5/8/14

I de postres, fruita



Seguint amb el post anterior, una altra de les característiques de la dieta mediterrània és la fruita. Tenim fruita tan i tan bona! I sovint, no la sabem apreciar.

A les colònies d'aquest any, les cuineres que eren de la vella escola i sols volíen acontentar els nens i nenes, els costava posar fruita, els posaven molts làctics i gelats. Això, sumat al gran nombre d'hidrats de carboni i la poca verdura, era una bomba pel cos. Ens vam haver de fer pesats amb el tema amanida, verdura i fruita i ens miraven amb cara de preocupació però anaven acceptant les nostres demandes. Així, ens van arribar a posar una safata d'amanida a cada àpat o un bol amb fruita. La sorpresa va ser el darrer dinar, on ens van tornar a donar gelats i fruita per escollir, i la majoria van escollir fruita. El cos, et demana allò que et falta.

I així vaig recordar el vell costum de casa. Posar un bol amb tota la fruita al mig de la taula. No freda de la nevera sinó del temps. I cadascú escollia la que li venia de gust. Posàvem un tupper petit amb aigua per netejar-la i cadascú n'anava triant. Les cireres sempre volàven i en canvi les avorrides pomes o peres, quedaven fins que es posaven lloques i la mare ens les feia menjar obligatòriament per no haver-les de llençar. Apart, el meló i la síndria, reis de l'estiu. 

Però tot va quedar en l'oblit el dia que em va sortir al·lèrgia a la pell del prèssec, fruita de la qual, a casa, en son fanàtics. I vam agafar un nou costum. Ja no hi havia tota la fruita per escollir al mig de la taula sinó que en acabar el segon plat, el pare s'aixeca i ens demana què volem, i ens ho porta, ja rentat. Però el que ens ha passat és que mengem menys fruita, i molta s'acaba fent malbé. I aquest costum segueix encara que ja no visqui amb ells, sobretot des de que no visc amb ells i els prèssecs campen tranquils per la cuina. 

ps. La meva fruita preferida és el meló i les cireres. Quina és la vostra?

11 comentaris:

pons007 ha dit...

Doncs a mi les teves avorrides pomes em cauen bé, potser no per la poma en si mateixa, però com que son resistents sempre son les fruites que m'emporto quan vaig al aire lliure, i per això associo les pomes a la natura. Quina bonica història, eh? XD

Com a fruita que m'agrada pel seu gust en si mateixa, doncs la pinya o el meló. Les mandarines també molen perquè son fàcils de pelar i passen com si res.

Després de dinar i després de sopar sempre fruita, es una rutina que tinc des de temps immemorials, això dels iogurts i altres dolços fa segles que no fa per mi. Així de maco tinc el tipet ;)

Carme Rosanas ha dit...

A mi m'encanta tota la fruita... Les cireres amb un puntet de golafreria i tot, les maduixes, els préssecs i les taronges com a preferits.

Però els albercocs, les prunes, els paraguaios... El meló, la síndria, Els plàtans, les peres de Sant Joan... El raïm quan és el temps...

I les peres i les pomes em queden al final de la llista. No és que no m'agradin, les trobo boníssimes, però com tu dius, avorrides... Serà perquè n'hi ha sempre?

XeXu ha dit...

M'agrada més la fruita d'estiu i un sopar a base de síndria o meló és fantàstic, no te'n cansaries. Els darrers anys, nectarines, paraguais d'aquests aixafats han sovintejat també la meva cuina. Les cireres són molt cares, però també m'agraden molt, i a qui no?

Ara, això que el cos et demana el que li falta... què vols que et digui, si em dónes a triar entre gelat i fruita, la decisió està més que clara. I si la canalla tria fruita algun problema tenen, no fotem!

cantireta ha dit...

Com la Carme, també. Lo meu tipet, en canvi, diu que cal amagrir la dèria pel gelat.

ais. :-)

Sílvia ha dit...

Prefereixo la fruita que els gelats, sempre m'ha agradat molt. La meva peça preferida és el plàtan, però també sóc molt de maduixes, cireres, síndria, prunes vermelles, nectarines, raïm... no acabaria mai! hehe

Elfreelang ha dit...

els préssecs!sobretot els de vinya , els d'aigua no els suporto doona les pomes i les peres avorrides ....? si són molt bones les peres i les pomes ,,,,,la síndria , el plàtan, les cireres, el meló, em quedo amb totes les que he dit , més fruita i menys làctics si senyora!

joan gasull ha dit...

