27/5/13

Adquirir hàbits

Fa un temps em vaig quedar amb una frase que va dir algú enmig d'una conversa que no recordo gaire "trigues 60 dies en adquirir un hàbit. I és molt difícil, requereix molt d'esforç". Crec que devíem estar parlant sobre criteris educatius, sobre criatures,... però recordo que em vaig quedar amb aquest fet que desconeixia completament i em preguntava si realment és tan difícil i requereix tant d'esforç. I si és diferent en les criatures que en els adults.

I vaig proposar-me adquirir algun hàbit, fer l'esforç dels 60 dies. L'hàbit que vaig triar era el de posar-me crema hidratant cada matí. Fins i tot volia posar un paperet al costat de la lleixa del lavabo per comptar els dies. Ni això vaig fer. Vaig ser incapaç. Realment, hi ha hàbits que costen molt d'assumir. Sobretot quan tens molts d'altres adquirits.

Sobretot quan el que tens adquirit, son hàbits dolents, com pot ser llevar-se amb el temps just de la dutxa, vestir-se i marxar pitant.

Com pot ser que els bons hàbits siguin tan difícils d'adquirir i en canvi els hàbits dolents siguin tan fàcils? Per què els hàbits saludables demanen tant d'esforç i voluntat? El primer que se m'acut pensar és que aquests darrers son més plaents. I després, que molts ens hem tornat tan còmodes i passius, ho volem tot fàcil i ràpid. I l'esfroç, perseverància o constància son paraules que en boca del Guardiola tots ens les crèiem però que costen de veritat.

Això em recorda els propòssits de principi d'any o de setembre. Començar tot d'activitats que han de ser millors, saludables i fins i tot en alguns casos aparentment plaents (com les col·leccions), però que en canvi abandonem. Serà perquè no superem els 60 dies? I què no dir de l'operació bikini! Tan debò recuperés hàbits saludables perduts, perquè que n'és de fàcil deixar-se endur per algunes temptacions.

Hi ha solució? Fins i tot tenir voluntat i perseverància podria ser un hàbit a adquirir en 60 dies? O és una qualitat que tens o no tens? 

Aquests dies he estat malalta. Una gastronteritis, res greu. Però ha estat una gota que ha fet vessar un got ple. El darrer hivern i primavera he anat enllaçant un costipat rere altre. No crec que hagi fet servir tants mocadors de paper com aquests darrers mesos. El mal de panxa constant que m'ha portat a fer-me proves que tot indiquen que es tracta de nervis i ara la gastronteritis. Les defenses estan per terra i he prés tantes coses mèdiques que crec que ja res em fa efecte. Em cal tornar a adquirir bons hàbits: menjar més fruita i vitamina C, veure menys alcohol, fer exercici, dormir bé i menjar correctament a les hores. I sé que tot això també comportaria baixar de pes (que ho necessito).

En seré capaç? 60 dies tampoc sembla tant quan t'ho proposes, total si els mesos passen volant, però la realitat és que son molts. Això si, potser si ho escric aquí, potser és el compromís que cal, ja que amb un mateix, de vegades no hi  ha suficient.

En el fons, el tenir cura d'un mateix és l'únic que podem fer, doncs en l'àmbit de la salut n'hi ha tantes coses que no hi podem fer, que com a mínim tenir-nos una mica de consideració.

ps. Tinc al cap 60 però no sé si ben bé era 60 o entre 60 i 90.

19 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Penso que era 90 60 90... :-) però no et preocupis per això el que has de fer es cuidar-te, només una mica i quan veus que se't posa bé hi vas agafant ganes.
Si vols fas un apunt cada dia amb el que has fet....nosaltres et repassarem si no has fet bondat.
Per si et serveix d'alguna cosa jo tampoc sóc constant amb les cremes.....ni amb le durex.. ;)

Assumpta ha dit...

Jo els bons hàbits ni amb 60 anys... sóc un desastre total.

De mals hàbits els que vulguis, sóc la reina de perdre el temps, de la desorganització... però mira, ara, ja que he llegit aquest post teu intentaré pensar alguna cosa, quelcom que sigui fàcil, a veure si me'n surto...

