23/11/12

Whaaaaatsapp


Era començaments del 2011 quan em va tocar canviar el mòbil. L’anterior (que curiosament no aconsegueixo recordar quin era) demanava un substitut, de manera que tocava visita a l’operadora, una de les coses de les més pesades que es fan i desfan. Recordo perfectament la conversa amb un senyor ja maduret que m’oferia un mòbil amb connexió a internet. En un atac de garreperia i de no veure la necessitat d’augmentar despeses quan ja tinc internet a casa i a la feina, vaig dir que no. I és que per quan surto fora ja tenia un dispositiu que em permetia tenir wi-fi i que per tant no calia tenir i gastar més.

Sovint penso que la societat consumista ens porta a gastar més que el que tenim i necessitem, que no cal tenir tant ni de tot. De veritat cal estar a la última? Cal tenir un PC, un portàtil, un ipad, un ipod,....? Cal tenir sis parells de sabates? Cal tenir tres o quatre televisors a casa? I ei, que molt sovint hi caic, en aquesta voràgine. De vegades penso que potser aquest afany consumista serà una de les coses que la crisis canviarà. I potser per això, d’alguna cosa servirà. Estem en un moment apunt de no retorn, de canvi de sistema. Trigarà més o menys, però així serà. Dimecres m’explicaven que els canvis es van fent poc a poc, que hi ha realitats que anem canviant de mica en mica. I potser aquest és un dels camins que hem de seguir.
Però és clar, hi ha una altra variant amb la que, de fet, no compto massa. L’evolució. Tot canvia, muta a ritmes vertiginosos. Sobretot tecnològicament parlant. I una, malgrat no vulgui estar dins del carro consumista, s’ha d’anar adaptar als canvis.
Uns tres o quatre mesos més tard del canvi de mòbil, apareixia el whatsapp. I amb això està tot dit.
Al principi només eren uns quants, però després la gran majoria dels meus contactes. I les relacions grupals han canviat. De manera que els darrers mesos han estat difícils de portar. Si fa anys per trobar-se fèiem cadenes de trucades, aviat es va passar a cadenes d’sms, però després es va fer cadenes comunitàries de correus electrònics. I ara, ara hi ha el whatsapp.
I és clar, sempre havent de preguntar, no assabentar-me de coses, la gent havent-me de trucar expressament,.... o fins i tot, quan coneixies algú i t’intercanvies el mòbil, s’estranyaven perquè no tenia was.
Així doncs, encara que el mòbil funcionava, havia arribat el moment. Un canvi de contracte i un àngel de la guarda que es desfeia d’un smartphone, de manera que només l’hem tingut que alliberar (i per tant tampoc he acabat a les xarxes consumistes del tot, del tot ni m’he arruïnat).
Fa una setmana que ja sóc una persona “normal”. I escrivint això em faig riure a mi mateixa.
I en una setmana, he experimentat una de les coses que més temia en el moment que vaig decidir no tenir internet al mòbil i que no he explicat en el primer paràgraf. M’he enganxat. Si no tenia prou amb mòbil, internet a casa i a la feina, correus, tuits, fb,... ara whastapp a tot hora. Que si quedades, que si brometes,  que si fotos, que si comentaris a conferències, converses fins tard, crear grups, descobrir el món dels emoticonos, fer els trajectes de bus acompanyada... Hi hauré de posar fre?
ps. I amb tot, quan parlo de whatsapp, només recordo aquest anunci!

13 comentaris:

Clidice ha dit...

dona! això és al principi, després perd la gràcia i passa a ser l'eina útil que és per comunicar-te gratis :)

Assumpta ha dit...

Quina por!! :-))

Jo no sé ni què és... ;-)

Sergi ha dit...

Jo una vegada vaig escriure una mena de relat sobre els mòbils i com la societat t'empeny a formar part d'aquests canvis socio-tecnològics. És ben cert que la meva opinió té un pes molt relatiu, per això faré servir les paraules profètiques del mestre de la relativitat sobre el tema. Va dir Einstein un cop que "Temo el dia en què la tecnologia sobrepassi la nostra humanitat, el món només tindrà una generació d'idiotes".

joan gasull ha dit...

creume que un cop acostumat, ja no pots estar sense....jo ja pateixo per el dia que decideixin fer-lo pagar.

Elfreelang ha dit...

gairebé tos els meus alumnes guasapegen ( fan whatsuuups....) jo encara no he entrant en l'onda....coses meves perquè desconfio de la seguretat dels mòbils i el iphones....però és la modernitat i la tecnologia ....tot depen de l'ús que en fem....

cantireta ha dit...

Amb moderació, és bo. Ma filla em truca per dir-me bondia :) Hi ha gent agradable arreu... tot és saber veure-hi bé.

Petons, i "què tal" ;)

XeXu ha dit...

