Cròniques gatunes

Dia 1526, 10h del matí.

Finalment, la casa és buida. Torna la pau. Els darrers temps, quatre setmanes i mitja, per ser exactes, han estat un terrabastall.

Ha arribat un segon objecte d’estudi. Una arribada completament inesperada. O potser no, dies abans de la seva arribada, el subjecte d’estudi encomanat va començar a fer coses estranyes. Buidar armaris, omplir caixes de roba, llençar coses que anomenava inútils, netejar els vidres, posar cortines, penjar una làmpada…..

M’hauria d’haver adonat abans. En informes de companys, ho anomenen “síndrome del niu”. Però no, no ens equivoquem, no ha arribat un d’aquells subjectes minúsculs que acapara l’atenció sense que res més existeixi. Ni tan sols, aquell subjecte anomenat “parella” que desplaça del llit a molts camarades. El subjecte dos dorm a l’habitació del costat. De fet, es passa gairebé tota l’estona que està a casa dins de l’habitació. Així doncs, té a veure amb un altre terme que se sent constantment, “crisi”

És un subjecte completament diferent al subjecte número 1 i alhora molt igual. Força més baixeta i de cabells pel-rojos, desprèn força dolçor i la meva presència, constant des del minut 1, no la incomoda. De fet, tal i com indica el protocol d’aproximació, només arribar vaig marcar el territori damunt del llit inspeccionant detingudament el que duia a l’equipatge. Res sospitós: roba, llibres, portàtil….

El protocol d’actuació sobre com fer la guitza a la nit és força més irregular. No he aconseguit l’èxit obtingut amb el subjecte número 1, a qui la primera nit ja vaig aconseguir que m’obrís la porta per dormir entre les seves cames, on continuo dormint per enveja de molts camarades. Puc gratar la porta, que no l’obra pas. El protocol sobre el tast de menjar tampoc ha estat superat satisfactòriament. No dóna ni una minúscula porció del seu menjar. Que, per cert és ben diferent, no hi ha ni res de pollastre, ni pernil ni res de carn.

La comunicació entre ambdós subjectes és un tant irregular, fan àpats separats, horaris diferents i converses entre tallades i poc fluides, que per cert son en un idioma desconegut per a mi. M’he fet amb els diccionaris que hi ha per posar-me al dia.  Però no hi ha rastre de conflicte o distància.

El subjecte número 1 es mostra una mica negutiós. Nerviosa i incòmode a casa seva. Ha canviat alguns hàbits i per exemple l’ordinador des d’on escric ja no està al menjador sinó a l’estudi. Els plats son rentats constantment i ja puc fer les boles de pèl que vulgui que son recollides cada dia.  

S’haurà de continuar amb els bigotis a l’aguait per seguir l’evolució. Però està clar que el subjecte número 1 des de fa dies reclama més atenció i moixaines de les que eren habituals.

Per altra banda, darrerament també es rep la visita d’una subjecta no identificada. D’alçada minúscula i caminar no gaire segur, però que em persegueix constantment i em dóna la malta. És una “nena“ i li he detectat pèls dels enemics, en concret de almenys dos bull-dogs, crec que els vaig veure un dia a les portes veïnes. Demano instruccions de com procedir.

Donat els canvis, em veig forçat a sol·licitar un augment de la dotació de llauneta, fins que no s’hagi materialitzat l’augment, no hi hauran més informes. Resto pendent de la confirmació.

Puck.

ps. post seguint  l'informe del blog, el gat del XeXu, de curiosament, fa 2 anys i un dia. El que més m'ha costat és saber els dies!