Pensaré a veure què... i, quan ho tingui, torno :-)

sa lluna ha dit...

Bé, tu deixa-ho a 60 i si arribes (arribem) segur que arribar als 90 serà molt més fàcil. :)

Tens tota la raó, els hàbits "dolents" en dos dies - per no dir en un- ja els hem agafat i amb nota alta!!

Bessets i ànims!!

Assumpta ha dit...

Ostres... no n'hi ha cap que em vegi amb cor...



Sergi ha dit...

Ostres, avui coincidim una mica, o força, amb el tema. Però en el meu cas és una cosa feta ja, i tu t'ho proposes. El que no et sabria dir és per què els bons hàbits són difícils d'aconseguir i els dolents no gens. Però el tema de la voluntat sí que penso que va a persones, es té o no es té, però també depèn del tema! Jo tinc molta, moltíssima voluntat per algunes coses, si m'ho proposo ho aconsegueixo. Però en altres temes no hi ha manera, em resulta impossible. Tampoc no sé per què passa. Seria més fàcil pensar que algú té voluntat o no la té i prou. Però no és tan senzill.

En tot cas, espero que això de la gastroenteritis ja hagi passat i que puguis aconseguir el que et proposes, per més que costi.

fanal blau ha dit...

Noieta bonica...em sembla que tindràs concurrència...perquè de falta d¡hàbits, bones pràctiques, constància, perserverància i un llarg etcètera...no sé si se'n salven massa persones...
Però anem fent amb les nostres contradiccions quotidianes...:)

Te'n porto uns quants d'aventatge i la crema hidratant continúa sent el meu propòsit-hàbit. Al pas que vaig...no sé si ho aconseguiré....;)
Petonet i abraçada gran, rits!
:)

Deric ha dit...

Jo diria que eren 30 dies, no 60.
Els mals hàbits són més fàcils perquè són els que tenim més per la mà, però no costa tan canviar-los, només cal un pèl de força de voluntat al principi i després ja ve sol i ni penses.

Carme Rosanas ha dit...

Sí que costa, sí, primer n'hem d'estar convençuts del tot i després tenir constància i les dues coses són complicades.

Jo sóc molt constant per algunes coses i un desastre per unes altres, com ara fer règim per aprimar-me... no hi ha manera ni que ho intenti... sempre penso que és igual, total, què?

Gemma Sara ha dit...

A mig post m'he anat a posar la crema hidratant de la nit :)
Crec que va bé "premiar-se" d'aguna manera, no ho sé, a mi m'està costant el règim aquest perquè com diu la Carme, total, què?, però si la motivació "intrínseca" no és prou potent, poser ens podem dir, si m'aprimo 3 kilos aquest mes (m'ho invento), em compraré algo de roba, és veritat que això per si sol no crea hàbit, però, com diuen altres comentaris, quan t'aprimes una mica, t'animes i t'aprimes més. Després hi ha el mètode Yáiza, que és el mateix però en negatiu, si no t'aprimes t'arruines amb la dietista. En fi, per deixar o agafar un hàbit està clar que una mica d'esforç s'hi ha de posar, perquè vas a contracorrent, d'alguna manera. Sort!

Anònim ha dit...

Quina poca força de voluntat! Jo he aprés la lliçó i ni em plantejo nous habits, d'aquesta manera no fallo :P

Assumpta ha dit...

Ja ho tinc!!

"No anar a dormir sense haver rentat ÍNTEGRAMENT els plats del sopar"

Aquest propòsit o bon hàbit, com vulguem dir-li, l'he intentat 137.429 vegades, i mai ho he aconseguit. A veure si ara... ;-))

Alba ha dit...

