6/10/12

Una rosa a l'armari


Com pot ser? Com has aparegut? Quan et vaig posar dins l'armari perquè no et marcissis i conservar-te ben bonica? Qui me la va regalar? O me la vaig comprar? Quant temps fa que ets aquí dins, embolicada amb paper de diari i de cap per avall?

No recordo què havia de portar-me el fet de retrobar-me amb tu. I això que sempre he presumit de tenir bona memòria. M'agrada pensar que alguna cosa bona.

Et penso i repenso. No sé d'on has sortit. 

Només sé que ets preciosa, que descobrir-te em va fer somriure. 

Et buscaré un lloc on poder-te lluir i et mantindré com un tresor. T'inventaré una història. Una història només per a tu i per a mi; que sabem que segurament no serà certa, però que et farà ser protagonista.

Where the Wild Roses Grow by Nick Cave & Kylie Minogue on Grooveshark


ps. post tranquil i serè, que ja tocava! bon cap de setmana!!

11 comentaris:

Sílvia ha dit...

Ostres, això és un bon senyal, segur!! Trobar una rosa a l'armari no passa cada dia, la devies guardar per algun bon motiu i ara ha aparegut per alegrar-te el dia. Segur que duu una bonica història al darrere... Bon cap de setmana ;)

Alba ha dit...

ooohhh!!! això és que deus tenir molts amants sueltos! hehehe! jo si trobo una rosa seca sabré del cert qui me la va regalar... :P

Assumpta ha dit...

Eeeeeei, això de trobar la rosa i no saber d'on ha sortit!! Molts admiradors, eh, RITS? :-)))

Gemma Sara ha dit...

Quina troballa més bonica! Serà bonic si li inventes una història i també si en un record-flaix apareix un admirador misteriós... :-)
Bon cap de setmana (encara en queda)!

Ferran ha dit...

Post tranquil, serè... i molt maco, ideal per llegir abans d'anar a dormir. Ooomm...

Bon descans i bon cap de setmana encara! (traducció lit. de la forma alemanya de dir-ho: "schönes Wochenende noch". Deutsch, lliçó 1 ;)

montse ha dit...

Aquesta rosa seca
trobada al fons d'armari,
desprèn olor de record llunyà.

cantireta ha dit...

Les roses tenen punxes. Ens recorden el preu de la bellesa, i de l'harmonia. Però en queda l'olor, com diu la Montse.
Això em recorda que traduiré una canço sobre la rosa i te la dedicaré.
Petonets!

Ariadna ha dit...

Quan no hi ha cap història real darrera una flor tan maca com aquesta és fàcil això d'inventar-se una feta a mida -i que sigui bonica-.
Jo vaig assecar-ne dues. Millor dit, es van assecar soles.

XeXu ha dit...

Gairebé és millor no saber d'on ha sortit, perquè així et pots inventar la seva llegenda, i la sorpresa que t'has endut ha estat molt agradable. Si recordes com va arribar allà, perdrà part de la gràcia, no?

Carme ha dit...

Si t'inventes una història per la teva rosa, al final serà tan real com si l'haguessis viscut. Els records tenen això. :) preciós post!

rits ha dit...

Crec que feia temps que no escrivia d’aquesta manera. M’agrada haver-ho fet, i que us hagi agradat. Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Un petó per a tots i totes!

SÍLVIA, necessitava un petit senyal, o més que senyal, alguna cosa que recomfortés. I així ho ha estat. Crec que no hi ha història al darrera, ara si. M’ha tornat el somriure, ara ja té la seva història.
Espero que hagis passat un bon cap de setmana.

Buà, ALBA i ASSUMPTA, una cua inmensa d’amants i admiradors!!!!
Curiosament, … els amants mai m’han regalat roses. Curiós, oi?

GEMMA SARA, crec que la història es va fer el dia que la vaig trobar. A partir de llavors ha tingut un significat, que amb els vostres cometnaris encara ha fet que tingui més valor.

FERRAN, Ja tocava, oi? Espero que et portés dolços somnis.
Mmm, aquesta primera Llico haurà d’anar acompanyada de fonograma… és impossible que digui aixó!!!!!

MONTSE, uns versos preciosos, que em recorden a tu.

CANTIRETA, esperaré encantada la cançó de la rosa. A aquessta, li vaig treure les punxes, per quedar-me només amb el bon record.

ARIADNA, si, és clar que es sequen soles, i son tan maques!!! El millo rés que tampoc m’ha catgut inventar-me cap història, ara ja en té una, la de la sorpresa en trobar-la i la de recordar-me que cal somriure amb les petites coses.

XEXU, gairebé millor, i tant! Ara ja té la seva pròpia història.

CARME, crec que la història d’aquesta rosa està per venir. Trobar-la m’ha fet tornar a veure bellesa en petites coses i en poder-ho verbalitzar al blog. POtser així canviï altres mirades.