19/7/14

Massa lluny? No, hi ara!



Dimarts, cansada i atabalada, anava a veure Cels, a la Biblioteca de Catalunya, de la Companyia La Perla 29, sobre un text de Wadji Mouawad, autor també d'Incendis, part d'una tretalogia que es diu "La sang de les promeses". Impactant, colpidora, que et deixa tan trasbalsat que és impossible prendre el son com si res. Et remou les entranyes.

Tot i una primera part massa llarga, et prepara per la intensitat, perquè puguis entendre tot el que mou l'autor a dir-nos, a cridar-nos, a fer-nos veure, a reaccionar. Els fills de la ràbia i els fills de l'abundància.

Fills nascuts dels fets del darrer segle. De les guerres, de les tiranies, de la pobresa i del dolor. Fills que avui son els adults, que avui ja no son un demà. Fills que han crescut perdent-t'ho tot i que no tenen por a res. Fills dels conflictes israelinas-palestins, de les guerres d'Iran, d'Irak, del genocidi de Ruanda que esclatava quan jo ja tenia ús de raó, fa quatre dies, i alhora tan lluny. Fills de Txexènia, Kosovo,  dels Shàhara oriental, de Síria. Infants que han crescut perdent-ho tot, els somnis, els riures, l'amor dels que s'estimen. Infants que s'han alimentat d'odi i ira.

Fills nascuts dels fets del darrer segle. De l'imperalisme, del capitalisme caníval, de la lluita de poder, de l'egoisme, de les noves tecnologies, de la sobreexplotació. Fills que avui son adults, que avui ja no són un demà. Titelles que hem crescut tenint-ho tot, en bombolles on la diferència no és benvinguda, on tot son paràsits que expulsar del cos. Fills de l'Amèrica del Roland McDonald, de l'Europa rica i històrica, fills que ho hem tingut tot i no hem donat valor a res. Fills dèspotes que ara no saben on anar, que no aprecien res ni donen valor a res ni defensarien a ningú. Només a ells mateixos. Infants que s'han alimentat d'egoisme i solitud.

I enmig de tot aquestes apreciacions, els fets d'aquesta setmana. El genocidi a Palestina. L'atemptat contra un avió de passatgers. La votació al Parlament de Catalunya en contra d'una moció que doni suport a l'autodeterminació d'altres pobles. I enmig de tot, nosaltres que anem demanant la nostra llibertat.

Tot tan lluny. Tot tan aprop. En un món tan globalitzat, els conflictes dels uns son els conflictes dels altres.  El tiet d'un company de feina d'un amic fa una setmana que el van segrestar a Síria. I no en saben res. Però per alguns no és la nostra lluita. Potser hem d'estar més aprop dels uns o els altres. Però no, es veu que no és la nostra lluita, que no s'ha de tenir en compte.

Segur?Per què creure que els conflictes dels altres no son els nostres? Per què abandonar a la seva sort, sense importar-nos el que passi. Així volem construir un país nou? Així respectem als altres? Així ens respectem?

Doncs per mi si ho és. Què ens hem perdut? Per què això no importa? Doncs a mi m'importa. M'importa molt poder viure en un món on tothom sigui lliure i pugui viure en plenitud. On poguem dir que som com som o qui som sense donar explicacions. On es pugui jugar pel carrer sense que et caiguin bombes, sense que t'insultin perquè estàs gras, ... on puguis jugar i no anar a treballar. Un món on no hi hagi odi. I aixó només ho podem fer nosaltres mateixos. Respectant-nos, allargant la mà, estimant-nos.

Per això m'entristeix profundament la negació de la moció al Parlament de l'autodeterminació dels pobles palestins, kurd i saharaui, i m'entristeix reafirmar-me que el que alguns ens volen fer creure, en el fons és paper mullat doncs no creuen en la nostra autodeterminació. I m'entristeix veure que per alguns, com no és la nostra causa, no importa.