M'agrada aquest post teu d'avui perquè em sento una mica identificada... jo també m'he proposat mil cops: "agafaré l'habit de rentar-me les dents tres cops al dia!" o bé "em posaré crema a la cara cada dia" i al final... dura dos dies i prou. Fa ràbia perquè és com lluitar contra tu mateix i la teva ganduleria...
D'altra banda si que he aconseguit canviar determinats hàbits dolents com ara deixar de fumar o bé mantenir una dieta saludable i equilibrada, i això..... em requereix molt d'esforç, sobretot al principi, però al cap d'uns quants mesos (potser sí que són 60 o 90 dies) tot sembla molt més fàcil i ja t'hi has acostumat. Ara que.... segur que tornar als hàbits dolents no em costaria gaire! hehehe!
Ànims rits!!! Tu puedes!!! :P

Ferran Porta ha dit...

Jo crec que necessitem plantejar-nos reptes (saludables), per no caminar sempre sobre la fina línia entre el que (ens) és bo i el que no. Peeerò... som humans, i errare humanum est, o sigui que no et castiguis ni mig minut pels hàbits que t'agradaria incorporar i no pots. Celebra els que sí, que segur que no són pocs ;)

PS ha dit...

El de la crema hidratant ja el tinc superat (truco: posa't el pot de crema al costat de la tovallola de dutxa), els de l´operació biquini...tinc la sort o la desgràcia que quan em passo de la ratlla ja hi ha qui s'encarrega de fer-me baixar algun quilet a cops de disgustos, en Murphy, normalment...Però me´n queden molts més: caminar regular i diàriament, portar la feina al dia, menjar més fruita a l´hivern,, anar al metge quan toca i no quan ja no hi ha més remei, etc...
És qüestió de voluntat, de temps i d´estimar-se, però no ens obsessionem, valorem la satisfacció que obtenim quan ho fem ;-)

El porquet ha dit...

Hi ha una llei d'aquestes que diu que "a l'univers tot tendeix al desordre". Llavors, per què ens encaparrem a posar ordre a la nostra vida si, de fet, sembla que ens estiguem oposant a una de les grans lleis universals. Per què doncs, actuem contranatura? Potser ens escalfem massa el cap quan, pels 4 dies que vivim, hauríem de gaudir d'allò que ens plagui en aquesta vida?

....

soroll de grills a la nit

....

jo tampoc em crec cap de les paraules que he escrit!

mar ha dit...

rits bonica... els hàbits (quan som grans) només s'adquireixen si tenen un sentit i ens els creiem de debò, si no, estem lluitant contra corrent.
Les coses que de debò són importants per a tu (i per a cadascú) estic segura que ja formen part del teu tarannà de cada dia i ningú no te'ls ha de recordar. I els que no tenim, és perquè no són prioritaris per a nosaltres (jo mai a la vida m'havia posat crema a la cara i és ara -que ja tinc una edat- que he començat a notar una tibantor i t'asseguro que no hi ha matí que no me'n posi -la de la nit encara no em deu fer prou falta ;-)
Igual que amb el tema d'aprimar-se o el de fer exercici o el de menjar més sa... quan et sorgeix la necessitat des de dins - i no és una demanda/moda/imposició social- és quan tens perseverança i aconsegueixes allò que vols...
Així que no t'amoïnis per aquests hàbits, ja que en realitat no són prou importants per a tu (almenys de moment)
Bona nit i molts somriures!

Sílvia ha dit...

Jo crec que l'important és no plantejar-te aquests canvis a llarg termini i provar de practicar-los avui. A mi em funciona si penso que són per un dia, i l'endemà hi torno però no encaparrar-s'hi perquè llavors l'obligació autoimposada acaba esguerrant-ho tot. Hi ha dies que no sé perquè em poso la crema i m'agrada, d'altres no hi penso i no passa res. El mateix passa amb els hàbits negatius, deixar de beure, deixar de menjar porqueries, deixar de fumar. Si ho practiques centrant-te en l'avui són més fàcils de portar. I llavors vas sumant i el temps passa volant.

rits ha dit...

JOAN GASULL, això del 90 60 90 em queda ben lluny i crec que mai hi arribaria. potser per això mai he arribat a creure que pogués, l'autoindulgència també és marca de la casa.
Alguna cosa hauré de fer. Començar per cuidar-me una miqueta ja és difícil. Ho intentaré, xò posar-ho per escrit cada dia, no sé si seria capaç.
Dolent amb les cremes? t'has de deixar ajudar a posar-les, llavors.

