29/8/14

Fer equip

Una de les coses que aprens quan estàs associat és a treballar en equip (que també es pot aprendre a l’escola o al treball, però també en el món associatiu, sigui quin sigui l’àmbit o la tipologia). En els anys que fa que estic associada he passat per diversos equips. He tingut problemes, no diré que sempre ha estat fàcil. I segur que he posat pals a les rodes molts cops. Però he tingut molta sort i he passat per equips fantàstics, on hem treballat de valent, hem obtingut resultats que ens omplen (sobretot l’ànima) i ens ho hem passat molt bé. Recordo un equip que ens veiem cada divendres a la tarda i un munt d’hores, i en canvi, mai ens qüestionàvem el fet d’estar una tarda de divendres reunits. Era un equip que funcionava molt i molt bé, i del que en guardo un molt bon record.
Poc a poc, vas agafant una manera de treballar, de fer. El comptar amb els altres, respectar les opinions de tots, trobar el punt mig, renunciar a idees pròpies, deixar-te interpel·lar. I no és gens fàcil. Sovint, esperes que l’altre reaccioni com tu, i no sempre passa. També és cert que poc a  poc vas agafant confiança, t’expliques coses personals, comparteixes vida i això ajuda a entendre decisions, actituds, a acompanyar en moments durs o difícils.
Des del curs passat estic en un nou equip. Reconeixeré que la responsabilitat que m’ha portat a estar en aquest equip no és que l’agafés amb ganes i il·lusió sinó per simple compromís amb l’entitat. Aquest fet, ben real, m’ha marcat el curs, doncs en moments m’ha costat i se m’ha fet feixuc. L’equip està format per persones molt maques, amb molt bon cor, que aprecio molt i amb les que ja havia coincidit anteriorment, però em costa entendre’m-hi. No funcionem com a equip o si més no, com m’agrada entendre que funciona un equip. Ens reunim poc, les tasques no queden prou definides i cadascú va molt a la seva. No podem comptar els uns amb els altres, responsabilitzar-nos, gestionar o engrescar-nos amb nous reptes, doncs sembla que no es vulgui fer més enllà. O aquesta és la sensació que tinc, i que sovint penso que ningú més té. Com a militant amb recorregut (anys i panys), la meva tasca seria precisament poder fer equip, aportar l’experiència del pas dels anys, formar, explicar coses. Sento que el curs passat, en molts moments, no ho vaig saber fer i que les mancances de temps i ganes personals marcaven també el poder ser més empàtica amb el grup, cuidar-lo per afrontar nous reptes i deixar que moltes coses les portessin els altres fossin com fossin. I potser perquè precisament la meva responsabilitat és la que veig que no faig bé, em costa tant entrar-hi.
Pel nou curs, volia precisament cuidar aquest equip. Fer que treballi, justament, com a equip. Però en tornar a posar-m’hi després d’una desconnexió que necessitava molt, m’he trobat una mica estranya. No entenc coses d’algun membre i no sé com afrontar-les. Que no es respecti el que s’ha parlat i acordat en una reunió i es faci arribar un document completament diferent, per mi, ha vessat un got.  No sé com afrontar aquest tema però no podia fer ulls clucs i respectar simplement perquè ha presentat un document. Crec que no seria bo ni com a equip i sobretot per a l’entitat.
Després de donar-hi alguna volta vaig decidir que no ho podia deixar estar i vaig dir el que pensava. I el resultat ha estat molt més que bo. Resulta que tot era un malentés (una mica estrany, però bé) i un acabar donant les gràcies per l'equip que fem. I aquí la meva estupefacció. No sé com prendre-m'ho. Massa exigència per part meva? Les noves maneres de fer molt, massa, superficials que fan que una mica de feina ja sigui un munt? Un nou començar? Crec que prefereixo quedar-me amb aquesta darrera i començar de nou. Un nou curs.

ps. De les coses que més em fascinen és que la manera de treballar de l'entitat, de fer equip, m'ha portat a saber treballar en equip en tots els àmbits. I això, me'n fa estar molt orgullosa.

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs molt bé, no? Has fet bé de dir-ho i ha tingut un resultat boníssim... crec que l'equip no deu funcionar tan malament, doncs.

Un nou curs, un nou començament em sembla una molt bona manera de mirar-ho.

Marta ha dit...

Molta sort, ja veuràs com el resultat serà positiu tant a nivell individual com col·lectiu.

Sergi ha dit...