Però bé, haurem de continuar buscant l'última estrella, buscant qui lluita per ser lliure.



ps. Una setmana molt difícil. El món sembla que se'ns desmunta. I restem quiets, com si no anés amb nosaltres. M'entristeix profundament.
Sempre ens quedarà la música, que ens reconcilia i ens diu que si que és possible.

10 comentaris:

joan gasull ha dit...

M'entristeix molt que sempre ens venen democràcia i llibertati tot són prohibicions i obligacions

maria ha dit...

No la coneixia aquesta d'en Wadji Mouawad. Però és un escriptor que et toca tan endins que no m'estranya que t'hagi colpit tant. Ja tremolo per el d'Ànima.^^

Assumpta ha dit...

Jo crec que no hi ha ningú a qui no importi el que està passant a Palestina... penso que tots els morts en guerres són morts que es podrien haver estalviat i que l'odi existent entre ambdós bàndols es va alimentant amb les seves respectives accions. És així. S'odien i, per tant, no es volen perdonar res. No volen parlar, volen "aixafar" al rival (tots dos... és cert que uns tenen més poder, més calers, més armes, etc... però les ganes de fer mal són exactes)

És molt, molt trist. Avui a les notícies veia dos nens petits -vius, gràcies a Déu- estirats a un llit d'hospital, ploraven, però no tenien cap "rabieta", el seu plor era gairebé cap endins, amb uns ulls molt tristos i una mirada de no entendre res...

Tant de bo sortís algú, alguna persona amb força moral suficient dins de cada bàndol per parlar amb "els seus" i convèncer-los d'acabar d'una punyetera vegada. Perquè, si no és des de dins, ho veig moooolt difícil.

Ara bé... i no t'ho prenguis malament. De veritat té alguna importància que el Parlament de Catalunya voti sobre aquestes coses? (I qui diu el de Catalunya diu qualsevol altre). Si la moció hagués sortit aprovada, hauria millorat la situació a Gaza? De què serveix? Crec que de res. I, per tant, trobo absurd que es faci votar això.

Elfreelang ha dit...

Comparteixo la teva tristesa i a més estic ben perplexa amb la decisió , massa llocs sagnants deixats de la mà de deu mentre el món mira a una altra banda, Síria això no ´te ni nom, Palestina i la massacre d'innocents, un avió amb gairebé tres centes persones a bord abatut , tots morts, massa morts, tanta violència m'aterra i m'esgarrifa...

XeXu ha dit...

Per un cop em posaré del cantó de l'Assumpta, i ja t'ho vaig dir a la resposta del comentari que em vas deixar al Bona Nit. Em sembla evident que ningú es pot quedar indiferent davant la maldat i davant de l'odi que transpira aquest i qualsevol conflicte. No conec prou els fets, però a primera vista, malgrat que l'odi que diu l'Assumpta és de les dues bandes, la lluita és tan desigual que fa peneta i tot. Per no dir el tractament informatiu que se'n fa, els palestins són morts, i els israelians assassinats, que són coses molt diferents. Però això et demostra una cosa, la mateixa cosa que ha fet sortir aquest resultat al Parlament. Com que en realitat no ens va ni ens ve, els partits de dretes es posicionen bàsicament segons interessos econòmics i diplomàcia internacional (de dretes, és clar). Qui té els diners? Qui té armament nuclear? Qui és amic dels EUA? No hi ha més preguntes. I malgrat tot, Hamas segueix dient que farà la guerra. Mataran a tot el vostre poble, però tant és. Els jueus no es veuen representats tampoc per aquest genocidi, un cop més, els interessos són econòmics i geopolítics, i l'odi, és clar, no es traguen mútuament. I no continuo per aquest camí perquè no voldria fer valoracions equivocades, ja et dic que no conec massa el conflicte.

