20/5/14

A quatre dies




Quantes pelis de casoris hi ha? Sense pensar-hi massa, em venen aquestes al cap:

- El padre de la novia (que guapa era l'Elizabeth Taylor!).
- Quatre bodes i un funeral (sempre, molt millor, en català o en anglès, traduir tacos mai se'ns ha donat bé!).
- La boda del meu millor amic.
- La boda del Monzon (versió hindú del tema).
- Planes de boda.
- El día de la boda.
- Novia a la fuga (amb la núvia dels USA, la Julia!)
- Mi gran boda griega.
- 27 vestidos.
- La boda de mi novia.
- La boda de mi mejor amiga.
- Mamma mia (el musical d'Abba anva de bodes)
- Tres bodas de más (versió espanyola i tot del tema!).

I segur que n'hi ha moltes més! Per no parlar, de les situacions sobre bodes que es poden donar en alguna pel·lícula i que son més o menys trascendents. Com per exemple, el casament a Love actually.

I llavors, em pregunto, per què? Per què una gran part de la humanitat femenina continuem veient pelis i devorant somnis de casament, quan la majoria ja ni hi creiem? Perquè, deseganyem-nos, si en fan tantes, és perquè son rendibles i algú les veu. Jo, les puc veure. Ho confesso. I en canvi, no és una cosa que vulgui o necessiti per a mi.

Però sí, perquè en el fons, més que un casament, totes les dones, el que volem és sentir-nos estimades. Hi ha qui ho expressarà d'una manera o d'altra. Hi ha, qui ho expressarà així.

Ma germana es casa d'aquí quatre dies. I portem tot un any de casament. De prepraratius, d'emocions, tristeses, incerteces i discussions. Li he qüestionat moltes vegades el que està preparant, cal tant? La darrera vegada, diumenge, i gairebé se'm posa a plorar. Però la meva petita princesa vol ser princesa de conte de fades per un dia i té els seus motius per voler-ho ser. I en el fons, això ho vaig entendre fa molt. I en el fons, si ella és princesa de conte de fades, en bona part, jo també ho sóc i en tinc més que suficient. És veure-la amb el seu vestit i somriure. Està tan bonica!

Aquest darrer any, he tingut la meva dosi de sucre tant i com he volgut. Malgrat, qüestionar coses, he estat en tot (si, dec ser la cunyada pelma que ho critica i canvia tot!) i segurament he ficat més cullerada que ningú, fins i tot he triat la cançó que vull que soni mentre parlo! És com viure-ho tot, però des de la tranquilitat de la barrera de seguretat.. Serà un dia fantàstic, n'estic segura. 

De vegades em sorprenc a mi mateixa en atacs de cursileria, penso que ni em reconnec, doncs què és el que em fa més il·lusió? Ser la primera que la veurà baixar del cotxe i posar-li bé el vestit per entrar del braçet del pare.

I del que estic més orgullosa de tot és que sols he tingut dos moments baixos. Dos moments, instants, de perquè jo no tinc. Però de seguida s'han esfumat i prometo en aquest petit espai que totes les llàgrimes que em puguin caure dissabte seran d'emoció i es recolzaran en els pòmuls que somriuran ben efusivament.

ps. Això si, em fa mooolta il·lusió posar-li bé el vestit, xò carai, que m'he descuidat d'entrenar anar amb talons, que feia quatre anys que no me'n posava!!!! encara cauré i si serà un espectacle!!!
Algna peli més?
No puc posar cap altra foto! això és secret de sumari, almenys fins diumenge!!

17 comentaris:

Carme ha dit...

Que passeu un dia ben feliç, tots i totes... Sempre ens acabem emocionant...bledes que som!!! Jo la primera.

maria ha dit...

Que sigui un dia molt especial.^-^

XeXu ha dit...

Ja n'hem parlat molts cops, a mi les bodes em posen dels nervis. No entenc que diguis que molta gent es casa perquè les dones es volen sentir estimades, per mi no té res a veure amb això. Que es vulguin sentir princeses per un dia, que n'he conegut d'aquestes, més que sentir-se estimades, és un exercici de grandíssim egocentrisme. Però bé, cadascú és lliure de fer el que vulgui i de gaudir a la seva manera d'aquest dia tan especial. Si algun dia em caso, serà per papers i passaré de dir-ho a ningú, passar tan desapercebut com pugui.

Sento tirar per terra la il·lusió amb la que has fet el post, però només de pensar en una boda que es prepara durant un any ja se'm posen els pèls de punta. Que vagi molt bé el dia, tal i com l'heu planejat, però sobretot que sigui molt feliç amb el seu marit. Això no ho marcarà cap cerimònia.

Pais secret ha dit...


Podria donar-te vint raons més en contra dels casaments de "prínceps i princeses" que a favor, que en tinc ben poques, però no cal.Que passeu un dia molt feliç i no tingueu pressa, assaboriu-lo.

Felicitats!

Sílvia ha dit...