ASSUMPTA, vols dir que ets la reina? llavors jo seria la princesa! i ves per on ja m'estaria bé ser princesa d'alguna cosa, encara que sigui de perdre el temps....
M'agrada el teu propòsit. A mi tb em costa moltíssim!!!!

SA LLUNA, començaré a tatxar... demà, un dia més d'hàbit dolent i ja està!!

XEXU, seria més senzill, xò llavors és quan em dic que jo no tinc voluntat, i amb aquesta sentència ja ni ho intento, sóc autoindulgent amb mi mateixa xq sóc incapaç... i no hauria de ser així, oi?
Ja t'ho vaig dir al teu post, m'encantaria tenir la teva força de voluntat i determinació. La MAR comenta que tenim dererminació i voluntat en aquells temes que realment son importants per nosaltres. No ho sé, xq cuidar-se i estar bé amb un mateix hauria de ser prou important, i en canvi, som matxcacons amb naltres mateixos que déu n'hi dó.
Si, la gastronteritis ja està passada. Sols espero que s'acabi aquesta ratxa.

FANAL BLAU, tothom té un all o una ceba. En el fons, afortunadament, no som perfectes. Les nostres contradiccions quotidianes (m'encanta aquesta manera de dir-ho), en molts moments tb ens salven.
Aviam si aconseguim posar-nos cremeta. Encara que sigui un dia a la setmana. Podríem començar per aquí, no?

Et prenc la paraula, DERIC. Aviam si pensant que son 30 ho veig més fàcil!!

CARME, molt complicades. Sobretot lo d'estar convençuts, xq ens pensem que ho estem xò no tenim (o més ben dic, tinc, ja que hauria de parlar per mi) la determinació suficient.
Com es pot voler fer règim, amb lo bones que estan les coses que engreixen :) Total? per mi, per moltes raons, des de salut a d'altres que encara em fan vergonya comentar en públic...

GEMMA SARA, mai m'he animat per veurem millor. I m'ha passat eh! xò menjar m'agrada massa... xò ho tornaré a provar. Això de la dieta Yáixa no ho he acabat d'entendre xò no sé si ho vull entendre ....
Molt d'esforç!!

PONS007, xò els dolents tampoc? carai!!

És ben veritat, ALBA, lluitar contra un mateix!
Veus, pots estar ben orgullosa de tu, de poder deixar hàbits dolents que ja vol dir adquirir-ne de saludables ... alguns van tan estretament lligats...
Ostres mai arribo a aquest moment d'acostumar-m'hi. Xò ho tornaré a intentar.

FERRAN, castigar-me jo? de veritat???? com podries pensar.... :) Certament em matxaco massa xò en canvi sóc incapaç de canviar. Potser si que he de celebrar els bons, xò adquirir-ne de nous, no estaria malament.

PAIS SECRET, crec que dius algo d'allò més important, estimar-se un mateix, amb els seus pros i contres. Potser si ho aconseguís, llavors seria més fàcil adquirir nous i saludables hàbits xq els voldríem.

PORQUET, mmmm.....suposo que no ens podem creure els teus pensaments xq vivim en societat i aquesta ens marca molt més del que volem.

MAR, no ho havia vist així. Suposo que si que és cert que en el fons només actuem quan son propòsits realment importants o passen a ser-ho per nosaltres.
En el cas del pes, el cert és que a nivell de salut sempre he estat bé (el que dic que estic baixa de defenses és per altres coses, no pel pes en si) xò en canvi si que m'ha perjudicat en d'altres sentits, en mi mateixa. Hauria d'haver estat prou important i en canvi no ho he aconseguit.
Com podria fer que fossin importants per posar-m'hi? Segurament no està a les meves mans.

Un petonet a tots i totes!!!!

rits ha dit...

SÍLVIA, has comentat mentre escrivia les respostes. Disculpa. M'agrada això de l'avui. Sobretot perquè s'ha de tenir en compte. Sovint em dic, demà ho faré, i aquest demà deixa pas a un altre demà. És avui que hem de fer el que ens proposem, oi?

Un petó!