He començat l'any tornant al cinema. I com m'agrada. Hauré de buscar maneres de poder-hi anar amb la meva economia de mínims, doncs reconec que l'estona que m'endinso dins de les pel·lícules, em reconforta molt l'ànima.
Doncs, com deia, he començat l'any anant al cinema, a veure "A propósito de Llewyn Davis". Molt bona pel·lícula, molt recomenable tot i que penso que l'argument podria millorar. Sobretot us agradarà si sou homes.
Sí, sí. N'estic convençuda.
Molts cops hem parlat o sentit parlar del concepte "llibres per dones" o "pel·lícules per dones". Son aquelles històries que giren entorn els sentiments, al voltant de les emocions. I enfocades des d'un punt de vista femení. No parlo solament d'històries ensucrades que et provocarien un coma diabètic, o musicals, o porno de pà sucat amb oli (uix, no sé jo si aquest paral·lelisme està massa ben trobat.. hehehe) sinó d'històries que ens arriben ben endins l'ànima, doncs sembla que estiguin escrites o filmades com si parléssin de nosaltres mateixes.
Doncs, com volia dir, crec que també hi ha "llibres per homes" o "pel·lícules per homes". I no parlo de pel·lícules d'acció, de superherois, d'esports o policíaques sinó pel·lícules on justament es tracta de les emocions i sentiments humans des d'un punt de vista masculí. És com quan a un tio li dius, "ah, sí, el Gran Lebowsky, molt bona peli" i ja el tens al sarró.
I aquesta, n'és una.
I crec que per això em va mancar alguna cosa que no sé entendre. El personatge de Llewyn Davis, en algún moment li hagués donat un calvot. Carai! I en canvi, sé que és ben humà, que és ben cert.
Sovint parlem de les diferències entre homes i dones. Sovint diem que els homes son molt més simples, que es compliquen menys. I crec que, en part, és cert. Però no té res a veure amb el fet que no tinguin emocions o sentiments. Simplement, els expressen, senten i viuen, de diferent manera. I això fa que ens allunyi, però alhora que ens apropi i ens necessitem els uns als altres.
I pot ser fascinant.
ps. Bé, lo de tenir un tio al sarró dient que coneixes al Gran Lewbosky és un farol. Però tots es sorprenen, és gairebé tan sorprenent com quan els parles de futbol i els saps explicar què és un fora de joc.
I per cert, sempre m'han agradat les barbes, xò no m'agraden gens les barbes hipster!!! son horrorosament cuidades!!
13 comentaris:
Me l'apunto doncs. I mira, una notícia alentadora per anar al cinema en temps de crisi: els dimecres preus reduïts, però no sé a partir de quan ni ens quins cinemes.... Es veu que després de l'èxit que van tenir els dies low cost de farà un parell de mesos, ha fet pensar que potser cal tenir present que calen alternatives.
Anirem al cine de nou!!!
Aquesta me la guardaves, eh? Hehehe. Doncs et donaré la raó, El gran Lebowsky és una pel·lícula per homes, per homes 'trunyos', concretament. A mi no em va agradar massa, o no en tinc bon record.
Ni tan sols coneixia aquesta pel·li que dius, però em quedaré amb una frase teva, perquè sempre em costa molt justificar allò dels llibres per dones. No és que els homes no tinguem sentiments ni emocions, però sí que les vivim, sentim i expressem de manera diferent. Per això alguns llibres no ens arriben tant a nosaltres com a vosaltres, i segurament al revés també deu passar.
Ja veig... es una peli dels Cohen, per força li agrada a la crítica.
Sentiments masculins? Si, em sona aquesta paraula, crec que alguna vegada l'he llegit, però no sabria donar-li un significat, continuaré investigant...
Jo sempre he estat una gran defensora de la igualtat entre homes i dones, però ja m'entens que la igualtat que podem defensar a nivell social no descarta aquesta desigualtat a nivell personal. També crec que som diferents... i ben diferents! però com bé dius al final aquesta diferència fa que ens necessitem els uns als altres!:)
Jo prefereixo les pelis ensucrades.... hehehe! I que no hagi de plorar, si-us-plau!! :P
Em sembla que t'han llegit i els cinemes s'han posat d'acord per fer una oferta els dimecres. A mi també m'encanta anar al cine, de vegades fa una mica de mal per la butxaca però m'omple l'ànim. M'apunto la pel·li! Això que dius de "pel.lis d'homes" tens raó, però també he comprovat que hi ha homes amb sensibilitat que saben apreciar les pel·lis "de dones" o "per a dones".
He de ser sincera, quan he llegit el títol a l'actualització de blogs he vingut corrents a veure què deia en XeXu. Sóc dolenta ;)
Jo no veig massa clar el concepte, igual que no veia clar el de llibre per dones
Jo també l'he vista!!!! (oh, sí, 2 visites al cinema en 10 mesos!!!)
