7/7/13

AfeRRadetes!!

Estiu rere estiu es retrobaven. Els dos amics desitjaven el moment que ella arribava per passar els mesos d'estiu amb els avis de Mallorca. Estaven tant contents i tenien tantes coses a explicar-se: tot el que havien aprés durant el llarg hivern, com es feien grans i les aventures que viurien a l'estiu de la Serra de Tramuntana, tantes coses, tants sentiments que ni sabien anomenar, que gairebé no podien esperar a baixar del cotxe per llençar-se un en braços de l'altre.




Van créixer, van anar tenint interessos diferents i els dos amics, encara que cada final d'agost es prometien
que estarien l'un junt a l'altre, el cert és que cada cop passaven menys estones plegats i s'explicaven menys coses. Fins que un terrible malentès els va distanciar del tot. O això creien. Un estiu més,  vora la platja dels seus estius d'infantesa, es van retrobar. Enutjats, temerosos de retrets i paraules malsonants, tristos d'haver-se fallat i distanciat, es van veure. Els braços plens d'amor i amistat van canviar-ho tot per tornar a somriure plegats.

I ara, ara s'aferren l'un a l'altre. Es tenen junts per compartir les seves vides, per consolar-se quan les coses van maldades i celebrar-ho quan van bé. L'abraçada dels amics de la platja de Mallorca que estiu rere estiu es retroben.







ps. Participació en la proposta de Sa lluna i amb clara influència del llibre que tinc entre mans ara, com enganxa!

15 comentaris:

cantireta ha dit...

:0) Un petonet.

Gemma Sara ha dit...

L'important és que d'una manera o altra sempre s'abracen, i m'agrada quan dius que s'aferren l'un a l'altre, de fet, aferrar-se a algú es més fort que abraçar-se...
Molt maco, rits.

artur ha dit...

Una aferradeta no té desperdici !!
Bonica història !!
Una aferradeta, també per tú !

joan gasull ha dit...

i una de molt gran per tu que també de ben segur mereixes. Tres en un, que t'han quedat molt bé.

Galionar ha dit...

M'ha agradat molt, Rits, tant el conte com la manera d'integrar les tres abraçades. Peer cert, jo també he acabat de llegir L'estiu que comença!
Petons!

sa lluna ha dit...

Què ben enllaçat tot, el llibre, Mallorca i les aferradetes!!
Prenc nota del llibre, sembla interessant, gràcies!!

Aferradetes!!

Carme ha dit...

M'agrada la teva història, i m'agrada perquè en totes les circumstàncies, s'abracen i potser per això les coses es recondueixen.

Genial!!!

Mireia ha dit...

Que bonic que és abraçar-se no?

Sílvia ha dit...

Malgrat la distància, les abraçades no es perden. Que bonica la història dels dos amics de la platja de Mallorca.

XeXu ha dit...

Em sembla que sí que té a veure amb l'argument del llibre, n'he llegit alguna ressenya. No deixa de ser una mica trista l'evolució de la relació, però n'hi ha tantes així!

montse ha dit...

Genial.

Maria PB ha dit...

ai l'Estiu que comença! Jo també l'he llegit i m'has recordat totalment a la història que conté.

jomateixa ha dit...

Les aferradetes i les aferradotes són el que més magrada.
T'omplen.

Ferran ha dit...

La vida és així: creixem, de vegades ens distanciem... el que compta és allò que una vegada ens va fer sentir gairebé una sola ànima. Els retrobaments són meravellosos, i si a sobre són amb abraçada...!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris i moltes, moltíssimes aferradetes també!!!

El que volia explicar amb el relat és que hi ha amistats que hi seran sempre. Malgrat puguin haver-hi desavinences, l'amistat, l'amor entre dues persones, sempre perdura.

i un petonet ben gran!!