Quines son les pel·lícules que t'han marcat? Aquesta pregunta se la feia la Gemma Sara en un post de fa uns dies i passava a enumerar 35 pel·lícules que l'havíen important, fos pel què fos, durant la seva vida. I com que això de la inspiració va com va, vaig jo i la copio a la meva manera.
Així doncs, durant dies i dies he anat portant una llisteta que he anat polint a estones. I finalment, crec que ja tinc un llistat de 35 pelis. Però que això és un blog personal i no pas un blog de cine! I no espereu trobar un llistat de pel·lícules boníssimes sinó un llistat vinculat més al que m'ha aportat la peli o el que vaig viure quan la vaig veure, que no pas la pròpia qualitat cinematogràfica. Algunes amb records més nítids, d'altres sense el saber perquè.
INFANTESA
El libro de la Selva, la primera pel·lícula que vaig anar veure al cinema. El problema, jo no en sóc conscient, devia tenir dos anyets! però sempre ha estat especial per aquest fet.
Indiana Jones en busca del Arca perdida. Recordo perfectament el dia. Anava a l'autobús amb mon pare i em va preguntar quina peli volia anar a veure, si l'Indiana o ET. I vaig triar l'Indiana. I em va encantar, però dies després, a l'escola tothom parlava de l'extraterrestre. M'havia equivocat? No, anys més tard vaig entendre que no, havia vist una gran pel·lícula que m'obria els ulls a un gènere, el d'aventures, que m'apassionaria.
La historia interminable. Si l'anterior era aventures, en aquesta afegim-hi la fantasia i està tot dit.
Grease. Qui no va fer coreografies a la seva infantesa? Crec que totes les noies ho hem fet en alguna ocasió i d'un munt de pelis, però d'aquesta me'n recordo perquè em porta a quan feia ball d'extraescolar i vam muntar el final de curs amb coreografia de la peli.
Top secret. M'encanta. M'encanta l'humor irònic i alhora absurd d'aquestes pel·lícules i d'aquesta en particular. Mai deixo de riure amb ella.
Los Goonies. Potser hauria d'estar a la darrera categoria. Cinema americà dels vuitanta (que en recordo un munt) i un cant a l'amistat.
La ventana indiscreta. A casa son fans de Hitchcock i de petita, aquesta era la meva preferida. L'elegant Grace Kelly i el James Stweart, que tant em recorda el meu avi.
West side story. El musical amb majúscules i la primera història d'amor. Com m'agradava el vestit lila de la Rita Moreno!!
Batman. El primer. El més fosc i la primera pel·lícula que vaig veure sola al cinema.
Encuentros en la tercera fase. Al principi li vaig tenir por a aquelles notes. Després, serien un misteri, com era de misteriós el volcà fet per la família.
ADOLESCÈNCIA-JOVENTUT
1, 2, 3 Sempre m'ha agradat aquesta peli, la de la coca-cola. Una comèdia, àcida, àcida, àcida. I que també em retorna al cinema familiar i Billy Wilder.
La sirenita. El retorn de les pel·lícules de Walt Disney, una princesa pèl-roja, un cranc cantarí i el record especial d'un noiet en concret.
El club de los poetas muertos. Oh, my capitan, my capitan!
Pretty woman. La ventafocs dels 90, Julia Roberts i la primera vegada que anava al cinema amb les amigues soles.
Reality bites. Els 90', la generació X, la meva (de rasquilló, perquè estic al final, final).
Abans de l'alba. D'aquelles històries d'amor no gaire ensucrades i una aventura en si mateixa.
El silencio de los corderos. Qui no està impactat per la cara de l'Anthony Hopkins amb aquella màscara? Qui no va passar por amb aquella llum verda?
Leon, el profesional. D'aquelles relacions estranyes però que et canvien.
En el nom del pare. Un traç de realitat, de consciència i de les primeres pelis d'àmbit legal que em van frespar quan estudiava.
Amelie. Una delicia, delicadesa, sensibilitat, timidesa, por, il·lusió per les petites coses; vida.
ELS MERAVELLOSOS 30
El señor de los anillos: la comunidad del anillo, las dos torres, el retorno del rey. La comunitat en esplendor, lLa vida amb els amics, que ens portava a veure Nadal rera Nadal, pel·lícula rera pel·lícula d'una de les històries més increïbles que es fan i desfan. La passió del bé.
En la ciudad. Aquesta Barcelona cosmopolita, cool i alhora freda, amb relacions que deixen la innocència de la joventut enrere.