Em va agradar, especialment la banda sonora. Un calvot potser sí, que se'l mereix, però és que el pobre home té molta mala sort... el que em va sobtar més de la barbar hipster és que sempre la porta perfeeectament retallada. No té on caure mort, però la barba i la roba sempre perfectes, goita...
Al meu home li encanta El gran Lebowsky i a mi no em diu res. Potser per això que dius? Vés a saber...
Per sort hi ha moltes excepcions pel que fa als llibres/ pelis per homes i per dones! Prenc nota de la pel·lícula.
som iguals en drets però no pas en gustos encara que tot plegat és complicat ....a mi per exemple la pel·licula no em motiva massa....però m'agrada el futbol i no m'agraden moltes coses de les suposadament femenines no sé em penso que és força cultural ....per exemple m'he llegit a henry Miller i també a Bukowsky que no tenen gaire de femenins i són molt bèsties
Bé, jo crec que afirmacions com "aquests llibres són de dones" o "pelis per homes"... és generalitzar molt, perquè depén de quin home i quina dona i quins gusts tinguen. I que, generalitzant, tenim gustos diferents,però i què? i les persones som totes diferents, millor, més varietat i diversió. Ara que si aquesta frase funciona per lligar... s'ha de provar! hehehe .
No he vist cap de les dues, però ara que has dit que són d'homes les he de veure obligatòriament per poder criticar-les!
un saludet!
MARTULINA DIVINA, , jo tb ho he sentit, xò no sé ni quin preu ni quan. No sé on vaig sentir que era per tres mesos, haurem d'aprofitar!!
XeXu, :)
Ets el primer home que em diu que no li va agradar El Gran Lebowsky. Curiós, hi ha gustos per tot, és clar.
Crec que és així, i va més enllà de gustos, fins i tot. A mi m'agrada el futbol, xò segur que tu (encara t'agrada el futbol?) tb el vius diferent a com el visc jo. Xò segueixo pensant que més enllà de sentir diferent, això ens enriqueix moltíssim els uns als altres.
pons007, està bé i molt ben feta, xò em falla alguna cosa a l'argument, que potser no vaig entendre.
Si, els tens, segur. Ben amagats, xò segur que els tens.
ALBA, jo tb sóc defensora de la igualtat entre homes i dones. Tenim els mateixos drets i els mateixos deures. I hem de tenir les mateixes oportunitats en tots els àmbits. No crec que tingui res a veure en el fet que, en general, hi ha algun aspecte de génere que ens fa sentir les emocions de manera diferent. Potser totes les persones senten diferents, xò hi ha algun aspecte de génere que es repeteix.
Sense plorar! apuntat!!
SÍLVIA, aviam com va aquesta oferta! en tinc moltes ganes!!
Si, és clar que hi ha homes ben sensibles i dones que no en son gens. A mi, m'encanten els homes ben sensibles :)
MIREIA, hehehehe, en part a ell és a qui ho he sentit més, xò ja ho pensava d'abans.
No sé com explicar-lo millor. Penso que hi ha maneres diferents de sentir les emocions entre homes i dones i per tant, quan una peli o un llibre et transmet emoció, doncs hi ha aquest component que fa que t'arribi més o menys.
Xò ei, potser vaig errada, eh!
MaryMoon, molt bé! progressa adequadament en la seva tornada al cinema!
Mala sort i li falta una mica de sang a les venes. Si!!! jo tb vaig pensar això de la barba retallada i la roba, havia de cantar molt!! No em va agradar gens la barba, sóc més grunge!
A saber,... veus, un altre que li agrada el Gran Lebowsky.
LORETO GIRALT TURÓN, doncs si, també és veritat que és una sort que hi hagi excepcions!
ELFREELANG, en gustos som tots diferents, cada persona té els seus, així com tb té la seva manera d'emocionar-se, xò darrerament percebo que hi ha tendències.
No volia dir que hi hagi coses per homes i coses per dones, xò si una manera de sentir-los. Aquesta peli a mi no em va arribar i ho vaig portar a la concepció masculina pròpia de la peli. Potser no té res a veure, xò en aquell moment ho vaig pensar.
ADA, si, és clar que era per generalitzar, sense necessitat que sigui un clitxé. Tots som ben diferents i reaccionem de manera diferent, xò era una tendència solament.
Si la veus, ja em diràs què en penses!
Un petó a tots i totes!!!!
Rits, molt segurament serà la propera peli que veiem (quan puguem). No tinc gaire clar el tema, però sí que hi ha unes tendències de gustos per gènere, com dius, i està bé, perquè sempre podem fer incursions i excursions en els altres territoris. Ptns
Ara pensava que aquesta sensació la vaig tenir llegint "High fidelity" del Nick Hornby (una mena de versió masculina de la Bridget Jones). Curiosament, és un dels meus llibres preferits...
Publica un comentari a l'entrada