A mi m'agraden totes, però l'única que se'm resisteix es la taronja.... I és que em fa mandra pelarme-la.... :-) Ara si me la pelen me la menjo sense miraments.

Assumpta ha dit...

La meva germana també és al·lèrgica al préssec: a tot, a la pell, a la fruita en sí, al suc... No el pot veure (ni beure!).

És una al·lèrgia bestial, li començaven a sortir bultos per tot arreu, la cara tan inflada que gairebé ni se li veien els ulls i, per dins del seu cos es veu que passava el mateix...

I, després del préssec van anar seguint altres productes que, cada vegada significaven un ensurt terrible. Una vegada gairebé s'hi queda. La meva mare la va baixar per les escales gairebé sense sentit (a casa els meus pares no hi havia ascensor) i, al davant de casa hi havia una petita clínica d'una mútua... la va travessar mig a rastres i allí li van posar una injecció de cavall d'antihistamínic i se'n va sortir.

Li van descobrir de molt petitona, un dia que va agafar un préssec i, mirant la pell que li semblava de vellut, se'l va passar per la galtona dient "què suau que és!"... al cap de res la meva mare ja corria...

Després del préssec van venir les maduixes, les faves, les avellanes, les panses... i qualsevol cosa que en porti: Per exemple, no pot menjar Nocilla!

A tot això, sí, menjar fruita és molt sa! La meva germana posa poma a l'amanida ;-))

Assumpta ha dit...

Ah, jo sóc capaç de menjar-me les mandarines com si fossin cireres... Nooooooooooooo, sense pelar, no!! Vull dir en quantitat!! :-P

Gemma Sara ha dit...

Però a la nectarina no deus ser al.lèrgica, no?
A mi m'encanten les cireres, les maduixes, el meló, la síndria, la taronja (em gasto una fortuna en sucs de taronja per esmorzar a la feina).,, m'agrada! Ara, la pomaaaa, no sé com és tan mítica, a mi em fa mandra.
Ostres, a aquests nens que van escollir fruita, què els vau fer?? ;)

rits ha dit...

Pons007, certament, també agafo pomes quan vaig fora. Son la fruita és resistent, com dius. Però com tb diu la Carme, n'hi ha sempre, i això fa que sigui de poc desitjar. Les mandarines també em xiflen!
fiu, fiu!!!

Carme, peretes de sant Joan!!! no les recordava, un gran clàssic també. Però em costa molt trobar-ne amb bon gust. M'agrada la teva raó de perquè les pomes i les peres ens resulten avorrides, no es fan desitjar.... pobrissones.

XeXu, les cireres son cares al ppi de temporada, com tot, després van baixant. No crec que hi hagi algú a qui no agradin.
Potser son especímens estranys, xò t'asseguro que ben bé va passar així (tb és cert que era fruita molt bona i d'alta qualitat i quan això passa, puntua doble, que els nens no son tontos).

Cantireta, un gelat de tant en tant no fa mal!!!

Sílvia, mira, un altre cas de preferència de fruita!!! Els plàtans m'agraden molt xò mai me'n compro, es fan malbé tan ràpid! x això sempre aprofito que dino a cals pares que sempre en tenen,....

Elfreelang, et passa com el meu pare, els d'aigua res de res!!!

Garbi, una taronja pelada, a rodanxes i amb una mica de vi i sucre,....mmmmmmm

Assumpta, si és molt bèstia. El meu atac va ser com el dela teva germana i mai més he gosat tocar-ne un, i em fa basarda tot el que me'n recorda: nectarines, albercocs, paraguais... mai n'he menjat, d'aquests.
Ostres, quin susto! ara s'han inventat les injeccions d'adrenalina per aquests casos. Fa cosa xò val la pena tenir-ho present, hi ha nanos amb unes al·lèrgies més rares!!!
Molts ànims per a la teva germana! x sort, de moment no m'ha sortit cap al·lèrgia alimentària més. D'altres si, el polen, penicilina, nolotil,.....
Si, les mandarines de la tardor son un vici!!!!

Gemma Sara, no l'he provat mai. Em fa cosa. Em sembla que som uns quants de la lliga de la poma avorrida. Li podrien fer una serie i tot!!!
Als nens no els vam fer res, els vam deixar menjar. El cert és que era fruita molt bona, de bona qualitat i això es nota. No estan acostumats i com tot nen, lo bo és bo.

Petonets a tots i totes!!!