No m'agraden els casaments però espero que passeu un dia ben feliç! I vigila amb el calçat, que si no és còmode et pot esguerrar la festa. Pel casament del meu germà duia unes sabates que em van fer la guitza i vaig acabar descalça. Bona setmana!!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Jo vaig decidir que mai no celebraria "a lo grande" el casament quan vaig veure que la germana de la meva amiga li posava la cua del vestit bé. Ho vaig trobar tant fora de lloc i tant poc adient per elles que encara tinc la imatge gravada.
Sigui com sigui, si és el que voleu,que us vaig molt bé!

joan gasull ha dit...

Jo ja en porto dos...un per todo lo alto i l'altre por lo bajini......i de moment em quedo amb el segon.
Moltes felicitats en el dia més llarg de la teva germana.

Maria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gerònima ha dit...

Passeu-s'ho molt i molt bé! A gaudir al màxim del dia!

pons007 ha dit...

"Per què una gran part de la humanitat femenina continuem veient pelis i devorant somnis de casament, quan la majoria ja ni hi creiem?"
Per què una gran part de la humanitat masculina continuem veient pelis amb acció, trets, explosions i testosterona a cabassos, quan la majoria ja ni fem explotar res?

XeXu ha dit...

Va, per compensar el comentari que et vaig deixar, avui torno per desitjar-te per molts anys!! Espero que entre tant nerviosisme per la boda trobeu una estona per celebrar el teu aniversari!

Sergi ha dit...

Espero que sigui un dia ben especial. Jo, la veritat, sóc dels que tampoc s'entusiasmen amb les bodes. Fins i tot molts cops prefereixo que no m'hi convidin.

Ara bé, tinc molt clar que en aquesta vida està molt bé invertir en allò que et fa il·lusió. I si porteu un any preparant la boda (espero que gaudint de tot el procés) doncs me n'alegro molt de tota la felicitat que us deu haver donat tot plegat.

Així doncs, els meus millors desitjos per a la teva germana.

Elfreelang ha dit...

jo no sóc de bodes ni festejos...més aviat m'incomoden...però sempre he estat partidària que les persones han de fer allò que volen i desitgen i si la teva germana vol casar-se, li fa il·lusió i és feliç em sembla fantàstic......que sigui molt feliç! que li puguis arreglar els plecs del vestit abans d'entrar a l'església i si hi ha llàgrimes que siguin de felicitat ( ull amb els talons! ja ens posaràs una foto oi? abraçades! i que sigui un dia genial!

Elfreelang ha dit...

ostres sí és avui ! us desitjo el millor!

Jordicine ha dit...

Doncs ja ens ensenyaràs el teu vestit més endavant, no? "La boda de Rachel!", "La boda era a las tres" (diria que amb Concha Velasco). Que vagi bé!

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots! el casament va anar molt bé i ma germana va ser moooolt feliç!

I entenc molt els comentaris a aquest tipus de casament, xò a ella li feia molta il·lusió, i en aquest sentit estic completament d'acord amb el comentari del Sergi.

Un petonet a tots!!

Assumpta ha dit...

Bé, ara que ja ha passat, i que ja no hi ha "exclusives" ni res, ens podries ensenyar unes fotos, no? :-))

Jo també estic d'acord amb en SERGI i l'ELFRI en que cadascú ha de fer el que li faci il·lusió. A mi em va fer molta il·lusió casar-me per l'Església (que és com tots dos ho volíem fer) i fer una mica de festa...

Ara bé, estar UN ANY preparant un casament m'ha fet posar uns ulls de sorpresa increïbles... i tampoc hagués pogut anar a proves i proves de vestuari i totes aquestes coses. A mi el vestit (que era un vestit de núvia bastant clàssic, però sense vel ni cua... més senzill) me'l va fer la meva mare... Però jo sóc jo i cadascú és cadascú i no trobo bé criticar les il·lusions dels altres.

Tot i que, com dic, els preparatoris del meu casament van durar poques setmanes (i gens intensives... per no fer, ni tan sols vàrem fer això que fa molta gent i que és una gran idea que és anar a "provar" menús hehehe... et deus posar les botes :-DD... Nosaltres varem anar a mirar a UN restaurant, ens van oferir uns plats i, sobre el paper, vàrem decidir i ja està) què voleu que us digui... a mi SÍ que em feia gràcia entrar i imaginar que la gent podria pensar que estava bonica (que és aquest "efecte princesa" que dius)

Molt en desacord amb en XEXU... no crec que voler sentir-se maca sigui un exercici grandíssim d'egocentrisme. En realitat, qui més vols que et trobi preciosa aquest dia és el "futur" marit i, per tant, qualsevol somriure, mirada o gest de complicitat dels altres convidats quan vas caminant pel passadís, et dóna "seguretat" que "Ell" també trobarà que estàs molt bonica. Per què? doncs perquè sí, per romanticisme, perquè és bonic, perquè els contes més macos acabaven així ;-))

XEXU, tinc el pressentiment que t'acabaràs casant, per l'Església, amb una cerimònia brutal i amb 300 convidats hahahahaha (noi, no és poden criticar les il·lusions dels demés)