S'acaben els mundials de natació de Barcelona. S'acaben les tardes de curses, de balls impressionants i de salts de vertígen. I s'acaben els podis de medalles.
La veritat és que tampoc els he fet massa cas. Només estones d'aquí i d'allà. Perquè tot i que m'agrada molt la natació i l'aigua, no és un esport que se'm doni massa bé. Això de tirar-me de cap, demana una valentia que mai he tingut, una predisposició que mai se m'ha donat bé. Més aviat, podria dir que sóc una gran experta en planxasus. En aquest esport si que domino! He pujat tantes vegades al podi, que col·leciono medalles.
N'hi ha de bronze, d'aquells planxasus que em passen per estar despistada, no assabentar-me o per quan vaig de bòlid. Planxasus que fins i tot poden arribar fer riure i que puc oblidar amb certa facilitat.
N'hi ha de plata, aquells planxasus amb mi mateixa, per fallar-me a mi, per no saber estar quan he d'estar, per no saber dir el més oportú. Aquests remenen dins meu, de tant en tant em retornen per capficar-me en les neures pròpies.
Però, és clar, hi ha els planxasus d'or. Aquells que tens tota la piscina per tu, aquells en els que et fas mal i fas mal. Sense voler-ho, per no tenir ni el do de la paraula ni el de l'oportunitat.
Aquests dies he competit de valent en aquestes piscines. Feia dies que m'enduia alguna plata i m'avisava a mi mateixa. Però no n'he tingut prou i recordant la medalla d'or que fa ja molts i molts anys em vaig emportar en un sopar, ahir en vaig tornar a guanyar una altra. I la veritat és que no sé com em desfaré del pes d'aquesta.
ps. Mentre esbrino com desfer-me'n, demà torno a treballar. Aviam si ordre i l'exigència, m'aclara les idees per el mes d'agost, el mes que menys m'agrada de l'any.
La foto, el podium de la sincro. I moltes felicitats a tots els nadadors i nadadores catalans que han participat en aquests mundials!
I moltíssimes felicitats per la Mireia Belmonet, qui, mentre publicava aquest post més aviat trist, ens ha fet aixecar de la cadira i esperonar-la per guanyar una nova medalla de plata. Aquesta, molt millor que no pas de les meves.
I moltíssimes felicitats per la Mireia Belmonet, qui, mentre publicava aquest post més aviat trist, ens ha fet aixecar de la cadira i esperonar-la per guanyar una nova medalla de plata. Aquesta, molt millor que no pas de les meves.
11 comentaris:
És que és un esport que vol pràctica, constància i entrenament. Jo crec que a base de planxassos al final ens arribarem a tirar de cap i farem una piscina com déu mana. Ànim amb la tornada a la feina!
crec que provant de desfer la cursa podries desfer-te de la medalla que no vols. Parlar-ne de vegades va bé.
Si he de ser franc, el símil m'agrada, la metàfora està ben triada. El que ja no m'agrada tant és el significat, que totes aquestes medalles et pesin al coll i no tinguis on desar-les perquè no facin nosa. Suposo que, qui més qui menys, n'ha guanyat alguna. Però pensa que encara queda molta competició.
I perquè vols coleccionar medalles? Llençales totes!!! O millor.... revente-les, que diuen que l'or es paga a bon preu! :)
Tirant-te d'esquena no faràs planxassus. Jo, les medalles les llençaria en una font, una per cada desig que vols... ;-)
I demà, respira fondo, obre la porta i digos: "Venga, que son pocos y cobardes, estos días de Agosto!!" I segur que t'encomana energia...
Petons, guapa.
Ningú es perfecte, tothom fica la pota de tan en tan. Qui té boca s'equivoca ;)
He començat somrient molt i quasi se'm congela el somriure a la boca... però no, tots fem planxassus, i tampoc anem sempre sincronitzats, i el millor de tot, tots sabem nedar!
Bona, súper bona tornada al curro! aviat et faré companyia, i ara me'n vaig a la piscina, de veres!
(Si ens vols explicar més en concret, potser et podem ajudar més en concret, espero que t'ajudem ni que sigui una mica).
Com molts altres jo també he començat rient. I també m'ha fet molta gràcia la manera com ho has lligat.
Uns tenen medalles i d'altres (com jo) no s'atreveixen ni a competir. I això tampoc no és bo...
Ànims per la tornada a la feina! Espero que hagis gaudit molt de les vacances!
Tots ens equivoquem i qui no ho entengui, pitjor per ell. Bona tornada a la feina
qui té boca s'equivoca deien....tu tranquil.la les planxes....per fer carn a la brasa o verdureta....que sigui leu la tornada al món laboral!
lleu volia escriure lleu....
Publica un comentari a l'entrada