9/10/14

Capgirar-se tot

I, de cop, la vida et dóna una altra bufetada.

Potser havia d'estar preparada. Fa mesos. Però el núvol de tot plegat, feia que visqués entre cotons, evitant pensar-hi.
Estava tan contenta.
Ara, de cop, tot altre cop de l'inrevés. Tot a recompondre's.
A fer-me gran de cop. A oblidar-me de ser la nena de la mare.
Tinc por. Em toca ser forta i acompanyar. tenir el cap clar i somriure. Trobar força.

I sols així, amb empemta i decisió, tot serà un malson.

Això si, em pregunto perqupe els bons moments passen tan ràpid, com un sospir enmig de la foscor.

ps. Avui, el metge ens ha dit que la mare està malalta, una malaltia autoimmune, com n'és de difícil entendre-ho. Ara, a saber la gravetat i començar el tractament. I posar-hi molta força. Avui no queda ni ànims per foto, ni cançó; demà, demà serà un altre dia.

19 comentaris:

joan gasull ha dit...

Sé massa bé el que estàs passant, ànims i endavant que no hi ha altre camí. Fer el cor fort i donar la cara, ser-hi i que ho sàpiga.
Una abraçada.

XeXu ha dit...

Primerament, calma. Suposo que ja teniu molta informació i que saps més del que dius, però de vegades no és tan terrible com sembla, perquè amb tractament es pot viure bé. Feu cas al metge, i a lluitar. No cal somriure, quina mania. Somrieu quan ja hi estigueu acostumats i el problema estigui controlat. De moment, estar al seu costat, i ajudar-la en el que calgui. Espero que no sigui massa greu i aviat rebeu notícies de tranquil·litat.

No tot s'ensorra rits, és un cop dur, però no té res a veure amb les altres coses bones que puguis tenir. I sobretot, no t'has de sentir culpable per tenir-les.

maria ha dit...

Que no sigui res maca. De vegades l'endemà mateix les coses es veuen més clares. Molts ànims.

Pais secret ha dit...


La vida és una de freda i una de calenta, Rits. I anar trempejant... Molta força i a fer-li costat. Amb gent que t' estimi i et cuidi qualsevol enrenou fa de més bon passar.

una abraçada

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme Rosanas ha dit...

rits, bonica, em quedo amb una frase de les teves, que em sembla molt encertada:

I sols així, amb empemta i decisió, tot serà un malson.

Perquè fins que no tenim totes les dades, a vegades es veu més terrible del que és. Perquè amb empenta i decisió de ser-hi i de lluitar al seu costat els fantasmes marxen i queda el qui hi ha i podem lluitar millor. Perquè és molt possible que en un temps tot quedi en un mal son. I també estic d'acord amb en XeXu, que no cal somriure de seguida... Que tot necessita el seu temps...

Una abraçada immensa, que acompanyi.

10 octubre de 2014 12:44

sa lluna ha dit...

Rebre suport, amb paraules, abraçades, somriures i de vegades fins i tot amb només una mirada, tot ajuda a que els mals moments siguin més dolços.

Força i ànims, nina i una aferradeta des del cor.

Galionar ha dit...

Ànims, Rita, molts ànims! Encara la realitat amb empenta i decisió, i que les persones que més et necessiten et vegin serena i animada. I per als moments en què no puguis més, recorda que aquí tens amics que t'estimen.
Una gran abraçada!

El porquet ha dit...

Una abraçada i un potxó enorme Rits. Amb tota la tendresa de la que sóc capaç.

Gemma Sara ha dit...

Ostres, em sap greu, confia en els metges i en ta mare, t'envio molta força i molts petons, vinga, que ets una noia dolça però també forta!

Gemma Sara ha dit...

Ostres, em sap greu, confia en els metges i en ta mare, t'envio molta força i molts petons, vinga, que ets una noia dolça però també forta!

Elfreelang ha dit...

rits com ho sento.....de totes maneres tal com altres ja t'han dit sobretot calma i informar-se bé i si cal consultar altres metges , podria ser un diagnostic erroni , moltes simptomatologies de vegades no estan clares , si es confirma mira aleshores de seguir el millor tractament i confiar en la medecina
abraçades!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Espero q no sigui molt greu, una abraçada

mar ha dit...

un petó immens bonica!

Josep ha dit...

Una abraçada.

Ariadna ha dit...

Quin greu llegir aquesta entrada.
Molta força Rits i endavant!

Mireia ha dit...

Molts ànims!

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, ànims i força. El cop és dur, ara assimilant-lo i aprenent a viure amb tot el que ens vé. Preparant-nos pel pitjor, esperant el millor.

Molts petonets!

ps. Deixeu-me que, tot i que no faig comentaris un per un, li faci un a en XeXu. Dones en el clau, com sempre. I si, no puc deixar de sentir-me malament, i inevitablement... esguerrar-ho tot. Coses que passen.

MaryMoon ha dit...

Una abraçadota ben gran, i un petó d'esquimal de part del Llorenç :*