Todo sobre mi madre. Potser no és la millor d'Almodovar, segurament alguna dels vuitanta hauria d'haver caigut però recordo perfectament quan la vaig veure. Aquell dia tenia febre i vaig plorar com una magdalena. Potser per la relació personal que hi establia, potser perquè fins i tot parlava que el Sida podria tenir cura.
El jardinero fiel. Una història d'amor autèntic, de la confiança i de la necessitat de lluitar. Tendresa i dolor, amor.
Olvídate de mi. Potser és surrealista però el que explica, la necessitat d'esborrar fets, persones que t'han fet mal o que has estimat profundament, allò que tots marquem el nostre mapa per allò que hem viscut.
Batman begins. potser per la referència anterior, la saga de Batman és de les que més he seguit. I aquesta, sens dubte és la que més m'ha marcat.
Cadena de favores. Hi ha moltes pel·lícules que et frepen pel què fas; hi ha moltes pelis sobre infants, que també et frepen, però aquesta, s'emporta la palma. La capacitat que tenim i tenen els infants per canviar el seu entorn.
Matrix. Va suposar una revolució, tant a nivell tècnic com espiritual. Sempre pots triar, píndola blava, píndola vermella. Quina tries tu? Crec que en algun moment donat, em vaig cansar de triar l'equivocada (perquè per sort, tenim més oportunitats que el Neo de triar-ne).
Medianoche en Paris. Em passa com la de l'Almodovar, segurament no és la millor però la recordo perfectament. La meva fascinació per la ciutat, la Marion Cotillard i el fet que els amics em van portar a veure-la una setmana abans del millor regal que m'han fet (viatge sorpresa a Paris per passar-hi el meu 35 aniversari), la fan especial.
El árbol de la vida. Va arribar a mi d'una manera hinòspita, unes paraules em van conmoure i la vaig anar a veure. De bellesa immensa i que em suposava ena estona de pau en un dels moments que més trencada m'he sentit mai. No l'he tornat a veure, no he gosat.
BONUS TRACK (sense elles, la vida seria un desengany)
La vida es bella. Un cant a la vida, a l'amor, a la mort. No hi ha manera de veure-la i no plorar d'emoció.
Desayuno con diamantes. I qui no té un dia vermell? qui no es sent perdut en aquesta ciutat?
Love actually. Perquè en realitat, l'amor ho pot tot.
Star wars: La guerra de las Galaxias, El imperio contraataca, El retorno del Jedi. Immensa, sense paraules. Per més que passin els anys, tota ella m'acompanya.
Pesadilla antes de navidad. Perquè tots tenim el nostre lloc.
ps. Per què 35? Doncs això ho haureu de descobrir llegint el seu post!
I si us animeu a escriure les vostres, tampoc cal que siguin 35!
Ho sé, he fet trampes. N'hi ha 40, xò és impossible fer les 35 amb dues trilogies com a mínim!! n'hauria pogut posar dues més, però en el seu conjunt no em fan tant el pes. I és clar, posant una cançó... doncs d'una de les que quedava fora, no?
Per cert. la foto, l'antic Palau Balañà.
11 comentaris:
Doncs és un llistat ben complet. En signaria algunes, com Indiana Jones, amb records també de com hi vaig anar amb mons pares, i d'altres potser no les signaria tant.
Amb el cinema sóc un cas una mica curiós. No és que no m'agradi, però potser és que no sóc un cinèfil empedreït. El Padrino (la 1 i la 2) no les vaig veure fins l'any passat. D'Star Wars només n'he vist dues i crec que desordenades. Sóc incapaç de dir de què va la trilogia inicial... ara mateix em deus estar maleïnt els ossos. I puc seguir. No paeixo grans clàssics del cinema com El Resplandor, 2001, Blade Runner, etc... i en canvi vibro amb la darrera de Batman, Harvey Milk, El pianista o Mississipi Burning... o fins i tot, ho reconec, una pel·lícula que es diu Superbad (traduïda com a Supersalidos)... una mena de conya americana que em va fer trencar de riure (i juro i perjuro que no suporto les comèdies!). Ja veus quines contradiccions cinèfiles!
Això m'estranyava, que a la llista no sortís Moulin Rouge si havies posat el medley a l'inici. Que he de dir que m'encanta aquesta barreja, i també la pel·li, que em va sorprendre molt. Pensava que seria una bírria i ho vaig passar molt bé.
