12/8/14

Quin és el teu vers?




¡Oh, mi yo! ¡oh, vida!
de sus preguntas que vuelven,
Del desfile interminable de los desleales,
de las ciudades llenas de necios,

De mí mismo,
que me reprocho siempre (pues,
¿quién es más necio que yo, ni más desleal?),
De los ojos que en vano ansían la luz, de los objetos
despreciables, de la lucha siempre renovada,
De lo malos resultados de todo, de las multitudes
afanosas y sórdidas que me rodean,

De los años vacíos e inútiles de los demás, yo
entrelazado con los demás,
La pregunta, ¡Oh, mi yo!, la pregunta triste que
vuelve - ¿qué de bueno hay en medio de estas
cosas, Oh, mi yo, Oh, vida ?

Respuesta

Que estás aquí - que existe la vida y la identidad,
Que prosigue el poderoso drama, y que
puedes contribuir con un verso
.

WALT WHITMAN 


ps. Sempre tenir present Robin Williams com la Sra. Doubtfire o el Dr. Chiflado de Flubber. Però era molt més que un còmic. Un dia, vaig veure un documental sobre la seva vida i em va canviar per complert la imatge que tenia d'ell, esdevenint una persona intensa.
I amb tot, el que més recordo és aquesta pel·lícula, que vaig veure essent una adolescent: El club de los poetas muertos.
Un record, avui que ens ha deixat. 

12 comentaris:

Marta ha dit...

Coincideixo amb tu, una gran pèrdua pel setè art.

maria ha dit...

M'ha passat el mateix...ens va marcar tant aquesta pel·lícula.
Aquestes malalties silencioses són una merdeta! Una llàstima.

Elfreelang ha dit...

sempre el recordaré per aquesta pel·licula! i moltes altres encara que el professor del club dels poetes morts va ser especial

Garbí24 ha dit...

I més de la manera que ho ha fet.....sempre quedaran les seves pelis

Gemma Sara ha dit...

No sé si dir que em va marcar, aquesta pel·lícula, però sí que recordo que em va emocionar (ara veig els actors, l'Ethan Hawke... que jovenet).

Tampoc és que fos dels meus actors preferits, però em sap greu que s'hagi suïcidat, sembla ser que era bipolar, i ja pot ser, perquè per suïcidar-se ajuda molt estar deprimit (aquesta malatia "només" mata si et suïcides).

Em va agradar molt el seu paper a "Deconstructing Harry", de l'actor desenfocat. I també em va fer gràcia a "L'home bicentenari", un conte que m'agrada molt... en fi, sap greu, per desgràcia ara haurà trobat la pau que buscava... :(

Gemma Sara ha dit...

No sé si dir que em va marcar, aquesta pel·lícula, però sí que recordo que em va emocionar (ara veig els actors, l'Ethan Hawke... que jovenet).

Tampoc és que fos dels meus actors preferits, però em sap greu que s'hagi suïcidat, sembla ser que era bipolar, i ja pot ser, perquè per suïcidar-se ajuda molt estar deprimit (aquesta malatia "només" mata si et suïcides).

Em va agradar molt el seu paper a "Deconstructing Harry", de l'actor desenfocat. I també em va fer gràcia a "L'home bicentenari", un conte que m'agrada molt... en fi, sap greu, per desgràcia ara haurà trobat la pau que buscava... :(

Carme Rosanas ha dit...

Jo no tenia res d'adolescent quan vaig veure per primer cop aquesta peli, però em va emocionar molt i molt... Per a mi el seu millor paper.

Sílvia ha dit...

A mi em va agradar molt en "El indomable Bill Hunting" i a "Patch Adams" (sobretot en aquesta escena final: https://www.youtube.com/watch?v=to-G6SfHgRk).

Sergi ha dit...

Efectivament, era molt més que un còmic, i té papers boníssims. Hi ha les pel·lícules que tothom recorda, però només cal consultar una llista de la seva filmografia per quedar-se esmaperdut. A més, ha estat un gran de la nostra generació, sovint de secundari, però menjant-se els actors principals. Se'l trobarà a faltar, però la seva obra és extensa i no l'oblidarem.

Vols creure que no he vist mai sencera aquesta pel·li? Ja ho sé, és estrany, potser ara és un bon moment per recuperar algunes de les seves pel·lícules i forçar-se a veure-les, com un homenatge. Si no ho faig ara em tornarà a passar de llarg. També m'agradaria tornar a veure la de Will Haunting (que la maria a destacat al seu blog) que em va agradar força, i Hook, que va ser tota una bomba, i on fa molt bé de Peter Pan i on només té un petit problema per ser oscaritzat: que el Dustin Hoffman en el paper de Capità Garfi la clava tant que és antol·lògic.

Anònim ha dit...

La veritat, no l'odio, però mai m'ha agradat especialment aquest actor i les pelis que feia. Exceptuant les grans pel·lícules que em van tocar de nen com ara Hook, la senyora Doubtfire i especialment Jumanji.

Relatus ha dit...

Jo com el Pons, em sap greu que hagi marxat tant jove però, com a actor, no m'agradava especialment. Ha marxat un gran referent, això sí.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. És d'aquells actors, que t'agradi o no, tens present. Per algun moment, alguna pel·lícula, algun somriure o fins i tot alguna llàgrima.

Un petonet a tots!!!!