El que trobo una absurditat és que això es voti al nostre parlament, és una pèrdua de temps. Què passa si hagués sortit que sí, que estem a favor de l'autodeterminació d'aquests pobles? Què hagués passat? El món s'hagués aturat i haguessin dit compte, fora guerres, cap discussió més, que els catalans diuen que aquí tothom té dret a decidir el seu futur i els opressors a callar? Bajanades! Si el nostre Parlament vota a favor del nostre propi dret a decidir i el nostre país mare se'ns pixa a la cara!! Però qui ens creiem que som per anar votant sobre la determinació d'altres pobles que estan a milers de quilòmetres! És més, amb quin dret!? Segur que en aquests territoris hi ha gent que no vol la separació, i què pensaran aquests? Que no tenen dret a no ser independentistes? Doncs es cagaran en els putos catalans que han de fotre els nassos en qualsevol assumpte sense afrontar les coses que els importen a ells!

rits, perdona el to, però obre els ulls, dona. La moció la porten els d'ICV, que tenen tot el meu respecte, però que no es mullen ni gens ni poc pel nostre propi país. Sí, però no, i ara sí, però no sabem què votarem, i si a Madrid diuen que... però sí sí. O no? Aquesta és la postura dels amics verds a casa, però veuen claríssim decidir pels altres pobles del món. Doncs jo els dic: a pastar fang. Seriosament, es poden posar la moció pel cul fins que no mostrin una postura clara davant dels problemes d'aquí, perquè el que no volen és perdre vots, que són molt progres i molt macos, però la cadira que no els la tregui ningú. I mira, que els meus han votat que sí a aquesta moció, perquè hi creuen, perquè com a mínim són coherents amb que un poble, inclòs el nostre, té dret a fer la seva. Després la caguen en moltes altres coses, prou que ho sé, i hauran de jugar a jocs que detesto, en part per això estic tan desencantat. Però no podem estar tan cecs a algunes coses. Ens venen els guais a fer-nos votar unes coses, però després a casa amb la boca petita, petita. Probablement si porten aquesta moció és perquè saben que no significa res, només simple postureig i per poder dir 'mira que guais que som'.

No et dic que deixis de creure en les coses que creus, és evident que a mi tampoc m'agraden els genocidis, les guerres i les matances. Vivim en un món molt trist, on l'odi i els diners s'imposen, no hi ha més. És cosa nostra? Probablement, com a persones, com a ciutadans del món, podem oposar-nos-hi, potser podem fer coses com a comunitat, però no crec que sigui matèria del nostre parlament, la veritat. Ningú no presentarà una moció enlloc perquè Catalunya tingui dret a l'autodeterminació, no? Fer-ho pels altres a mi em sembla d'una prepotència bèstia.

pons007 ha dit...

Si et consola sempre quedarà ERC, CUP o ICV que van votar a favor
De totes maneres el dret d'autodeterminació se l'ha de donar un mateix, sense més. Qui és el Parlament Català per donar aquest dret?

Gemma Sara ha dit...

Jo estic d'acord amb tu, rits. Per què no hem de poder donar suport a un altre poble? Donar suport no vol dir decidir per ell. Igual algun poble ens dóna suport a nosaltres, per què no? Jo no sé com s'arregla l'odi entre pobles, és una cosa que tenim els humans i que hem de conviure amb ella, però hem de fer el possible, el màxim, tots plegats, per minimitzar aquest odi i les conseqüències d'aquest odi.

Per altra banda, XeXu, com a votant històrica d'Iniciativa (encara que ara m'he passat a la CUP) entenc que hi ha militants i votants independentistes i altres federalistes, però que el dret a decidir el tenen claríssim (per cert, la Camats va assistir a les jornades de Girona) i em sembla genial que vulguin donar suport a altres pobles, ni que sigui com a gest polític.

Bé, no ho sé, em sento molt identificada amb les teves paraules, rits, però tampoc no sé com se surt d'aquí. Tenim la música, sí (precisament m'acabo de llegir una biografia del Lennon, personatge complex!), tant de bo la música i les arts poguessin servir d'alguna cosa...

