10/10/12

Bocins de dimecres


★ Les il·lustracions de la Paula Bonet.

★ Veure el Barça-Madrid amb els amics, en un japonès i menjant sushi.

★ Sentir que, per fi, han entès una demanda de fa temps, que no puc amb determinats serveis que son voluntaris i que em son una gran càrrega. Acceptar que vulgui plegar.

★ Projectes que comencen a prendre cos. 

★ Trobar-ne de nous (això si, que no quedin en projectes).

★ Trobar alguna cosa en comú amb l'eslovaca, el cinema (fàcil, no?)

★ L'escalf dels companys de feina. Encara dilluns em preguntaven.

★ Una conversa normalitzada.

★ Invitacions per anar al teatre. Una sort i de les poques possibilitats per veure'n. Dilluns passat, Oleanna.

★ Intercanviar correus electrònics.

★ Sentir-me jo mateixa, feia molt que no em reconeixia en algunes actituds.


Per Primer Cap by Mazoni on Grooveshark



ps. I quins son els vostres bocins?
El tercer i el cinquè poden ser contradictoris. Ho son, però és allò que per poder encabir coses noves has de deixar de velles. I fa massa temps que em sento encadenada en algun aspecte.


9 comentaris:

XeXu ha dit...

En destaco dos, veure el Barça menjant sushi, quina experiència més nova! I original, jo menjava tapes de tota la vida, o ho intentava, el bar estava impossible.

I ja veig que vas apropant-te a l'eslovaca, això està bé. Us enteneu?

Sílvia ha dit...

Me n'alegro molt, aquests bocins són plens de petits plaers i bons moments. Comparteixo l'admiració pels dibuixos de la Paula Bonet i els projectes que comencen a prendre cos. Jo també em comenc,o a reconèixer en algunes actituds. Em falta l'escalf dels companys de feina, fa una setmana que se'm va acabar i els trobo a faltar. Ah, i també m'han convidat a anar al teatre! Vols dir que no hi ha una energia positiva que corre per l'aire aquests dies? Una abra
ada :))

Sílvia ha dit...

Perdona, la ce trencada em falla!

Carme ha dit...

M'agraden els teus bocins!
Avui no estic inspirada per dir-ne gaires... en tinc un de bonic, com un dinar compartit!

joan gasull ha dit...

tots els bocins si son compartits molt millor, ja ho veus vaja.

rits ha dit...

XEXU, té trampa... erem 5 noies i un noi. Quan vam decidir anar-lo a veure es va proposar el japo com a lloc on no hi hauria moltíssima gent i es podria xerrar alhora de veure el partit. Així va ser xò estava a tope (de gent i testosterona) xò si, una experiència ben xula!
Amb l'eslovaca, a estones. Tenim converses a estones i està bé, xò fa molt la seva i ni sopem juntes xò bueno, ja m'està bé xq el cert és que se'm continua fent feixuc. Res que no estic feta per conviure!

SíLVIA, precisament els bocins son per això.Sovint sóc molt negativa i em perdo coses bones que em passen. Els bocins van néixer així, les ganes de valorar les petites coses que ens van passant i que ens fan somriure, mirant endavant.
Compartim bocins, veig!! No sé què hi ha a l'aire, molta polució i calor, aixó si!
Esperem que es continuin mantenint!!

CARME, sempre em deixes, com a mínim un bocinet, compartir un dinar és fantàstic! em dono per servida i t'envio molta força, x si de cas.

JOAN GASULL, no me'n puc estar!

Un petó a tots i totes!!!

cantireta ha dit...

Menjar amb l'altre ja és estona. Sentir riure, també. Sushi, també. Que t'esperin, tot i fer tard.

Petons.

Gemma Sara ha dit...

Doncs jo et deixo un bocí que es materialitzarà d'aquí a poca estona, si ens podem desenganganxar ell de la Play i jo del blog, tornar a veure Annie Hall!

(m'alegro que el cine us uneixi amb l'eslovaca, és un bon senyal :-) i que estiguis millor!).

Assumpta ha dit...

Apaaaaaaaa!!! El meu cervell cada dia està més dispers! Em vaig perdre uns "Bocins de dimecres"!!!!

Menys mal que sempre repasso els meus blogs preferits ;-))

A mi em fa molta gràcia tot això de l'eslovaca... estic segura que us acabareu entenent i, en el fons, crec que també està bé que faci la seva... Seria molt més pesat si sabessis que està pendent de tu per a fer qualsevol cosa. Això també et dóna a tu més independència. Les dues sou completament autònomes però, en un moment donat, una conversa simpàtica, un comentari sobre una pel·lícula i... poc a poc, us adoneu que podeu ser amigues :-))

Jo tinc el cap tan esvalotat que m'hauria de centrar una mica... A veure:

- Si!! Dimecres vàrem començar la catequesi!! M'agrada! Tinc un grupet tan maco que no és cap esforç i, al menys, m'obliga a sortir una mica de casa.
- L'alegria d'algunes comandes... Totes petitones però que si es va sumant, sumant, doncs fa il·lusió... i això després d'un estiu sense res de res, doncs estic contenta ;-))