Ostres, tan debò el Maurici no em vigilés tant, m'escaparia una estona a veure si tenia raó. L'envejo tant, al Josep.
Ahir, en sortir de la fàbrica, com cada dia, vaig anar a buscar la mare, que acabés de treballar pels seus pares abans d'anar al pis petit que tenim a la colònia. Ens vam trobar al jardí de casa seva. Les magnòlies estan florint, son tan boniques i fan un perfum, el perfum del Josep. Li vaig portar un pastisset que havia fet la mare, era el seu sant. Vam jugar a la xarranca, em vaig deixar guanyar, de tant en tant, ho faig. Em va explicar que a l'escola els havien dit que avui passaria una cosa fantàstica, que faria por i tot. El sol desapareixeria, tot es tornaria fosc. Però que no m'havia d'espantar, que és perquè la lluna es posa al davant del sol, i que sols dura una estona, que no es pot mirar el sol directament, però que han inventat un sistema per veure-ho. Li vaig dir que era mentida i ell es va riure de mi "ets una mica tòtila, eh! si vinguessis a l'escola, ho entendries".
Li vaig clavar un cop de peu al turmell i me'n vaig anar corrents. He plorat tota la nit, però no ho sabrà pas, no penso anar a jugar cap dia més amb ell.
- Pst, pst, Aurora, aquí, gira't, a la finestra! Que et vinc a buscar! què deus estar pensant! Va, gira't i mira'm, el Maurici té per estona a la teixidora que he espatllat! Va corre, que et portaré a veure l'eclipsi!
ps. Nova aportació per als Relats conjunts. L'havia de penjar divendres, però millor tard que mai.
17 comentaris:
Oh! que bonic!!!
M'ha agradat molt i molt!!!
Un aplaudiment ben fort!
Entranyable. I diu moltes més coses de les que semblen. El fet que la nena treballi, que no pot anar a l'escola... i la relació que té amb els altres, madura en alguns casos, però també infantil en altres. Un text molt maco i ben fet.
potser algun dia serà ella la que tingui avantatge sobre ell, aleshores les coses poden tornar a ser igual
Bon relat, Rits, lo bo es fa esperar!
Què maco en Josep! :-)
Va, Aurora, afanya't, gaudeix d'aquests instants petita...
Molt maco, Rits, molt dolç ;-)
Preciós i trist. Pensar que encara hi ha nenes i nens que no van a escola...
tendresa tristoia en el teu magnific relat ....com m'ha agradat!!!
Molt maco!
M'ha agradat molt, és molt original.
M'agrada aquest relat adolescent i ple de vida.
Una història molt entranyable, m'agrada!.
Una bona història, amb un rerefons dur que ni la lluna l'eclipsa...
Molt maco enllaçar la història amb l'eclipsi i molt murri, el Josep!
Molt maco enllaçar la història amb l'eclipsi i molt murri, el Josep!
Bé, doncs ara ja ha pogut veure un i que sí que era veritat... Molt bona la patada, hehehe...
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Celebro que us hagi agradat. Reconec que la inspiració em va arribar gràcies a un munt de casualitats, que em van portar a les colònies catalanes, i als infants que no poden anar a l'escola en els nostres dies.
Un petó per a tots i totes!
Una promesa de futur?
Publica un comentari a l'entrada