Diari del dia d'ahir

Ahir va ser un dia estrany. Pluja, sol, aire, fred per la segona quinzena de maig. Un dia intensament remogut . De no parar, d'aquells que penso que ja no tinc edat per viure com visc. Si el relatés seria un post d'aquells tan llargs que sembla que no s'acabi i és que vaig anar: de Sants a Roquetes, de Roquetes a Sants. De Sants a Muntaner/Via Augusta. I d'aquí a Gràcia caminant. De Gràcia al Raval i finalment, del Raval a Poblenou. I en arribar a casa vaig caure mig morta de cansament, però, alhora, amb un somriure que feia molts dies que no dibuixava. Crec que vaig estar amb molta de la gent ben important per mi, i això és un regal que sovint no es dóna.

I és clar, amb tant de metro, dóna per molt pensar. Rumiar, entendre'm, posar en ordre les idees a partir del viscut. I així, sembla que tot es posi a lloc, que les peces del trencaclosques que feia masses dies que no acabaven d'encaixar, es tornin a posar a lloc.

Havia pensat en fer un post sobre com de bé em vaig sentir a la trobada dels nanos. Com feia temps que no sentia que aquest és el meu lloc i com estic fent alguna cosa. I és que darrerament m'angoixava pensant que rondinava molt però que com a molt vaig a manis i prou. Però ahir vaig tenir la sensació d'estar en moviment. D'estar treballant per canviar això que tenim tan malmès. De com han canviat les coses i com es nota la crisi en els infants. 

Però el cert és que el dia va portar molt més. Confidències, riures, balls, tallers de cosetes manuals, cerveses en un shawarma o un sopar pse-pse. I com va ser molt més que això, només se m'acut apuntar frases que em van dir i que m'han colpit.

"ja torno a ser aquí, ja he explicat el nostre joc, és tan xuli!"

"com portes això dels dos centres? difícil, oi?"

"crec que estic preparat per dur una vida menys còmoda, que no necessito tenir tant. Que no és bo tenir tant. Però espanta i més amb dos fills petits."

"estàs aquí! et porto un tros de pastís?"

"ja sé que t'ho estàs plantejant. Si en vols parlar, ja saps."

"Ja s'acaba? jo no vull que s'acabi, no jugarem aquesta tarda?"

"mira Rita, ens ha tocat Sant Medir!"

"ahora mismo necesito cuidarme. Sentirme bién"

"a veces tienes que dejar tu propio bienestar para poner a prueba tus miedos y solo así, los vas superando"

"tan sigui bo o no, me'l treuran. Però no és res, només és superficial."

"Un abrazo!! Para celebrar tu cumpleaños, ya estaré aquí"

ps. Segurament les frases no son textuals, xò si no deien exactament això, gairebé.

Això si, la pluja d'ahir m'ha tornat a fer recaure en aquest etern constipat que no hi ha manera de treure'm.