M’agrada l’olor del gessamí. Em reconforta i transmet pau. I això que és un aroma intens, quan, de fet, m’agraden els suaus. Em recorda els estius al Penedès, els capvespres regant el jardí del iaio. També em recorda el pare, obsessionat amb aquesta floreta, delicada i preciosa. Quan no sóc a casa, ell cuida del Puck i recentment, quan vaig tornar d’Astúries, me’n vaig trobar un al balcó. I el cert és que el gessamí pot arrelar ben poc allà, ja que necessita els rajos de sol i no arriben gaires al balcó de casa, però de moment resisteix i cada vespre em regala el seu perfum. Fins i tot, el Puck l’olora dissimuladament quan es pensa que no el veig, com si no anés amb ell i s’embriaga de la intensitat de les floretes.
Tan debò es pogués olorar a través de la pantalla. Però no pot ser.
Hi ha detalls que per moltes paraules, per moltes confidències, complicitats teixides, estones compartides, no es travessen rere la pantalla. Potser algun dia, qui sap. Potser en els racons espies ja s’ha trobat la fórmula de la mateixa manera que es va inventar això de l’internet.
Perquè, qui ens hagués dit que a través d’un teclat i una pantalla es poguessis arribar a conèixer les persones, es poguessin compartir tantes vides, es pogués donar i rebre tan d’afecte. Només ens manca l’olor i el tacte. Tot arribarà, qui sap.
Mentre tant, aquests petits detalls que conformen un tot els hem de descobrir d’altres maneres.
Ps. Hi ha tantes coses que tenen tan bona olor! la terra mullada, l'herba acabada de tallar, les mandarines, la pell d'un nadó, la brisa del mar ben salada, un xampú especial, un perfum, aquell qui estimes,... i per suposat, el gessamí. Quines olors us agraden?
El pare sempre m’omple la casa de coses, sovint que no vull i no sé on entaforar. I quan porta plantes, les trasplanta i em deixa la cuina feta un nyap perquè m’enfadi de valent. Però m’encanta continuar trobant les seves petites empremtes.
Ah, i que consti que l’olfacte no és el meu sentit preferit. De fet, tots cinc tenen el seu què.
La foto, que ha evocat el post que comença parlant d'una cosa per acabar en una altra ben diferent, d'aquest blog. Ah, i que consti que l’olfacte no és el meu sentit preferit. De fet, tots cinc tenen el seu què.
10 comentaris:
Jo no tinc massa sentit de l'olfacte, potser per això no el trobo a faltar en les relacions virtuals, i les sento molt reals. El tacte és una altra cosa, és clar.
M'agrada molt, també l'olor de gessamí. Molt, m'hi quedaria prop perquè no s'acabés... i no en tinc cap! mira tu quines coses!
Hi hauré de posar remei!
les olors poden crear i portar records que valen molt la pena. Les bones olors no s'obliden
l'olfacte, el meu sentit més marginat...
M'encanta l'olor a figuera tot i que molta gent no sap que existeix. No és de figa, és de figuera!!
M'ha encantat el text. Una abraçada!
Aquest post fa molt bona olor també, rits.
A mi m'agrada molt l'olor d'espígol! Jo des que he vist aquests contes de nens del Gerónimo Stilton que guarden olors, ja em puc esperar de tot.
ummmm no creguis de vegades llegeixo post que sembla que acaronin, altres vegades abracen i pocs de vegades colpegen....i olors que traspassen les barreres i les pantalles....l'olor de gessamí i d'espígol, i de farigola, també l'olor de xocolata, el de la terra just després de ploure...el de certes colònies, l'olor de les roses, l'olor del llibres nous acabats d'obrir....
Quin post més maco.... i tal elaborat que per mi, gairebé aquesta olor ha traspassat la pantalla. En el meu cas, tinc un sentit de l'olfacte ultradesenvolupat, cosa que com pots imaginar, no sempre és positiva... Però em quedo amb les coses bones, sóc capaç de tenir memòria olfactiva i això... és un gran tresor!
XEXU, tampoc és que ho trobi a faltar. Simplement son coses que no es tenen en les relacions virtuals. I si, el tacte és ben diferent, encara que hi ha aabraçades virtuals que arriben molt més que de reals.
CARME, si que és fàcil posar-hi remei. No sé si se'n poden fer esqueixos, te'n donaria un!
JOAN GASULL, hi ha olors que vincules a persones, et porten el seu record. I de llocs tb passa. No s'obliden, no.
PONS007, i xq el margines pobrissó?
SN, olor de figuera? A mi em recorda l'escola, en teníem una.
Gràcies, KWEILAN! Una altra per a tu!
SÍLVIA, l'espígol per a mi és molt fort. Els llibres de Gerónimo Stilton porten olors? com? què curiós, aniré a alguna llibreria a descobrir-ho.
ELFREELANG, doncs si, hi ha posts que et transporten molts sentiments i sentits! ho traspassen tot. L'olor de la xocolata, mmmm"" oh i el de els llibres nous, tb m'agrada molt, com la dels llibres vells, tb és especial.
MARTULINA DIVINA, me n'alegro que t'hagi arribat l'olor del gessamí! no, no sempre és positiu tenir l'olfacte molt desenvolupat, sobretot a l'estiu i a la ciutat!
Un petó gegantí per a tots i totes!!
Publica un comentari a l'entrada