Petons.

XeXu ha dit...

rits i Gemma Sara, us contesto aquí, tot i que he vist, rits que vas contestar al meu blog i no ho havia vist. Segueixo pensant que sense estat aquest posicionament és totalment inútil. Com a parlament. Això no vol dir que els partits, a títol personal, donin suport a la causa que vulguin, vivim en un món global i pot ser fins i tot un punt del seu programa, ja que molta gent estarà d'acord amb les idees que expresseu, doncs potser m'interessarà votar un partit que representa les meves idees i no un que m'agrada però que hi està en contra.

Amb un estat propi ens podríem posicionar, tot i que el marge d'influència que podríem tenir és ben petit, però almenys fer pressió. Ara bé, estimades idealistes, quan es té el poder, independentment del color, no es pot ser tan valent i calles una mica, perquè no hi ha cap govern que mani realment. Us veieu capaces de canviar el règim mundial? Jo us voto, de veritat. Un cop ets allà dalt és molt, molt difícil fer el que vols perquè els diners i les relacions internacionals manen. I no ens enganyem, com a país, és una mica més rentable ser amic dels EUA que de Palestina... M'encantaria veure Iniciativa al poder, riuríem molt. Un cop allà només pots aportar el teu toc personal, no tot el que promulgues. Si manessin ells sols els hauríem d'anomenar ecosociapolles. De veritat, és molt fàcil parlar quan estàs a l'oposició. I això va per tots, eh? Sobre la CUP no m'atreveixo a dir res, si estiguessin al govern no sé què passaria.

I em reafirmo, la votació al parlament pot servir per veure quines postures tenen els diferents partits, potser és el que buscava ICV, per guanyar rèdit polític, perquè votar-ho, de cara Palestina i els altres pobles, que són els que haurien d'importar, no serveix a b s o l u t a m e n t per res. Si hagués sortit que sí, els ICV no haurien sabut què fer. I de veritat que penseu que tenim dret a decidir pels altres? La veritat és que no em sento capacitat per dir què han de fer uns i altres. Crec en el dret d'autodeterminació, és clar, però és ficar-se on no ens demanen que intentem decidir per un poble que no és el nostre.

I hi torno, què passa amb el nostre? Per què aquests que ho tenen tan clar pels altres, no ho tenen per nosaltres?

rits ha dit...

JOAN GASULL, doncs si, la paraula democràcia es fa servir tan a la lleugera, i llibertat, ja no diguem. La llibertat dels mercats, ni més ni menys. La llibertat del fort damunt de tot.

MARIA, ànima justament me la van recomenar aquest cap de setmana. Tremenda. Però no sé si puc, encara estic païnt Cels. Massa drama. Tan real com punyent.

ASSUMPTA, cert tots dos no volen parlar i es fan mal. Però si un fos cert que volgués la pau, hauria de dir prou. El problema que li veig és l’extermini d’un, l’aniquilació com els poblats indis a Amèrica del Nord. I això m’entristeix i em fa posar més del bàndol de l’oprimit, per molt cert que tampoc fan bé les coses.
Aquests nens que descrius, son dels que dic els fills de la ràbia. El seu dolor va per dins i anirà creixent amb ells. I no tindran por de perdre res perquè ho han perdut tot, i només l’ànima de la venjança és el que els alimenta.
No ho sé. Mira que quan el Papa va anar-hi vaig pensar, i si fos veritat? Xò ja veus, …. Res.
No m’ho prenc malament. No sé si calia, però si hi ha gent a Catalunya que té aquesta inquietud, que ho demana, xq no s’ha de votar? No és una democràcia? O és que només es pot votar allò que interessa alguns? I si, serveix, és un posicionament, i a la vida ens hem de posicionar, i en aquest món globalitzat, tot compta. I si volem treballar per la nostra autodeterminació, negar la d’altres pobles és una incoherencia ben gran. Hem de fer ulls clucs a tot el que passa al nostre entorn? Jo crec que no, això seria massa egoísta per part nostra. Potser no és important, però cap cosa hauria de ser absurda i si es proposa, s’ha de respectar. I per mi, el vot contrari diu moltes coses, potser és això el que es busca.

