Adquirir hàbits

Fa un temps em vaig quedar amb una frase que va dir algú enmig d'una conversa que no recordo gaire "trigues 60 dies en adquirir un hàbit. I és molt difícil, requereix molt d'esforç". Crec que devíem estar parlant sobre criteris educatius, sobre criatures,... però recordo que em vaig quedar amb aquest fet que desconeixia completament i em preguntava si realment és tan difícil i requereix tant d'esforç. I si és diferent en les criatures que en els adults.

I vaig proposar-me adquirir algun hàbit, fer l'esforç dels 60 dies. L'hàbit que vaig triar era el de posar-me crema hidratant cada matí. Fins i tot volia posar un paperet al costat de la lleixa del lavabo per comptar els dies. Ni això vaig fer. Vaig ser incapaç. Realment, hi ha hàbits que costen molt d'assumir. Sobretot quan tens molts d'altres adquirits.

Sobretot quan el que tens adquirit, son hàbits dolents, com pot ser llevar-se amb el temps just de la dutxa, vestir-se i marxar pitant.

Com pot ser que els bons hàbits siguin tan difícils d'adquirir i en canvi els hàbits dolents siguin tan fàcils? Per què els hàbits saludables demanen tant d'esforç i voluntat? El primer que se m'acut pensar és que aquests darrers son més plaents. I després, que molts ens hem tornat tan còmodes i passius, ho volem tot fàcil i ràpid. I l'esfroç, perseverància o constància son paraules que en boca del Guardiola tots ens les crèiem però que costen de veritat.

Això em recorda els propòssits de principi d'any o de setembre. Començar tot d'activitats que han de ser millors, saludables i fins i tot en alguns casos aparentment plaents (com les col·leccions), però que en canvi abandonem. Serà perquè no superem els 60 dies? I què no dir de l'operació bikini! Tan debò recuperés hàbits saludables perduts, perquè que n'és de fàcil deixar-se endur per algunes temptacions.

Hi ha solució? Fins i tot tenir voluntat i perseverància podria ser un hàbit a adquirir en 60 dies? O és una qualitat que tens o no tens? 

Aquests dies he estat malalta. Una gastronteritis, res greu. Però ha estat una gota que ha fet vessar un got ple. El darrer hivern i primavera he anat enllaçant un costipat rere altre. No crec que hagi fet servir tants mocadors de paper com aquests darrers mesos. El mal de panxa constant que m'ha portat a fer-me proves que tot indiquen que es tracta de nervis i ara la gastronteritis. Les defenses estan per terra i he prés tantes coses mèdiques que crec que ja res em fa efecte. Em cal tornar a adquirir bons hàbits: menjar més fruita i vitamina C, veure menys alcohol, fer exercici, dormir bé i menjar correctament a les hores. I sé que tot això també comportaria baixar de pes (que ho necessito).

En seré capaç? 60 dies tampoc sembla tant quan t'ho proposes, total si els mesos passen volant, però la realitat és que son molts. Això si, potser si ho escric aquí, potser és el compromís que cal, ja que amb un mateix, de vegades no hi  ha suficient.

En el fons, el tenir cura d'un mateix és l'únic que podem fer, doncs en l'àmbit de la salut n'hi ha tantes coses que no hi podem fer, que com a mínim tenir-nos una mica de consideració.

ps. Tinc al cap 60 però no sé si ben bé era 60 o entre 60 i 90.