Jo crec que amb el que t'hauries de quedar és que dient les coses, s'arriba a solucions. Allò de 'parlant la gent s'entén' no és cap ximpleria. Si una cosa no t'agrada i t'ho calles, pocs comptar que seguirà sense agradar-te, perquè ningú no farà res per canviar-la. Si ho dius, encara que costi, es poden posar mitjans per millorar, com a mínim debatre per què es fa bé o no. I el contrari també, si una cosa es fa bé és necessari lloar-la i aplaudir-la, per reforçar la confiança en allò que s'està fent. Si senzillament es va fent d'esma, perquè toca, sobretot amb gent que fa molt temps que s'hi dedica, la motivació és mínima. No hi ha equip si no es parlen les coses, i parlar no significa reunir-se i decidir què fer. Parlar és resoldre conflictes i malentesos i celebrar els èxits. El nou curs et pot servir per canviar aquesta dinàmica, precisament, i llavors sí que veuràs canvis. Parlar i parlar, és l'única manera, per difícil que sigui de vegades dir certes coses.

Relatus ha dit...

Com m'agrada el setembre! Durant aquest mes tot torna a començar. Me n'alegro que el teu equip funcioni :)

Elfreelang ha dit...

doncs al capdavall crec que t'he estas sortint airosa del repte....rits uf que difícil i alhora que gratificant treballar en equip! no és una tasca gens fàcil , la comunicació és la molt important , molts vegades no es diuen les coses i això fa aparèixer malentesos i neguits, endavant les atxes rits ! segur que ho aconseguiràs!

Alba ha dit...

Saber treballar en equip és una cosa súper bona, no tothom ho sap fer i és que fàcil tampoc ho és. S'ha de saber ser assertiu, respectar opinions diverses, tenir paciència... Crec que el més important per a que un equip funcioni és RESPECTAR I SER RESPECTAT. Al fi i al cap, com tot a la vida.... no?

Ànims!! i a per aquest nou curs!

Laia ha dit...

Doncs jo crec que estic amb en XeXu, dins un grup, a banda de col·laborar, reunir-se i tenir idees hi ha d'haver llibertat d'expressió, i hem de ser valents per dur-ho a terme. Per tant, em trec el barret Rits, aquesta és una cosa que jo més d'un cop no he sabut fer i que no m'ha portat per bon camí.

Ànims amb el nou curs, potser si trobeu els punts febles o descobreixes què fa que hi hagi poca motivació us ajuda.

Garbí24 ha dit...

Molta gent s'apalanca i fa la seva i prou, sort que hi ha gent encara amb ganes de fer les coses bé.
Molt ben fet això de no callar el que es pensa.

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Reconec que jo no sé treballar en equip. Sóc un desastre.

De fet, mai ho he hagut de fer en una feina amb responsabilitats -per sort!-, però ho dic des de la meva experiència en àmbits diferents però que poden donar una idea... per exemple, a la Facultat: Amb un grup miràvem de fer apunts conjunts, traient el millor de cadascun, organitzar-los, passar-los a net... Jo mai, mai, mai em refiava de ningú. Al final ho havia d'acabar fent tot jo sola. Em donava la sensació que els demés s'hi apalancaven molt i no confiava en que ho fessin tan bé com jo sabia que ho podia fer (el tema "apunts" sempre ha estat el meu fort, he de reconèixer que els meus eren molt bons).

Doncs bé, això és un constant en la meva forma de fer... aquella frase "qui vulgui estar ben servit que es faci ell mateix el llit" sempre em ve al cap... No em refio de treballar en grup.

O això, o passo justament al bàndol totalment oposat: Si s'ha de fer una cosa en grup, que em diguin exactament què he de fer jo, com, quan, on, amb qui... i jo obeiré al cent per cent les instruccions i ja està (això em passava, per exemple, a reunions de catequistes)

Ja veus, o prenc directament la responsabilitat de fer-ho tot jo sola... o no vull cap responsabilitat i vull passar a ser la darrera baula de la cadena. Tot el que sigui entremig, no ho sé fer :-DD

Si tu has observat que, amb el temps i les diferents experiències viscudes has après a treballar en equip: et felicito amb tota sinceritat! ;-)

Gemma Sara ha dit...

M'alegro que hi hagi hagut una evolució i que t'hagis atrevit a "aixecar la veu" al grup per aclarir el tema del document, al final ha estat una bona decisió. A mi m'agrada força treballar en grup, però reduït, amb una o dues persones més, si no, no em sento gaire còmode, manies!