ELFREELANG, massa violència i que cada cop ens esquitxa més aprop. És que sembla que mentre sigui lluny no ens ha d’importar? No ho entenc, la poca empatia que pot tenir la gent.

PONs007, la teva reflexió és certa. En tot cas, el Parlament català, Parlament que treballa per arribar a exercir aquest dret, hauria de donar suport a altres pobles que, com ell, tenen un esperit d’independència.

GEMMA SARA, donar suport a altres pobles, conviure i fer el posible per minimitzar l’odi. Completament d’acord!
Jo tampoc sé com podem sortir-nos-en. I cada cop m’entristeix més, sobretot quan veus tant egoisme .

rits ha dit...


XeXu, t’he deixat pel final. Com que et connec de fa temps, entenc els teus comentaris i els respecto, però he de dir-te que certa prepotència en les teves paraules, fa mal. I si enlloc de comentaris en un blog fos una conversa cara a cara, segur que ens haguéssim discutit massa.
Fa molt de temps que treballo entre polítics, els he patit, m’han decebut i els he humiliat. I no, no he de crèixer, ni treure’m cap vena dels ulls, ni deixar de ser idealista, com si això fos una llosa damunt del pit. I darrerament, em sento molt orgullosa dels meus pensaments, ideals o manera de viure, fins a tal punt que parlant-ho amb gent del teu partit polític, em comprenen i hi estan d’acord.
Però com deia, entenc el teu comentari, i fins i tot m’ha ajudat a entendre que potser si que no portava enlloc, però viure en democràcia comporta respectar l’altre, i si un grup polític presenta una moció, de la manera que sigui, s’ha de respectar i votar en coherència. De fet, el Parlament no deixa de ser la representació del fet de viure en comunitat. I d’aquí la meva decepció. Em demostra quin concepte té CIU del dret d’autodeterminació i de la seva política. Fer la seva, els seus interessos, per damunt de la gent. Ja m’ho havia demostrat en mil i una polítiques socials, però una de caire menor, de caire de política exterior i que afecta plenament a l’únic que tenen ara mateix, EL PROCÉS, diu molt d’ells mateixos.
Perquè desenganyem-nos, entenc el que dius que xq hem de votar d’una cosa que no ens ocupa, que està lluny i que tenim més coses importants aquí, però si es proposa, et mulles. Potser mocions d’aquest tipus no tenen trascendència, ni redits polítics, però si que diuen molt de les persones que hi estan, dels que ens representen.
A mi, ja ho saps, el que em mou és la gent. I el seu patiment, em mou i commou. I espero que els parlamentaris que han de fer la feina, doncs també ho facin. Però, ai las! Resulta que no és important. O potser si, ara que ja es parla de genocidi i que a nivel internacional es comença a fer ressó (tard, com sempre) ara quedarem en ridícul.
Potser no té trascendència per EL PROCÉS, però des d’aquí et dic que aquesta simple moció, em diu que, en el fons, tot és una pantomima. I que hi ha qui no estarà disposat a fer-se el valent perquè poguem votar, perquè poguem decidir el nostre futur.
Jo no sé què puc fer per ajudar a aturar aquesta masacre. Em sento impotent. Només puc dir-ho aquí, fins i tot et puc dir que només se m’acut pregar. I si el Parlament podia dir-hi alguna cosa, encara que sigui ridícula i insignificant, resulta que van i se n’enriuen. No et sembla ben trist? I potser si, és un raonament estúpid i infantil, però no m’hagués sentit avergonyida.