13/8/13

Relats Conjunts de la Carme


- Aquí li deixo la recepta. Està ben clar: estiuejar. Sortir del llit, dutxar-se, rentar-se els cabells, acabar amb una mica d'aigua freda. Posar-se un vestit ben fresc, no cal que es posi la cotilla aquí, ningú la jutjarà per com vagi vestida. Surti al capvespre, vegi les onades del mar. Olori la sal i deixi que la brisa del mar entri per les seves narius. Camini vora la platja, on les onades es perden; deixi que l'aigua freda refredi els seus pensaments. Prengui fruita fresca, meló al migdia, síndria a la nit. Res de prèssec, que en té al·lèrgia. Sí, pot beure una mica de vi, fresquet, o una cervesa glaçada. A la tauleta li deixo uns llibres, la portaran a llocs llunyans, on tot és possible. Però per sentir-ho, s'ha de llevar. 

- Moltes gràcies, doctor. Però si els ossos hivernen, perquè no em puc quedar aquí, dormint, bé, estiuejant? Seria lògic tenint en compte que ho passo tan malament amb la calor.

- Senyoreta, no sóc de lletres i no sóc veterinari, tampoc. Només li puc dir que no estem fets per oblidar-nos dels dies. Els hem de viure tots, per molt que la calor ens faci mal, ens posi tristos o ens faci suar més del compte. S'ha de llevar, senyoreta. Es vol perdre la sortida del sol d'avui? El sol, ataronjat i càlid, sense atormentar-nos com a migdia, ens diu que tot és possible, avui. I si no, demà.

ps. Com que aquests mesos d'estiu no hi ha RC, la Carme va proposar-ne una imatge. Ja fa molt, xò com sempre, vaig tard. La inspiració ha vingut avui. Espero que us agradi.

8 comentaris:

Carme ha dit...

No, no ens hauríem de perdre cap dia de la nostra vida... quest metge té tota la raó!!!

Un bon relat, rits, gràcies per participar!!!

XeXu ha dit...

No hauria ni de caldre que li digui el metge, toca posar-se les piles i sortir del llit! La calor és un rotllo, però també hi ha maneres de refrescar-se, que les trobi!

Gemma Sara ha dit...

M'ha encantat, estiuejar és sortir, per poder entrar de nou. En el cas concret dels estats depressius, sortir del llit és la cosa més difícil que hi ha, per això t'ha d'ajudar algú/alguna cosa, en això tinc experiència, que ara ja comença ser llunyana, ben llunyana!

McAbeu ha dit...

Completament d'acord amb el metge. Hem de vèncer la calor i no deixar que ella ens venci. :-))
Bon relat, m'agrada!!

Sílvia ha dit...

"Només li puc dir que no estem fets per oblidar-nos dels dies", quina gran frase, Rits!

Loreto Giralt Turón ha dit...

M'he fixat en la mateixa frase que la Sílvia. No disposem de tant de temps com per poder oblidar-nos dels dies

Elfreelang ha dit...

ha arribat tard però deu n'hi do quina inspiració en el relat! m'afegeixo amb entusiasme....hi ha freses genials!

rits ha dit...

Què bé que us hagi agradat! Moltes gràcies pels vostres comentaris. La veritat és que havia de ser una mica en broma, sobre el fet d'hivernar a l'estiu i així no patir calor. Xò suposo que sempre que un escriu, els estats d'ànim influeixen, i massa en les paraules.

Un petonet per a tots i totes!!