RC. Qwerty

- Eeeeerrrrre, iiiiiiii, teeeeeeeeeeee, A- apretava ben fort les tecles la nena de gairebé cinc anys, enfilada   i de puntetes a la cadira de braços del despatx per arribar al faristol que guardava la màquina d'escriure.

- Ja tornes a estar aquí, rateta? Ja saps que no hi pots entrar, que hi tinc molts papers escampats - va dir l'home gran de les ulleres i el cigar Celta a la mà.- Escribies el teu nom? Va, seu a la falda que algun dia cauràs de la cadira. I si vols escriure, com a mínim, posem-hi paper. Entre tots dos, apretem les tecles, que van força dures i escriurem el cognom de la família: b alta,..

- Avi Pepitu, la iaia Teresina ens portarà crussants de xocolata?

I l'avi, va somriure i fer un petó al front de la seva néta, mentre aquesta baixava de la falda per anar corrents a la porta que s'obria amb el berenar.

ps. Nova aportació per al RC.

Aquest cop, un record ben personal, del meu avi, que va morir quan tenia cinc anys. M'encantava entrar al despatx de l'avi, o amagar-me sota de la taula de despatx.