És un invent molt temptador, però a mi m'atabala molt. Puc passar hores i hores davant d'un ordinador, però per mi mirar el mòbil tota l'estona, i escriure des d'allà, no té res a veure. És molest, cansat, i acabes fastiguejat. Bé, a mi em passa. A jutjar de l'afició que hi té alguna gent, suposo que el toleren molt millor. De moment només el faig servir de manera molt limitada, i tot i així de vegades em posa nerviós. Així que no li vull donar més ús que el comunicatiu puntual. Ja tinc prou el mòbil a la mà com perquè m'estiguin parlant tota l'estona.

lolita lagarto ha dit...

jo tema mòbils sóc neandhertal total! el faig servir només per sms..no tinc internet al mòbil ni en vull tenir perquè no m'agrada estar sempre connectada a tot o a tothom.. el temps per estar sol, badar o llegir o rumiar per a mi és imprescindible del tot!

Gemma Sara ha dit...

Què t'he de dir, que m'has vist enganxada a l'Apalabrados...! Reconec que el Uasap em va molt bé, per exemple, per estar en contacte amb ma germana, que hi té molta afició, i en general és útil. Diguéssim que a aquests bitxos s'hi pot estar enganxat... si no et tornes boig, una enganxamenta de baixa intensitat... hahaha, no m'ho crec ni jo!
Que vagi bé, avui que és el dia D!

Yáiza ha dit...

Quan vaig veure els primeríssims iPhones rondant pel món (una companya de classe se'l va commprar a Andorra i ens l'ensenyava) vaig arribat a la conclusió que tenir internet el mòbil era molt guai, però que me n'havia d'abstenir. Fa quatre o cinc anys, d'això, i jo ja portava molt de temps enganxada al correu i a internet en general. I bé, tot i saber que no em convenia... he trigat, però ja fa més d'un any que estic enganxada a tot. I és terrible. Sobretot per estudiar... però vaja, estic més en contacte que mai amb tothom!

S.N. ha dit...

Doncs jo no tinc wassa d'aquest i ben contenta que estic perquè amb lo adicta que sóc, només em faltaria això...llavors ja no miraria mai fora d'una pantalla...passo.

rits ha dit...

CLIDICE, així ho espero. Per mi, ja ha perdut la gràcia, xò encara no li trobo només la cara amable d'eina útil. Ara fins i tot, a estones, m'agobia. Ais..

ASSUMPTA, por? no dona, no. Tard o d'hora hi cauràs.

JOAN GASULL, tot arribarà. I el dia que decideixin fer-lo pagar, s'inventaran una altra cosa. Segur. I tots a canviar-nos al nou mòbil.

ELFREELANG, com bé dius, tot depen de l'ús que en fem. I hi ha gent de tot. Si haguéssim de desconfiar de tot, no fariem res. Lo bo és poder aconseguir tenir les relacions possibles amb la gent de més fiar.

CANTIRETA, és maco que et diguin bon dia! I tant!! jo, ara, et dic bona nit!

XeXu, tens raó. Amb una setmana més, ja he passat de l'eufòria inicial a estar-ne una mica atabalada i cansada. Hem de trobar aquest ús bo.

LOLITA, bé, aquest temps el podem aconseguir desconnectant el mòbil. Però si, tens raó, ens genera dependència. I a mi, me l'ha generat. Espero alliberar-me aviadet!

GEMMA SARA, encara no hi he caigut. No sé si hi cauré. M'estic posant obstacles a mi mateixca per no caure. Saps, a mi tb m'ha passat que ha millorat la comunicació amb ma germana. Com abans, no parlem, xò ara wasagem i estem més al dia que abans.

YÁIZA, doncs has d'aconseguir la força per desconnectar-te quan calgui! M'encanten els iphones, xò no perdo el nord.

SN, ben fet!!

Un petó a tots i totes!!

El porquet ha dit...

Hehe, benvinguda al món smartphone! Jo ja fa força temps que hi vaig caure de quatre potes. De fet vaig ser el primer dels meus amics (reconec que m'agraden els gadgets). Llavors em trobava però, que ningú en tenia, ni d'smartphone ni de whatsapp, amb la qual cosa el trobava una mica inútil al principi. Però en un parell d'anys la cosa s'ha desmadrat. He anat veient en primera persona com anaven entrant tots els amics en el whatsapp i la llista creixia i creixia... i creixien els grups comunitaris!!!

Com tot, al principi hi ha un boom, però després un s'acostuma a racionalitzar-ne l'ús (els amics tampoc no es fan tan pesats) i la cosa es més portable. Bé, sempre no, reconec que hi ha dies que em passo hores amb el cony de joguina diabòlica... i encara bo que no sóc un amant dels jocs! Bé, només d'un parell! ;p