Passejar per les festes de Gràcia em porta a carrers il·luminats, guarnits delicadament, manualitats genials. Dedicació i estima a una festa, un barri i una manera de fer malgrat les modes i els turistes.
Passejar per les festes de Gràcia em porta a riures, històries, moments. Nits d'estiu que ja no hi són. Relacions que s'esmunyen, que canvien. Distàncies que semblen insalvables com si ja no tinguessim res en comú.
Passejar per les festes de Gràcia em porta la música, ball; durums, torrades o pizzes; beures, fums, pistoles d'aigua, embalats, places, carrers, batucades i moltes caminades.
Passejar per les festes de Gràcia em fa sentir estiu. Calorades dins dels carrerons estrets, suades, cossos que xoquen, que es troben o que s'amaguen. Mirades i paraules que no surten. Riures desfermats i desenhibits. I també pluja d'estiu, que mulla roba, els cabells i l'esperit.
Passejar per les festes de Gràcia és el record d'anys de joventut, anys que ara sento com a bons encara que segurament en aquell moment tampoc els vivia com moments vitals per gaudir. Segurament somreia i el meu cor patia per tonteries que ara consideraria banals.
I llavors penso, i si resulta que els temps d'ara, que sento tant grisos, resulta que tindran en un futur un color que ara mateix no puc percebre?
No enyoro les festes de les festes de Gràcia d'abans. Me n'alegro d'haver-les viscut i ja no tinc ganes de sortir fins tard i anar a treballar l'endemà com si res. Ja no ho vull fer. Però, com sempre em passa, enyoro el que ja no tinc. Em sento tan lluny de tant.
I tot i així, passejo per les festes de Gràcia. No me les vull perdre pas.
ps. Heu vist que ja tinc un drac? xulíssim!!!
I si, la cançó de TV3, xò els Catarres fan estiu i festa major " deixa que et canti una cançó, uo, uo, uo... que ets tan salvatge i catarra com jo!".
9 comentaris:
Per mi les festes de Gràcia són una novetat total dels darrers anys, abans ni n'havia sentit a parlar, o no en tenia consciència. Fa uns pocs anys que m'hi deixo caure, però mai les he viscut de la manera que ho has fet tu, pel que sembla. No hi tinc massa records associats, només un crec, i un concert fa temps. Per això no crec que pugui considerar-les massa importants a la meva vida. Això sí, sembla que són de visita obligatòria per tothom, que no falti.
amb els anys m'adono amb pena que en el moment que he viscut coses bones no les he assaborit com cal, potser és que quan estem dins no ens adonem del tot de la felicitat que ens envolta.
ens hi hem d'implicar més, a cada moment
És maco que et portin tants records. Jo hi he tret el cap els últims 5 o 6 anys, abans em quedaven massa lluny. Però sempre de forma puntual, i he de dir que molts cops m'he atabalat per la quantitat de gent que hi ha a tota hora. Què pesaaats! Aquest any tot just una volteta diumege a la nit per no quedar-me sense veure çes decoracions.
Pel que fa Els Catarres i la cançó que poses d'ells... Estic taaaant d'acord amb tu! Potser són un grupet de moda per adolescents, però fan molt estiu i d'altra banda, sentir-se una mica adolescent de tant en tant tampoc fa mal! (Una cançó per el domriure més bonic d'aquests niiiit!!!)
No hi ha dubte que tothom va a Gràcia durant les festes, prova d'això es que no hi ha manera de passar per cap carrer, es formen taps impressionants!
Una bona passejada i molt explicativa pels que ens ve de lluny i no ens hi podem apropar tan com voldríem.^-^
m'has venir molts records de la festa de Gràcia....durant un grapat d'anys no em perdia ni una nit....ara farà ja uns quants anys que he deixat d'anar-hi potser és que m'he fet gran....el que tant m'agradava de jove ara em fa una mica de nosa...les aglomeracions....les riuades de gent....però potser hi tornaré encara que enguany ja no hi sóc a temps...
Genial la reflexió...
"I llavors penso, i si resulta que els temps d'ara, que sento tant grisos, resulta que tindran en un futur un color que ara mateix no puc percebre?"
Segur que sí!! :-)) A mi em passa... A vegades ho penso... "D'aquí uns anys això ho valoraré més" i llavors, com si fos màgia, fa que ja ho valori més ara :-))
Quines fotos tan xules!! :-)))
Tens tendència a la nostàlgia i a la malenconia, eh? A mi em passa però no puc evitar pensar que jo sí tinc edat per tenir-la, tu encara no, però em temo que a totes les edats en podem tenir i a totes les edats podem pensar que és el nostre millor moment possible (que segur que és més sa!). Aixi que encara que no les gaudeixis igual (segurament endolceixes el record, sí), està molt bé que no et perdis les festes de Gràcia, com dius. Jo vaig estar ballant amb La Vella Dixieland, que dóna molt bon rotllo... Petonets
XeXu, tots hem viscut les coses de manera diferent. Segur que mai he viscut una jornada castellera com tu la pots viure. I crec que les emocions que poden transmetre els castells son molt més intenses que no pas les d'una festa major. I tot i així ja en tens algun.
JOAN GASULL, tornes a donar just a la fusta. Justament és aquesta poca fortuna en assaborir el moment. Hem d'aprendre a assaborir-los, certament.
YÁIZA, si, a mi tb m'atabala massa la gent. Molt pesats! Pel què fa a la cançó, crerc que et vaig continuar elñ comentari a ca teva.
PONS007, i ni les normes de moviment d'aquest any ho ha evitat.
MARIA, m'alegro que t'hagi agradat!
ELFREELANG, potser és que tot té el seu moment. I el de viure les festes intensament, potser se'm va acabant. Potser és el que ha de ser.
ASSUMPTA, mmm, posaré la teva reflexió en marxa, la tindré en compte, aviam si així n'aprenc.
Me n'alegro que t'agradin.
GEMMA SARA, tendència? moltíssima. Sóc així i crec que no puc fer-hi més. La nostàlgia i la melancolia m'acompanyen sempre i no és un tema d'edat.
Endolçim-nos la vida, que prou amarga és de vegades!!! A ballar!!
Un petonet a tots i totes!!!
Publica un comentari a l'entrada