc de papers blancs folrat per mi.
- Una foto meva de quan era petita amb un cosí meu que va morir no fa massa. Érem gairebé de la mateixa edat.
- Una foto d'en Josep Lluís quan era petit.
- Un porta-rotlles de cel·lo (amb el seu corresponent cel·lo, clar.
- Una capsa de fusta, actualment buida, però molt mona (de l'Intermón)
- Un walkman damunt la capsa de fusta (sí, sí, walkman hehehe... radio-cassette... l'adoro!)
- Dos mini-altaveus per l'ordinador (baratíssims, al Beep, i funcionen de meravella!! Si no recordo malament, 7 Euros)
- I, per acabar una cosa que no sé com es diu, que és de fusta -també de l'Intermón, que és per posar papers, és típic objecte d'escritori... mmmmm... ara torno :-)

Assumpta ha dit...

Perdó... GIRAFA!! amb "G" :-))

(ara torno )

Assumpta ha dit...

Ja ho he trobat! :-)) El que vull dir és una cosa d' aquestes ;-))

Ho he trobat com a "organizador de escritorio" després d'haver-ho buscat com a "complementos" i un parell de coses més. Doncs bé, tinc una cosa d'aquestes "a rebossar" de papers, calendaris antics, postals, punts de llibre, plànols, un mini-llibre que posa "Oracions del cristià" i algunes fotos :-))

Ah! i no em puc oblidar del flexo!! :-)))

Ja veus, Rits, no pots dir més que tens "desordre" :-DDD