DEU VEGADES MÉS UNA
Si ens disparessin per l'esquena
cada vegada que fugim,
hauríem mort deu vegades més una.
Tenim camins d'anada i de tornada
i els pasos se'ns perden per carrers
que emanen hedonisme i llibertat.
Si ens disparessin per l'esquena
cada vegada que fugim,
descobriríem que temem més
el triomf que el fracàs.
Parlem del que no podem dir-nos,
en veu alta expliquem mentides
i ens lliurem al consol
de sexes que no tenen ni cognoms.
Si ens disparessin per l'esquena
cada vegada que fugim,
deixaríem d'intentar
i començaríem a aconseguir;
sabríem estimar sense pensar
i pensar sense patir.
Potser, si ens disparessin per l'esquena
cada vegada que fugim,
viuríem deu vides
més una.
Estel Solé
"Dones que somiaven ser altres dones".
ps. Us animo a participar d'aquesta iniciativa per difondre la poesia catalana. Primer havia pensat buscar un poema d'Espriu, perquè toca, però després he pensat, ... si volem demostrar que la nostra poesia és viva i renovada, agafo una de les noves poetesses que tenim i que em sorpren molt.
8 comentaris:
Un poema boníssim!!
Bona participació! A veure què faig, avui mateix m'he assabentat d'això...
Molt bé el poema! I la poesia.
jo no sóc massa poètic......però reconec que està molt be la iniciativa. Demostrem que en sabem
Molt bona tria.
Ostres... i que era, un "dia" i prou?... o sigui que ja ha passat! Jo sempre vaig de tard.
Des de dijous passat que he tingut els horaris trasbalsats per un problema aliè a la meva voluntat i no sé ni a quin dia som...
El que sí et vull dir és que, posats a triar un poema, t'aplaudeixo la idea d'escollir una poetessa :-))
Et llegeixo avui que és el dia de la poesia (sembla que amb la primavera ve la poesia!). És veritat que mentim, no molt, però petites mentides, sí, petites fugides? de què? No ho sé, bon cap de setmana, mossa!
M'ha agradat molt el poema! En buscaré alguna cosa més. Gràcies, rits!
Moltes gràcies pels vostres comentaris. L'Estel Solé és una jove poetessa, coneguda per la seva feina a "La Riera" xò amb una sensibilitat per les lletres. Aquest poema forma part del recull de poemes que va guanyar el Premi Amadeu Oller, el premi de poesia catalana que atorga Sant Medir cada any a poetes novells. Un gran futur per a les lletres catalanes.
Publica un comentari a l'entrada