Com es nota que som pràcticament coetanis, conec la gran majoria de les pel·lícules que cites, i és més, la majoria les he vistes! I ja sa saps que això és estrany, perquè ara no en miro gens. Però he tingut les meves èpoques també.
No crec que faci el post, però gairebé me'n feu venir ganes. Si m'he de posar a comentar ara les pel·lis en les que coincidim se'm faria de dia, però algunes són cabdals per mi també, és clar. 'El senyor dels anells', 'Matrix', 'Ameliè'... i dues que compartim i que potser no són tan conegudes per tothom, 'Olvidate de mi' que és brutal, i 'Cadena de favores', molt bona també.
Ah, i si els meus informadors no m'han mentit, la meva primera pel·li al cine va ser 'La historia interminable'.
I com que ja m'hi he posat, et diré que a la meva llista no hi faltarien 'El club de la lucha', 'Seven' i molt especialment 'Sospitosos habituals'. També 'Conoces a Joe Black?' i 'Como ser John Malkovic'.
I res, només dir que la teva llista està molt ben organitzada, et felicito per la feinada.
Jo també et felicito i t'admiro per la feinada.
Jo aquí no m'hi apunto pas...
Tot i que entre ella i tu ja em teniu mitja feina feta... he trobat força coincidències per tenir edats tant i tant diferents...
No està malament, la veritat, pensava que tindries més mal gust :P
Entre tu i la Gemma potser m'animo i faig la llista de les meves 35, ja ho veurem!
Coincideixo en algunes en altres no, les de ciència ficció no m'han agradat mai.
Les meves preferides de la teva llista:
- El silencio de los corderos. En Hopkins és l'actor que més segueixo.
- Pretty woman
- En el nom del pare
Bon treball has fet!!
Aferradetes.
Que bona la llista, rits, quina currada! M'ha agradat molt veure l'escena de Reality Bites (i My Sharona m'encanta). I coincidim amb unes quantes, sí, amb moltes (La vida és bella també està entre les meves preferides, emociona molt, i En el nom del pare, ah, i a mi el meu avi Míliu em recorda a Fred Astaire :D). Amb les que no, El senyor dels anells, a veure si li torno a donar una oportunitat, potser amb la Sara...
Espero que el cine ens segueixi marcant molt de temps, fins que arribi el The End (ara m'he posat tràgica :))
Petons
De l'emoció he repetit comentari i tot :0
Seria incapaç de fer-ne una llista de 35, però en compartim algunes, sobretot de les primeres
Que guai aquest post! :)
I quin gran acompanyant, el cinema!
Coincidim en un munt de pel·lis, rits (devem ser bastant coetànies, tu i jo ;)). Però no t'ompliré el post amb la meua llista interminable. Potser em copio la idea i me l'enduc al meu blog, això sí.
M'agrada, clic! :)
M'alegra molt que us hagi agradat el post!! Moltes gràcies!!!
PORQUET,la gràcia és que cadascú té les seves. I que estan posades pels records. SI m'haguéssin dit les millors pelis, potser n'hauria canviat algunes.
No et penso maleïr pas!
I veus, la gràcia és el record que et proporciona, com el que expliques de Superbad, que per cert, no he vist,... l'hauré de mirar.
XEXU, una petita trampa!
Molt Brad Pitt a la teva llista, no? Seven va estar apunt de ser-hi! Així doncs, faràs la llista?
CARME, certament va ser una feinada, xò un gran plaer fer-la.
M'alegra molt trobar coincidències!!
PONS007, amb el que t'agrada fer llistes,... ja trigues!!
SA LLUNA, tres pelis ben diferents! bon gust!!
GEMMA SARA, potser quan la Sara sigui una mica més gran,, no? El senyor dels anells és densa.
Molt bona la comparació amb l'Astaire, l'avi tb se li assemblava una miqueta... una barreja de tots dos.
I si, ens acompanyarà segur!! no me'n cansaré mai.
DERIC, les primers han esdevingut autèntics clàssics.
PATI DI FUSA, doncs potser si que som coetanies, aviam si el fas al teu blog, estaria encantada!!!
Un petonet a tots!
És molt curiós, ja me'n vaig adonar que en algunes de les meves pel·lícules preferides es repetia Brad Pitt, però per descans meu he de dir que en totes elles hi ha algun altre actor que li passa la mà per la cara a l'hora d'actuar.
No, no la faré, ni me'n recordava...
Publica un comentari a l'entrada