Com fer-ho? Hi ha alguna manera?
Em van dir que no s'havia de jugar amb
els sentiments. I és cert, com també és cert ue quan entren en joc, pot ser tot tan
difícil. I com voldria que fos de fàcil.
Perquè és tan fàcil deixar-se
portar, pot ser tan bonic.
Però si saps, si creus que no va enlloc, com
trobar la manera? Perquè han estat tantes les vegades que
darrerament he estat a l'altre bàndol, que ja no saps com voldries
que fos.
Hi ha qui em diu que he de mirar per
mi, que només em tingui en compte a mi i faci el que em plagui.
I qui sap, tinc la sensació que la que
m'acabaré fent mal seré, novament, jo.
O potser, com sempre, és
que li dono masses voltes de cargol. Millor que passi Sant Joan i que el foc, les coques, els petards i els riures aclareixin tot plegat.
ps. Bona revetlla a tots!!!!!
la foto, per a les votacions del concurs de truites que fem aquest vespre!
16 comentaris:
Els que miren només per ells de manera natural, sense forçar res, els hi surt així, sempre surten il·lesos. Els que no estem acostumats a mirar només per nosaltres, no en sabem gaire i tant si ho fem com si no... ens arrisquem a prendre mal. És cert, però no sempre s'ha de prendre mal, tampoc.
i el cor dicta la meitat i el cap l'altre.....fes el que et diguin ells dos, si no es posen d'acord agafa el que més t'agradi sense pensar en el resultat. Avui és avui, demà ja en parlarem
Et diria que sempre cal pensar en les conseqüències, que si han de ser pitjors, potser és millor no deixar-se anar. Però tu mires pels altres... qui mira per tu? Pensa-hi, algú ho ha de fer, almenys en algun moment.
Els petardos millor deixar-los estar.... que passi Sant Joan, que passi!!
Tu has de mirar per tu i sabent que potser t'acabaràs fent mal novament.... jugues amb ventatge, no?? Al loro!!
Sona molt bé això de concurs de truites! Que tinguis bona revetlla bonica!!!
No, dona, si ja comences dient que qui s'acabarà fent mal seràs tu, això ja és predisposar-te de forma pessimista. Sigui el que sigui, si creus que algú pot prendre mal, doncs es deixa a temps i ja està :-)
Que el foc cremi els mals rotllos!!! :-))
Ai revetlla, filla meva... la crisi no dóna per sortir, ni per comprar coca ni res... i qualsevol cosa que es fes al carrer i fos gratis, com els petards i tot això em fan por, doncs res... a caseta :-)
De vegades, potser la millor manera de pensar en tu mateixa és evitant que et tornin a fer mal, Rits; però això només tu i les experiències viscudes fins ara ho podreu saber... Diuen que "gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou", però també diuen que "qui no s'arrisca no pisca". Ai, l'equilibri entre tot plegat...
Molt bona revetlla, bonica!
Ja ja, Assumpta, t'acompanyo en l'enclaustrament!
Hahahaha GALIONAR!! M'has fet riure!!... :-DDD
Jo et diria:
"qui no s'arrisca..."
"fes mirant només per tu"
I com diu Susanna Tamaro:
"ves on et porti el cor"
365 contes
Terra de llibres
Però al final tu decideixes :)
Oioioioioi, aquest sembla un post meu! Aviam...y tu me lo preguntas? Poesia eres tu.
Si tingués respostes... Els sentiments em tornen idiota.
Ho han aclarit tot plegat, rits? espero que sí, el foc purifica... Però el que més m'agrada és que els riures aclareixin (no m'ho havia plantejat mai així, em sembla, i té tot el sentit del món!).
Deixar que el folc cremi en somort. Tal vegada.
Moltes gràcies pels vostres comentaris en aquest post on no es diu gaire, més aviat és la necessitat de buidar el pap en un moment donat. Però els vostres comentaris han ajudat una miqueta a aclarir-me.
Desitjo que passéssiu molt bona revetlla!!
Un petó per a tots i totes.
CARME, no et falta raó. M'agradaria no pensar tant amb els altres i fer més la meva? no sé, no sé. Xò si que em fastigueja fer-me mal constantment, fem el que fem, ens fa una micarrona de mal si no creiem que sigui positiu. Tens raó no sempre cal prendre mal. I potser no cal donar-li tantes voltes a les coses.
JOAN GASULL, és un rotllo quan no es posen d'acord, finalment ha guanyat el cap. I estic fins i tot més descansada en el cor. No crec que hagués estat bé amb mi mateixa. Xò certament, de vegades cal deixar-se portar i ja es pensarà, xq si no, acabem no fent res.
XEXU, qui mira per mi? quanta raó, i qui millor que un mateix, oi? xò de vegades és tan fàcil no pensar en un mateix.
ALBA, una avantatge que tampoc m'ha servit per res. Crec que he fet el que havia de fer, xò tampoc em sento molt millor... ais!!
El concurs de truites va ser tot un èxit!! va estar mooolt divertit, això si, vam acabar hipertips!!! Us ho recomano molt per passar una vetllada ben agradable.
ASSUMPTA, pel què fa als altres sempre intento trobar coses positives, xò quan parlo de coses meves.... ais, doncs si, tendeixo a ser ben pessimista,
Segurament tens raó, ja anava predisposada a prendre mal i que anés malament.
No crec que haguem pres massa mal, vaja no m'agradaria que fos així. Xò si, les coses clares i endavant.
Espero que passéssis bona revetlla. Només estar amb els que estimes ja és una bona manera de passar la revetlla!
GALIONAR, en trobar aquest equilibri és on està la clau de tot plegat. I crec que més o menys me n'he sortit. He arriscat, xò quan he vist que no anava a bon port i que podia tornar a patir, ho he deixat córrer. Em sap greu, poster hauria d'haver estat més arriscada, xò he fet el que creia que havia de fer.
BAJOQUETA, el meu cor no té una brújula que el porti a gaire bon port, xò bé s'intenta, s'intenta!
SN, tens raó, sembla un post teu! hehehe i si, no hi ha resposta, sols l'anar fent i anar-nos trobant.
GEMMA SARA, Sant Joan no va ajudar gaire, encara em va emboirar més, xò aquests darrers dies si. No sé si m'he equivocat, xò crec que he fet el que havia de fer, o el que sentia que havia de fer.
Els riures sempre ajuden. Ho poden tot.
JORDI DORCA, el foc, el foc porta moooltes coses.
Un petó!!
ui! què difícil! fluir, és l'únic que se m'acut :) Petons post-revetllaires :)
Un petó també per a tu, CLIDICE!
Publica un comentari a l'entrada